EL MISTERI DEL NADAL... ( Escrits sobre Patri )

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses



EL MISTERI DEL NADAL...


( Poema improvisat i més textos, fruit d'un enamorament nadalenc )
( Escrits sobre Patri )


Font d'inspiració: Patrícia Carbonell Boix,
membre de l'Últim Toc Teatre, de Sueca


(Sueca, 24-27-29... de desembre del 2008. 2009. Joanjo Aguar Matoses)
(Últims retocs: 3-1-2011)

________________________________________________________________________________

de Joanjo de Marènia
per a klandestins-ultim-toc@g****g****.com
data 27 / desembre / 2008 10:23
assumpte Re: {Klandestins Últim Toc} Re: projecte solidari
________________________________________________________________________________

.
.


AAAAHHHH!!!

EL MISTERI DEL NADAL...





Un Matí
Un Regal
Una il·lusió (¿òptica o no?)
El temps ho dirà...



(I HASTA AQUÍ PUEDO LEER)

.
.
.


Sueca, 27 de desembre del 2008
Joanjo Aguar Matoses

________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

AQUEST POEMA FORMA PART DE LA SEGÜENT CONVERSA DEL FÒRUM KLANDESTÍ DE L'ÚLTIM TOC
________________________________________________________________________________

COMENTARI MEU SOBRE UN PROJECTE SOLIDARI AL CONGO QUE ENS HA PRESENTAT CARLES GANDIA

de Joanjo de Marènia
respon a klandestins-ultim-toc@g****g****.com
per a klandestins-ultim-toc@g****g****.com
data 26 / desembre / 2008 13:10
assumpte {Klandestins Últim Toc} Re: projecte solidari


He mirat el projecte solidari per damunt damunt. Quan puga el llegiré a fons. Sembla bastant atractiu. Per mi d'acord si hi destinem allí els diners. Endavant.

Bon Nadal a tots, i Feliç Any Nou.

Joanjo

S & T
M & C
J & D
P & N
________________________________________________________________________________

RESPOSTA DE CARMEN CASTELLS

de Carmen Castells Ramón
respon a klandestins-ultim-toc@g****g****.com
per a klandestins-ultim-toc@g****g****.com
data 27 / desembre / 2008 00:51
assumpte {Klandestins Últim Toc} Re: projecte solidari


J & D ??????????????
P & N ??????????????

jo ací m'he perdut algo........

________________________________________________________________________________






RESPOSTA DE CARLES GANDIA

de carles gandia cebolla
respon a klandestins-ultim-toc@g****g****.com
per a klandestins de l'ultim toc
data 27 / desembre / 2008 01:48
assumpte {Klandestins Últim Toc} Re: projecte solidari


deu de ser
Joanjo & Diana
Pami & Nengumes
________________________________________________________________________________

RESPOSTA MEUA: ENIGMA EN FORMA DE POEMA

de Joanjo de Marènia
per a klandestins-ultim-toc@g****g****.com
data 27 / desembre / 2008 10:23
assumpte Re: {Klandestins Últim Toc} Re: projecte solidari

.
.


AAAAHHHH!!!

EL MISTERI DEL NADAL...





Un Matí
Un Regal
Una il·lusió (¿òptica o no?)
El temps ho dirà...



(I HASTA AQUÍ PUEDO LEER)

.
.
.


________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________


L'EXPLICACIÓ DE LA FALLA (feta per l'autor)

(NO PUBLICADA EN CAP LLOC)


S & T = Salut i Teatre
M & C = Mercé i Cinema
J & D = Jazz i Dansa (El jazz m'agrada a mi, i la dansa anem a practicar-la els propers dies: Diumenge 28-12-2008 i Dissabte 3-1-2009).
P & N = Patri i Nadal (Pel matí tant bonic que vaig passar xerrant amb ella, Patrícia Carbonell Boix, en dur-li uns discos amb fotos i pel·lícules, el dia 24 de desembre del 2008, vespra de Nadal).

En realitat, les dues últimes línies alberguen un altre sentit, més ocult encara, que és el de posar molt juntes, malgrat que en vertical, les nostres inicials:

J = Joanjo
P = Patri


Sueca, 27 de desembre del 2008
Joanjo Aguar Matoses
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________


CONCLUSIÓ: FINAL PREVISIBLE

(NO PUBLICAT EN CAP LLOC)



Crec que la il·lusió era òptica. (Com sempre).

Un miratge en el desert.

Falsa esperança.



Perdoneu les molèsties.


Joanjo

(Sueca, 28-12-2008)
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

CARTES I CONVERSES ENTRE PATRI I JO, PER EIXES DATES
________________________________________________________________________________

PRIMERA CARTA MEUA A PATRI, OFERINT-LI ELS DISCOS AMB PEL·LÍCULES (21-12-2008, DIUMENGE NIT)

de Joanjo de Marènia
per a patri****@y****.es
data 22 / desembre / 2008 03:13
assumpte Patri, ja tens Binta en un regravable

Patri, ja tens 'Binta' i altres pel·lícules en un DVD regravable. Si vols que t'ho porte esta setmana, digues-me quan et ve bé. A partir del dimarts nit jo tinc molta disponibilitat, fins el divendres matí. D'ahí endavant ho veig més magre.

¡Ah! Puc aprofitar per a dur-te també mogolló de fotos de Sueca i d'alguns viatges, per si t'interessa veure paisatges. Prepara bastants DVD's per a gravar, o molt d'espai al disc dur, tu mateixa.

Bo, ja em diràs, escaladora del Mont Sagrat del profeta Kaddha.

Entre moltes pelis t'he gravat:

- Binta y la Gran Idea, de Javier Fesser (2004) Dura 30 minuts. Una història africana molt boniqueta. Ambientada a Senegal.

- La Increible ¡pero cierta! Historia de Caperucita Roja. [ Hoodwinked! ], de Cory Edwards (2005) ¡¡¡SUPER-DIVERTIT!!! Per a aprendre a contemplar tots els punts de vista.

- El hombre que plantaba árboles, de Frederic Back, sobre el text de Jean Giono (1987) Dura també 30 minuts. Un relat superb sobre l'estima per la Natura.

- Série 'El Contacontes', de Jim Henson (1987). Magnífica per a veure amb menudets, els encanta. I als majors ídem d'ídem.

[ - '12 Hombres sin Piedad'. La versió teatral de José María Rodero, gravada als anys 1960 ó 70 per al programa 'Estudio 1', de Televisió Espanyola. Quasi tant bona, si no igual, que la pel·lícula homònima de Sidney Lumet. ]

NOTA: Volia incloure també 'Malson abans de Nadal', de Tim Burton i Henry Selick (1993), però el disc em donava problemes i no m'ha deixat. KAWEN!

Bo, senyoreta, fins prompte, o fins d'ací dues setmanes. SIN NOCILLA. (SÍ NO SÍ JA!). Una animalada de Marènia, com una altra.

Joanjo
________________________________________________________________________________
RESPOSTA DE PATRI (22-12-2008, DILLUNS VESPRADA)

de Patricia Carbonell
per a Joanjo de Marènia
data 22 / desembre / 2008 16:55
assumpte Re: Patri, ja tens Binta en un regravable


Mil gràcies Joanjo!!! Que ràpid! jo no he tingut temps de fer res fins ara!
Mira, esta es la pàgina per a buscar (sols buscar) vols barats. Va molt be si tens disponibilitat de dies i no t'importa el destí. Un truco: quan li piques al calendari, fica vore els vols durant tot el mes (whole month), i així pots comparar segons dies. Després ves a la pàgina de la companyia i compra alli els billets. Es, com una pàgina de consulta, vaja!
http://www.skyscanner.net/

La pàgina per a les entrades molt be de preu es www.atrapalo.com
Desprès hi ha altra que es www.entradas.com
Però estan millor de preu en atrapalo.

Ja no recorde que mes te tenia que enviar... fes-me tu memoria, val?
Ara vaig a continuar treballant!
Per cert, a partir del 23 tinc vacances!!! oeoeoeoeoe!!! ja quedem per a que me passes el dvd, per cert! mil gràcies!

________________________________________________________________________________

SEGONA CARTA MEUA A PATRI, OFERINT-LI ELS DISCOS (23-12-2008, DIMARTS MATÍ)

de Joanjo de Marènia
per a Patricia Carbonell
data 23 / desembre / 2008 11:42
assumpte Re: Patri, ja tens Binta en un regravable


Jei, Patri, gràcies pels enllaços dels links. (És broma, ja sé que link i enllaç és el mateix).

Demà, dia 24, pel matí o de vesprada (fins les 17:00) puc dur-te els DVD's. Envia'm un SMS al mòbil per confirmar si et bé ve i a quina hora. Recorda de deixar molt d'espai lliure al teu ordinador, si vols gravar-t'ho tot. O tin a punt uns sis DVD's verges, per conservar-ho permanentment.

Si vols que t'ho duga a ta casa, no sé quin pis ni porta és. Tampoc no em vaig quedar amb el número de finca, encara que no crec que confonga la portalada.

Bo, ja em dirà vosté, senyoreta Carbonell.
Bones Festes i Bon Nadal.

Joanjo
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

CONVERSA PER SMS (Missatges Curts de Mòbil) ENTRE PATRI I JO.
DIMECRES, 24-12-2008, DE 9:15 A 10:20 HORES.

JOANJO: Patri, puc passar aquest matì a deixar-te els DVDs? Ja diràs l'hora. Màxim fins les 17:00. Joanjo.

PATRI (10:20): Bon dia!vaig a estar en casa.Vine si vols d'aci un rato,que m'he alçat ara!es el 49,primer pis.
________________________________________________________________________________

FINALMENT LI DUC EL DISCOS A PATRI I ESTIC A SA CASA, COPIANT-LOS A L'ORDINADOR, XERRANT I VEIENT FOTOS DELS MEUS VIATGES I DELS D'ELLA, DES DE LES 11:30 FINS LES 14:00 HORES DEL DIA 24-12-2008. DIA GLORIÓS. INOBLIDABLE...
________________________________________________________________________________

CONVERSA PER SMS (Missatges Curts de Mòbil) ENTRE PATRI I JO.
DIMECRES, 24-12-2008, SOBRE LES 23:00 HORES.

JOANJO: Molt Bon Nadal. Hui ha sigut el dia més feliç que he tingut en anys. Joanjo.

PATRI (23:10): Bon Nadal!m.alegre d'haver compartit en tu un ratet d'este dia!bones festes!
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

PRIMERA CARTA MEUA A PATRI, PREGUNTANT-LI SI HA VIST JA LES PEL·LÍCULES DELS DISCOS (26-12-2008, DIVENDRES MIGDIA)

de Joanjo de Marènia
per a patri****@y****.es
data 26 / desembre / 2008 12:54
assumpte Jei, Patri, ja has vist alguna peli

Jei, guapíssima, ¿ja has vist alguna pel·lícula o curtmetratge? ¿Binta, HOODWINKED!, L'Home que plantava arbres...? Ja em diràs si t'han agradat.

¡Ah! Se'm va oblidar recomanar-te una altra gran obra: 'L'Home Elefant', de David Lynch (1980). Un film preciós i emotiu. Per a veure en Nadal i no oblidar-lo mai. No el tinc en l'ordinador, però veges si pots baixar-te'l amb l'E-mule o l'Ares. No et defraudarà.

Fins d'ací una setmana i vint-i-una hores. Bon Nadal (again, again) i Feliç Any Nou. Que t'ho passes molt bé en Cap d'Any. No apreteu massa amb la beguda, ¿eh, xicones?
Records també a tota la resta 'd'espècimens exòtics'.
(Ha, ha... És broma, ¡xè! Altament sensible).

(Estos trapelles d'hòmens... No se'ls pot traure de casa).

Joanjo
________________________________________________________________________________

SEGONA CARTA MEUA A PATRI, SUGGERINT-LI MÉS PEL·LÍCULES (27-12-2008, DISSABTE MATÍ)

de Joanjo de Marènia
per a patri****@y****.es
data 27 / desembre / 2008 11:36
assumpte Patri, El Hombre Bicentenario, i Mig Important

Patri, una altra pel·lícula encantadora:

- El Hombre Bicentenario, de Chris Columbus (1999). Molt boniqueta i romàntica. Segur que a tu t'agrada. Almenys, a mi em va tocar la fibra sensible. Altament recomanable veure-la en ambient nadalenc.

Una cosa, si et resulta un poc incòmode rebre tants correus amb suggeriments cinematogràfics, pega'm un toc d'atenció, ¿val? No tingues vergonya. És que a voltes m'emocione i perd una mica la mesura.

Fins prompte, bonica. I Bones Festes. (Ja semble un disc ratllat, amb tantes felicitacions nadalenques).

NOTA: També volia dir-te una cosa mig important, però haig d'esperar a veure't en persona. De totes formes, per ara no corre massa presa. Com he dit, encara és MIG important. (De moment).

Joanjo
________________________________________________________________________________

RECORDATORI MEU A PATRI, ENVIAT VIA FACEBOOK, PER TAL QUE LLEGESCA ELS E-CORREUS ANTERIORS (28-12-2008, DIUMENGE MATÍ)

De: Joanjo Aguar Matoses
A: Patricia Carbonell
Assumpte: Patri, llegeix el correu
Data: Diumenge, 28 desembre a les 10:03

Patri, llegeix el correu, per favor.
Si ja l'havies llegit, no importa. Oblida aquest missatge.
Bones Festes.

Joanjo

________________________________________________________________________________

SILENCI ABSOLUT DE PATRI, EN L'ÀMBIT DEL CORREU ELECTRÒNIC, DURANT TRES DIES (TRES ETERNITATS)
________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

GRIS / BLANC / NEGRE

(POEMA INSPIRAT EN EL PATIMENT CAUSAT PER EIXE PERLLONGAT SILENCI, DEL QUAL NO ALBIRAVA EL FINAL)

(Sueca, dilluns, 29 de desembre del 2008, 14:30 hores. Joanjo Aguar Matoses)
_______________________________________________________________________________



GRIS / BLANC / NEGRE


Després de l'últim esclat
de llums i foscors,
la meua vida, de nou, esdevé trista,
com en dies anteriors.

Trista i grisa, com la boira.

Ja no blanca, com els núvols.

A Déu gràcies, tampoc negra,
negra com el fons del pou.



(NOTA: Recuperant-me d'un principi d'enamorament per Patri.
Amb sort, l'he pogut extirpar a temps).


Sueca, 29 de desembre del 2008 (14:30 hores)
Joanjo Aguar Matoses
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________


CONVERSA PER SMS (Missatges Curts de Mòbil) ENTRE PATRI I JO.
DILLUNS, 29-12-2008, DE 16:00 A 18:00 HORES.


JOANJO: Patri, has llegit els meus e-correus? Per favor, contesta encara q siga amb Sì o No, val? T'ho agrairia molt. Joanjo.

PATRI (16:12): Hola Joanjo!si que els he llegit,i he vist algunes pelis,el que passa es que no he contestat a cap,estic davant la computer pero esta el jefe per aci!

JOANJO: Patri, haig de parlar ja d'això mig important. No puc postposar-ho més. Seré breu. Podem quedar hui abans d ls 20:30? Més tard treballe. Gràcies, bonica. Joanjo.

PATRI (17:21): Hui me be fatal,Joanjo. M'asustes.

JOANJO: No es res mal, tranquila. Puc preguntar-t'ho pel mòbil, si em promets no enfadar-te i oblidar per a sempre la pregunta si respons NO, val? No s'admeten evasives ni ambigüitats. Estàs preparada? Joanjo.

PATRI (17:31): No estic preparada per a res. Preferisc no tindre que contestar a res. Les coses mai s'obliden. Hui estic no. Ho senc.

JOANJO: Perdona si t'he molestat. Crec que ja tinc la resposta a la pregunta que volia fer-te. Ara ja puc dormir tranquil. Pel bé dels dos, intenta oblidar com pugues esta conversa. Jo procuraré fer el mateix. Bon CapdAny. Joanjo.

PATRI (17:52): No m'estas molestant,pero estic dia no,de veres,no estic per a res. Ja parlem altre dia.
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

(NO PUBLICAT EN CAP LLOC)

LA PREGUNTA QUE VOLIA FER-LI A PATRI ERA LA SEGÜENT (DILLUNS, 29-12-2008. 17:00):

JOANJO: Patri, sents alguna cosa especial quan estem junts? Alguna cosa molt bonica?
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

CARTA AMB EL POEMA 'GRIS / BLANC / NEGRE', ENVIAT A PATRI (30-12-2008, DIMARTS MATÍ)

de Joanjo de Marènia
per a Patricia Carbonell
data 30 / desembre / 2008 11:37
assumpte GRIS / BLANC / NEGRE. Poema del 29-12-2008


GRIS / BLANC / NEGRE

Després de l'últim esclat
de llums i foscors,
la meua vida, de nou, esdevé trista,
com en dies anteriors.

Trista i grisa, com la boira.

Ja no blanca, com els núvols.

A Déu gràcies, tampoc negra,
negra com el fons del pou.


Sueca, 29 de desembre del 2008 (14:30 hores)
Joanjo Aguar Matoses
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

DISSABTE, 3-1-2009. Descripció de fets.

Hui, a l'Últim Toc tenim classe de dansa contemporània. La segona i última. Matí i vesprada, dia complet. La imparteix Malena, una amiga de Nines i Carles Gandia. Està molt bé i aprenem prou coses. Encara que acabem baldats i coberts de masegades, de tant de rebolcar-nos per terra.

Patri només ve per la vesprada. Fa una cara molt llarga i trista, igual que per la nit, al berenar-sopar de crepes amb xocolata a casa Salut. Sembla dolguda i plena de pesar. No somriu ni parla quasi amb ningú. Hi transpira molta angúnia.

En acabar la sessió de dansa, sobre les 18:30, m'he acostat a ella per preguntar-li com es troba i li he xocat la mà. Ha somrigut una mica, però de seguida torna a quedar seriosa. Ja no parlem més en tot el dia, llevat de dues o tres frases soltes sense importància. Estic preocupat per ella. No m'agrada l'aire que ha pres l'assumpte. Duia setmanes o mesos molt animada i plena d'entusiasme, però, de sobte, el seu goig ha parat en sec, com per causa d'un impacte inesperat. S'ha esvaït com el fum, de la nit al matí.

Supose que la culpa és meua. Em sap molt greu que siga així.
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

SMS (Missatge Curt de Mòbil) MEU A PATRI.
DIUMENGE, 4-1-2009, SOBRE LES 16:00 HORES.

JOANJO: Patri, perdona per estropear-ho tot. Joanjo

SILENCI DE PATRI
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

DILLUNS, 5-1-2009. NIT DE REIS. Descripció de fets.

Dia gran. Nit de Reis.

Per la vesprada, els de l'Últim Toc Teatre col·laborem amb Maduixa Creacions, la companyia teatral de Joan Santacreu, d'ací Sueca, participant en tres cavalcades de Reis, a tres pobles diferents: Alzira, Canals i Alboraia.

Ens distribuïm en equips: Carles, Paco Castells, Xavi Martí i jo actuem a Alzira, en l'espectacle de 'Megànimals'. Patri, Salut, Carmen i Laia ho fan a Canals, formant part de 'Carambola'. I Teresa, Emili, Claudi i Àngela Piqueres es presenten a Alboraia, incorporant-se a 'Joguines'. En general, ens ho passem molt bé. Una experiència divertida i gratificant.

En acabar, tornem a Sueca, ens dutxem, ens aseem i sopem al Casino de l'Agricultura, per tal de continuar la festa tots junts, els de l'Últim Toc i els de Maduixa. M'agrada l'ambient. Conec a més de la meitat de Maduixa, del meu pas per Sueca Televisió. Sembla quasi un sopar d'antics companys de faena. Fins i tot veiem a Paco Porta, en una taula a banda. Però falta gent del nostre grup: Salut i Mercé tenien compromisos amb la família, i Paco Castells amb els amics. Al final, de l'Últim Toc hi assistim Carles, Xavi, Claudi, Emili, Teresa, Carmen, Laia i jo.

Patri no hi acudeix. No sé si continua amb el malestar del dissabte, si està cansada o si té celebració familiar. M'agradaria preguntar-li-ho a Carmen, però no m'atrevisc. Potser Patri li ha explicat alguna cosa, segons revela alguna mirada o expressió de Carmen en dirigir-se a mi, però igual són imaginacions meues.
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

DIMARTS, 6-1-2009. DIA DE REIS. Descripció de fets.

Sobre les 14:20, només em desperte, li truque a Patri per telèfon. Vull preguntar-li com es troba i disculpar-me si la vaig ofendre o emprenyar l'altre dia amb la conversa per SMS. Però no contesta. És més, crec que ha premut la tecla de penjar el mòbil, perquè el so de trucada s'interromp al quart pitit.

Llavors li envie un SMS.
________________________________________________________________________________

CONVERSA PER SMS (Missatges Curts de Mòbil) ENTRE PATRI I JO.
DIMARTS, 6-1-2009, DE 14:30 A 15:15 HORES.

JOANJO: Patri, crec que hem de parlar, quan estigues de SÍ. Potser t'has agafat massa a fort la pregunta que volia fer-te i no t'he fet. No era per a tant. Em sap malament, però sembla haver un error de comunicació. He fet el que he pogut per solucionar-lo, però no només depén de mi. Joanjo

PATRI (15:03): Joanjo, el que hem passa no te res a vore en tu, ni en la teua pregunta.Simplement necessite estar sola una bona temporada

JOANJO: Vaja, perdona el malentés. Sí que hi havia falta de comunicació. Espere que recuperes prompte l'alegria i tornes a lluir un somriure i una mirada tan radiant com la tenies al MIM. Vas ser la felicitat en persona. Molt bona sort, xicona. Bones festes i fins l'estiuuu... Joanjo
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________


CARTA ENVIADA PER PATRI AL FÒRUM 'KLANDESTINS' DE L'ÚLTIM TOC TEATRE (8-1-2009, DIJOUS MATÍ)

de Patricia Carbonell
respon a klandestins-ultim-toc@g****g****.com
per a Patricia
data 8 / gener / 2009 09:31
assumpte {Klandestins Últim Toc} Rv: Integridad y compromiso.

No soc de reenviar mails, però este m'ha fet pensar i m'agradaria compartir-lo en tots vosaltres.
Un beset a tots, seguiu mantenint la integritat que vos caracteritza!


----- Mensaje reenviado ----
De: Carmen Berzosa Renovell
Para: LLEDO VALENCIA ; sonia****@h****.com; patri****@y****.es; berzos****@h****.com; JOBER****@h****.COM; elen_f****@h****.com; eberz****@infoneg****.com
Enviado: jueves, 8 de enero, 2009 8:49:13
Asunto: Integridad y compromiso.

(See attached file: Discurso_Gervasio_Sánchez.pps)

UNKNOWN_PARAMETER_VALUE 1416 KB
_______________________________________________________________________________

TEXT DE L'ARXIU ADJUNT EN FORMAT '.PPS' (PRESENTACIÓ EN POWER POINT)

El pasado 7 de mayo de 2008, el fotógrafo y periodista Gervasio Sánchez subió a recoger uno de tantos premios, el Ortega y Gasset que otorga el diario El País, ante la asistencia de un concurrido público, entre ellos estaban también la vicepresidenta del gobierno, el presidente del Senado, varios ministros, Esperanza Aguirre y el alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, además de todos los demás medios de prensa.

Pues bien, parece ser que no debió ser del gusto de tan ilustre público el discurso de Gervasio Sánchez, cuando éste subió a recoger el premio, condenando dicho discurso al ostracismo y olvido de toda la prensa.

Así que, como la gran mayoría de medios no han querido publicarlo, ofrezco este PowerPoint para que lo lean algunas personas más.

Cuando lo leáis, entenderéis el porqué no han querido darle publicidad.
_____________________________

Discurso de Gervasio Sánchez:

Estimados miembros del jurado, señoras y señores:

Es para mí un gran honor recibir el Premio "Ortega y Gasset" de Fotografía, convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo.

Quiero dar las gracias a los responsables de Heraldo de Aragón, del Magazine de La Vanguardia y la Cadena Ser por respetar siempre mi trabajo como periodista y permitir que los protagonistas de mis historias, tantas veces seres humanos extraviados en los desaguaderos de la historia, tengan un espacio donde llorar y gritar.

No quiero olvidar a las organizaciones humanitarias Intermon Oxfam, Manos Unidas y Médicos Sin Fronteras, la compañía DKV SEGUROS y a mi editor Leopoldo Blume por apoyarme sin fisuras en los últimos doce años y permitir que el proyecto "Vidas Minadas", al que pertenece la fotografía premiada, tenga vida propia y un largo recorrido que puede durar décadas.

Señoras y señores, aunque sólo tengo un hijo natural, Diego Sánchez, puedo decir que como Martín Luther King, el gran soñador afroamericano asesinado hace 40 años, también tengo otros cuatro hijos víctimas de las minas antipersonas: la mozambiqueña Sofia Elface Fumo, a la que ustedes han conocido junto a su hija Alia en la imagen premiada, que concentra todo el dolor de las víctimas, pero también la belleza de la vida y, sobre todo, la incansable lucha por la supervivencia y la dignidad de las víctimas, el camboyano Sokheurm Man, el bosnio Adis Smajic y la pequeña colombiana Mónica Paola Ojeda, que se quedó ciega tras ser víctima de una explosión a los ocho años.

Sí, son mis cuatro hijos adoptivos a los que he visto al borde de la muerte, he visto llorar, gritar de dolor, crecer, enamorarse, tener hijos, llegar a la universidad.

Les aseguro que no hay nada más bello en el mundo que ver a una víctima de la guerra perseguir la felicidad.

Es verdad que la guerra funde nuestras mentes y nos roba los sueños, como se dice en la película "Cuentos de la luna pálida" de Kenji Mizoguchi.

Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de las minas y al desminado.

Es verdad que todos los gobiernos españoles, desde el inicio de la transición, encabezados por los presidentes Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luis Rodríguez Zapatero, permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.

Es verdad que en la anterior legislatura se ha duplicado la venta de armas españolas al mismo tiempo que el presidente incidía en su mensaje contra la guerra y que hoy fabricamos cuatro tipos distintos de bombas de racimo cuyo comportamiento en el terreno es similar al de las minas antipersonas.

Es verdad que me siento escandalizado cada vez que me topo con armas españolas en los olvidados campos de batalla del tercer mundo, y que me avergüenzo de mis representantes políticos.

Pero como Martin Luther King, me quiero negar a creer que el banco de la justicia está en quiebra, y como él, yo también tengo un sueño: que, por fin, un presidente de un gobierno español tenga las agallas suficientes para poner fin al silencioso mercadeo de armas que convierte a nuestro país, nos guste o no, en un exportador de la muerte.

Muchas gracias.
_____________________________

* NOTA DE JOANJO (12-1-2009): A continuació, en la presentació de Power Point s'hi adunten fotos representatives del treball d'aquest fotógraf, amb un breu text explicatiu. És veritablement impactant i corprenedor. *

La foto premiada: Sofia Elface Fumo, con su hija Alia

…y otras fotos de Don Gervasio

Sofia Elface Fumo. Febrero 1997.
Con su hijo leonaldo, febrero de 2002.
Con sus dos hijos, marzo 2007.

Mónica Paola Ojeda, quedó ciega y manca el 21 de febrero de 2003 tras la explosión de una mina cuando volvía del colegio.

Mónica Paola Ojeda en la actualidad.

Sokheurm Man, una mina le amputó una pierna con sólo 14 años cuando volvía del cole en Camboya.

Sokheurm Man, con su mujer Nin Lin y su hijo. Actualmente trabaja en el Servicio Jesuita para los Refugiados y se encarga de documentar casos de nuevas víctimas de minas antipersona.

Adis Smajic, dos días después de la explosión. Marzo de 1996.

Adis Smajic en la actualidad, con su novia.

Y el fotógrafo y periodista que probablemente no volverá a ver premiado ningún trabajo suyo en España.
________________________________________________________________________________

COMENTARI MEU A LA CARTA DE PATRI, ENVIAT AL FÒRUM 'KLANDESTINS' (8-1-2009, DIJOUS VESPRADA)

de Joanjo de Marènia
per a klandestins-ultim-toc@g****g****.com
data 8 / gener / 2009 16:03
assumpte Re: {Klandestins Últim Toc} Val, ara si, es que estic mooolt espabilada hui!


Molt bo.
Endavant, xicona.

Joanjo
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

CARTA MEUA A PATRI, ENVIADA PEL FACEBOOK (11-1-2009, DIUMENGE MATÍ)

De: Joanjo Aguar Matoses
A: Patricia Carbonell
Assumpte: Patri, ¿ja tornes a somriure?
Data: 11-1-2009 a les 09:12

Patri, ¿com va la llarga temporada sabàtica? ¿Ja tornes a somriure?

A propòsit, ¿com és que a la xica més bonica del Facebook li diuen: EL PATRÍCIA? Tan sols falta afegir-hi: 'DE PROFESSIÓ: CAMIONER'.

I, a banda, ¿com és que el 'perfil' tampoc no mostra cap foto de la seua careta preciosa? Enigmàtica, enigmàtica... Estes dones de hui en dia, no saben què fer per cridar l'atenció. Si és que...

Bo, ens veiem a l'estiu, ¿eh? Per cert, ¿de quin any?

Joanjo

NOTA: No cal que contestes aquest e-correu, si no vols. Espere, almenys, que el llegesques, per donar-te ànims. Si no, no haurà servit de res.

Un xoc de mans i una abraçada molt molt forta, guapíssima. Una abraçada de veritat, no només literària, ¿eh?

Joanjo 2 (il ritorno dil Marènio)
________________________________________________________________________________

SILENCI DE PATRI, DE MOMENT...
________________________________________________________________________________

CONVERSA PEL FACEBOOK ENTRE JOANJO I ISABEL LLÀCER, GERMANA DE TERESA I EX-NÚVIA DE DIÒGENES, EL GERMÀ DE PATRI
DIUMENGE, MATÍ I NIT, 11-1-2009.

Joanjo Aguar Matoses ha escrit el dia 11-1-2009 a les 09:02

Jei, Isabel, estàs guapíssima en la foto de portada. Sembles una artista de revista.
¿Sobre què era l'exclusiva?
Joanjo
____________________________________________________________________________


Isabel Llacer ha escrit el dia 11-1-2009 a les 20:25

Xé Joanjo!! com va? en persones com tu, no em pot entrar depresió en la vida!! jeje
____________________________________________________________________________

Joanjo Aguar Matoses ha escrit el dia 11-1-2009 a les 21:02

Doncs m'alegre molt, Isabelinha. S'agraeix el complit. Llàstima que aquesta medicina no funcione amb tothom. Hi ha persones molt difícils que de vegades es resisteixen a somriure. Encara que altres vegades són les més lluminoses del món, irradiant vida per tots els seus porus i encomanant-la a qui els envolta.
Malauradament, ara és temporada baixa.
Joanjo
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

CARTA A XAVI MARTÍ, AMIC MEU DE LA 'PENYA LA CASETA' I MEMBRE DE L'ÚLTIM TOC TEATRE
DIMARTS, DE BON MATÍ, 13-1-2009.

de Joanjo de Marènia
per a xema****@h****.com
data 13 / gener / 2009 08:13
assumpte Xavi, molt important, però no ho reenvies


LA CAMBRA DE PANDORA

Xavi, no t'ho havia contat encara, però feia més de quatre anys que no m'enamorava de cap xica. Havia emmordassat els meus sentiments amb cables d'acer, per tal de no patir el calvari del desencís, aquell en què em sumia sempre quan estimava una xica i no em veia correspost. Que ha sigut SEMPRE, tu ja em coneixes. El pitjor infern va vindre amb Cris, l'any 2000. Millor no recordar-lo, ¿veritat? Però encara en vaig sofrir dos o tres més, amb Carol Fuster, amb Elvira, una micotiua amb Clara Máñez..., fins l'any 2004, quan vaig sepultar la meua passió amorosa sota una gruixuda llosa de marbre, dins d'una cambra cuirassada, i després vaig llençar la clau al riu.

Fa pocs dies, el 24 de desembre del 2008, va arribar a mi de nou eixa clau i vaig caure en la temptació d'obrir un badallet de la comporta que, com una caixa de Pandora, mantenia a ratlla el cataclisme de sentiments.

Tant de bo no ho hagués fet...

Joanjo (Sueca, 12-1-2009)

IMPORTANT: No reenvies a ningú aquest text, ni l'arxiu adjunt. Ni tampoc comentes a ningú res del que llegesques ací. Ni a Carles Gandia, ni a Sara, ni a Aurora, ni a Vicent, ni a ningú de l'Últim Toc, ni dels Junior's, ¿d'acord? A la 'Penya La Caseta' encara s'hi podria esmentar, però, si de cas, més endavant, quan haja passat tot.

És molt important que no trascendisca al grup de teatre, per evitar tensions i malestar. Diuen que, si vols que una cosa no se sàpiga, no la contes. Però necessite explicar-li-ho algú, perquè el foc m'està rosegant l'ànima, de tant de guardar-lo en secret, dins de mi.

Allà va...

LLEGEIX L'ARXIU DE TEXT QUE ACOMPANYA A AQUESTA CARTA.

(Tranquil, que no m'he tornat homosexual. Si creués a l'altra vorera, segur que triomfaria més que en esta).
_______________________

Arxiu adjunt:
Misteri del Nadal. Escrits sobre Patri (24-12-2008) XAVI. 12-1-2009.txt 35 KB
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

RESPOSTA DE PATRI A LA MEUA CARTA PER FACEBOOK DEL PASSAT DIUMENGE MATÍ (13-1-2009, DIMARTS MATÍ)

de Facebook
respon a noreply
per a Joanjo Aguar Matoses
data 13 / gener / 2009 09:19
assumpte "Patricia Carbonell" t'ha enviat un missatge des del Facebook

Patricia t'ha enviat un missatge.
______________________

Re: Patri, ¿ja tornes a somriure?

"Joanjo, primer una pregunta: perquè fiques que no cal que conteste al correu? Estic millor, encara que continue trista. En fi, segur que s'arregla. Respecte a la foto del facebook, no m'agrada mostrar-me, sempre intente amargar-me darrere la camera. No soc gens enigmatica, sols fa falta coneixer-me un poc! Ens vegem!!"
______________________

Per respondre aquest missatge, fes clic a l'enllaç de sota:
http://www.facebook.com/n/?inbox/readmessage.php&t=1080939979335
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________


COMENTARIS A L'ESPAI FACEBOOK DE PATRI (14-1-2009, DIMECRES MATÍ)

(NOTA: Tot indica que li acaben de llevar definitivament l'aparell d'ortodòncia)

El Patricia (sonrisa Profident!!!!!! Ja era hora!!!) el 14 gener 2009 a les 12:40
______________________

Olga Fernandez San Pedro el 14 gener 2009 a les 12:41
No me digues??? Ja te l'han llevat? Que bé, no? Que requete guapa vas a estar!
______________________

Patricia Carbonell el 14 gener 2009 a les 12:45
Si, Olga!!! Tinc uns pinyos!!! Jajaja, ara no deixe de riure! Però encara me veig estranya! Ja voràs, ja!
______________________

Olga Fernandez San Pedro el 14 gener 2009 a les 12:50
Ay que bé... Veus...Ja está! Ja s'acabat tot!
______________________

Patricia Carbonell el 14 gener 2009 a les 12:53
Però ha durat, eh? Ara a celebrar-ho! Quan sopem??? Vinga, que tinc ganes!
______________________

Olga Fernandez San Pedro el 14 gener 2009 a les 12:54
Jajajaja... cuant vullgau!
______________________

Patricia Carbonell el 14 gener 2009 a les 13:02
Parle en Lore, ella en la Meri, i tu en Vane, okis? I ja ho comentem per telèfon!
______________________

Olga Fernandez San Pedro el 14 gener 2009 a les 13:03
Ok
______________________

Merce Camilleri ha escrit el 14 gener 2009 a les 10:45
Ei patrissss! ja m'han dit que tens ja la boca proffident del tot!jijiji. Ara m'hauré d'acostumar.
Besets wapa!
______________________

Patricia Carbonell ha escrit el 14 gener 2009 a les 12:47
Si que volen les noticies!!! Jajajja, ja soc sonrisa profiden, ja! S'ha de celebrar com forme mana!!!! Besets!!!
______________________

Joanjo Aguar Matoses ha escrit el 15 gener 2009 a les 11:40
'I'm happy because you smile again, Blauer', said Sergeant Jack.
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

RESPOSTA DE XAVI MARTÍ A LA CARTA QUE LI VAIG ENVIAR EL DIMARTS, 13-1-2009.
DIUMENGE VESPRADA, 25-1-2009.

de Xavier Martí Nácher
per a joanjo Aguar
data 25 / gener / 2009 16:35
assumpte RE: Xavi , és aquest el que et deia, però no el reenvies


Joanjo, he rebut l'email,l'he guardat i l'estic llegint amb deteniment.

Sols dos coses que no puc evitar aguantar-me sense dir-te:

1.T'entenc perfectament, sols t'aconselle que intentes estar tranquil per tot.Al final les coses i el destí es resolucionen sols.Tot pren la direccio que nosaltres mateixos triem inconscientment.
El més important és que tu estigues bé i atrauràs coses que t'ho faran passar bé.

Joanjo ets intel·ligent, apassionat, sensible.. ets una persona i tens sentiments, no eres de pedra.
Enamorar-se ens pot fer patir i/o donar-nos goig i felicitat.
No sóc qui per a aconsellar res, de fet em sorpren i m'alegre de que encara confies en mi després de lo desastre que he sigut com a amant (amb les dones) i com amic(sóc lo pitjor confiant descrivint les meues experiencies).

Sols et dic que no cal patir tant, disfruta i apré d'aquesta experiència de la part que pugues trobar com a positiva i oblidat en la mesura del possible de la part que et fa sentir malament.

Quant a l'altra part, la de la xica,... ahi no pots fer res més que respectar el que ella necessita i ser tu mateix de la manera que tu et sents, sense por a agoviar ni a res,tu ho sents així i si creus que no fas mal ni faltes el respecte no pots deixar de sentir i deixar passar una oportunitat de donar amor, no és res mal.

Sols s'ha de saber que et pots tropessar amb una trampa de que vols una resposta favorable i el no ser correspost no té perquè significar un caos social i anímic.No series el primer ni el últim que li passa aixó. És una experiència molt humana que la vida ens oferix, desitjar a algú.

Pot ser estic equivocat tampoc em faces molt de cas, no sé perquè és tot tan complicat!

2.T'entenc, et conec i t'admire i per això mateix la meua confiança serà fidel i ningú sabrà per mi, res de tot açó..

Sé que has patit molt en anys anteriors, m'enrecorde d'alguines que m'has nomenat i...bó,...ahi també està el factor de la innocent joventut i inexperiència que t'envoltava a tu i a altres.

Xè...no sé si val la pena patir tant, s'ha d'equilibrar la balança i disfrutar també que la vida passa...m'agradaria que conegueres a una tia amb la que t'ho passares bé i tingueres sexe i sense més preocupacions trobares eixe lloc tan feliç que ens pensem que hi ha al costat de l'amor en parella i que pot ser el tenim molt a prop si busquem en nosaltres mateixos sense enamorar-se de ningú més que de tu mateix, ....
...enamora't de tu mateix, Joanjo, que ets genial,irrepetible i autèntic i veuràs com el món sencer s'enamorarà també de tu...

(Tot açó t'ho dic per escrit perque parlant crec que no t'ho diria mai, ...je,je)

Bo, saps que si necessites parlar o el que siga(sense sexe) ací em tens, sóc com sóc de ignorant de la vida però poc a poc anem madurant.
PD: També dir-te que m'ha encantat com està escrit,sobre tot el text de la cambra de Pandora, és xulíssim.
________________________________________________________________________________

RESPOSTA MEUA A XAVI MARTÍ (27-1-2009, DIMARTS MATÍ)

Assumpte: Jei, Xavi, moltíssimes gràcies
De: Joanjo de Marènia
Data: Dimarts, Gener 27, 2009 14:01
A: xema****@h****.com

Jei, Xavi, moltíssimes, moltíssimes gràcies per les teues paraules. Ja veus, després de huit anys (més o menys), tornem a trobar-nos al mateix lloc, rotllo consulta sentimental. I repetint papers: Jo pacient, tu doctor. ¿Serà possible?

Només una cosa positiva, esta vegada he intentat moderar-me mil vegades més. Eixa reacció d'hecatombe sentimental que esclata dins de mi, en no ser correspost pel meu amor, em naix espontàniament, quasi de manera fisiològica. Vindria a ser com una explosió d'hormones dins l'organisme, o què sé jo. No puc controlar-la en absolut. Només sóc capaç de reconduir-la una miqueta o de reprimir-la brutalment, amb totes les meues forces, tallant-la de soca-arrel. I això és el que he tractat de fer en aquest cas, amb major o menor èxit. Ara bé, et jure que en esta ocasió he tingut mil voltes més èxit que durant l'afer de Cris, tin-ho per cert. En aquest aspecte almenys, t'assegure que he avançat. ¡Toca!

Supose que ara comprendràs per què m'hi vaig sumar tant ràpidament, amb Carles i tu, al sopar de les mestres a València, o a la vetllada amb Rosana, la teua amiga de Sollana. Em feia falta desconnectar dels records i pensaments que brollaven cíclicament al voltant de Patri. Calia canviar d'ambient, conéixer gent nova. Recloure'm a casa era l'últim que necessitava. La meua habitació esdevenia opressiva i es convertia en una gàbia. Encara que tu, en aquells moments, no entenies tanta insistència per part meua, jo no t'ho podia explicar. Em resultava massa dur. Gràcies per permetre'm unir-me a vosaltres. Em va ajudar molt a superar-ho.

Tampoc puc deixar de preocupar-me per Patri, així com així. Sé que, igual que jo, ella també està patint, per alguna raó que se m'escapa, i açò m'angoixa fins a cert punt. En fi, ¿no és natural preocupar-te per la persona que estimes, tot i que procures deixar d'estimar-la, pel bé dels dos?

Bo, senyor Martinini, moltíssimes gràcies de nou, xaval. Fins prompte, ¿eh?

Joanjo

Queda pendent un altre sopar amb les mestres. Dóna'ls molts records de part meua. Són supersimpàtiques.
'CUIDADO CON EL MAROMO, QUE LA TIENE DE PLOMO'.
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

CARTA MEUA A PATRI, PER ACLARIR ALGUNES COSES (29-1-2009, DIJOUS MATÍ)

de Joanjo de Marènia
per a patri****@y****.es
data 29 / gener / 2009 12:20
assumpte Patri, em sap greu allò de ta iaia

Patri, lamente molt la malaltia de ta iaia. No sabia que a casa estaves passant-ho tant malament.

També em sap greu el matís que ha adquirit l'assumpte entre nosaltres. Ja sé que no t'he parlat, ni t'he mirat quasi als ulls, als dos últims assajos de teatre, però ha sigut per diverses raons. Primera, perquè tu tampoc ho feies i jo t'imitava, en part per revenja, com un espill que et torna el teu propi reflex. Ja sé que és una criallada, del tot contraproduent, però volia que tastares la teua medicina. Segona, perquè també era una forma de no acostar-me a tu, deixant-te sola, com demanaves. I tercera (and last, but not least), perquè això m'ajudava a oblidar-te més ràpidament, cosa ben convenient per als dos.

Però, vaja, d'ahí a no deixar-me obrir la boca el passat diumenge, en acabar l'assaig, quan intentava suavitzar les coses... És passar-se'n tres pobles. Jo puc estar bord amb algú un dia, dos, tres... però quan el conflicte pren un aire preocupant, procure seure'm de seguida amb l'interessat, amb tal de posar en comú els nostres punts de vista i llimar, encara que siga, algunes diferències. Igual que vaig fer l'altre dia.

L'únic que pretenia era parlar amb tu, per renunciar al meu paper d'humà en l'obra, si això et feia sentir més còmoda dins el teu personatge. Res més. No sé què creies que anava a dir-te, però vas posar una cara de fàstic, en fugir i eludir el diàleg, que em va ferir molt, i ben fons. Em tractares com si jo no parés d'acosar-te o d'incordiar-te, quan era tot el contrari. Em disposava a sacrificar el meu paper en benefici teu, per evitar apropar-me físicament a tu, si tant et molestava.

Sé que t'ompli de goig actuar a l'escenari, i ho fas molt bé. 'Concentració i a la faena', és la teua norma. Ets una artista absolutament centrada i disciplinada. Es nota a la llegua. Jo, en canvi, sóc més arreu i bandarra. En fi, un pallasso. O un bufó, com diria Carles. Ja he parlat amb ell d'aquest tema. A mi, el que m'agrada és estar amb gent i passar-m'ho bé. No m'importa si em col·loquen alguna vegada de tècnic, ni quin paper represente com a actor. (Sempre que no haja de besar a un xic o a un animal. Compte, ¿eh?) Per això, simplement, volia parlar amb tu i oferir-te la meua renúncia, per tal de llevar-li ferro a l'assumpte i fer-te sentir millor. Veure't enfadada em toca el cor. Però, que estigues trista, em parteix l'ànima.

Crec que hauries d'obrir-te molt més quan tens un problema amb algú. No és bo tancar-se en banda. Sorgeixen malentesos i errors d'apreciació que se solucionarien de seguida amb una simple conversa. Ara bé, si després de debatre-ho raonadament, l'altra persona torna a incórrer en les mateixes faltes, ja no és problema teu i tens tot el dret a no repetir la conversa, fugint de l'individu que t'incomoda. Però, ¡com a mínim!, parlar-ho una vegada amb l'interessat, per posar sobre la taula totes les cartes de la baralla. Això és imprescindible, per no dir bàsic, en les relacions humanes. Fins i tot, a l'assassí més monstruós del món, en un judici li permeten declarar en la seua defensa. A mi m'has negat aquest dret, i això és molt cruel. Però, ¿a qui més li ho hauràs fet? Reflexiona una mica sobre açò, ¿d'acord?

Per favor, no t'engabies tant en tu mateixa quan et trobes malament. Procura expulsar els dimonis que et roseguen per dins. Si no t'abelleix, no cal que parles amb mi. Però, per favor, aplica aquest consell en la teua vida d'ara endavant, ¿val? T'assegure que t'anirà millor, Patri. T'ho dic per pròpia experiència.

Lamente en esta carta la falta destrellats còmics que em caracteritzen. M'agradaria arrancar-te un somriure amb una animalada de les meues. Un somriure real, no d'assaig teatral. Però ja saps que el meu humor és bastant àcid i corrosiu i, amb la teua sensibilitat a flor de pell, podria irritar-te a la mínima broma. Mira que ho poses realment difícil, ¿eh, senyoreta? ¡I pensar que un mes enrere em clavava amb tu tot el que volia (dins d'uns límits, clar), i no et trasbalsava gens! Si, fins i tot, reies amb els meus disbarats i et brollaven dels ulls destells meravellosos, espurnes plenes de vida. ¡Com canvien les coses! En aquell SMS que em vas enviar, deies que les coses no s'obliden, però... ¡Vaja!, que es recorden tant vívidament, durant tant de temps, tampoc no està gens clar.
M'agradaria que tot tornara a ser com abans. Però, vista la situació, sembla ja impossible. L'estiu aquell de 'Fins l'estiu...', no sé quants anys hauré de seguir esperant-lo. O quants segles... Si és que arriba.

Bé, Patri, espere que no llences esta carta al fem sense llegir-la abans. Però, no sé... Com ets tant especial... De totes maneres, si arribes fins ací, sàpigues que em preocupe per tu i no m'agrada gens veure't patir. Desitge que et vaja tot de categoria a partir d'ara. Tant 'de categoria' com puga ser, donada la duresa de la vida. No cal enganyar-nos, ¿veritat?
Bo, crec que és tot. Fins l'estiu. Però... ¿de quin mil·leni, eh, guapíssima?

Joanjo

(Crec que, amb açò de 'guapíssima', he tornat a clavar la gamba. Però, total, si ja no em parles, ¿què importa un tros de llenya més al foc? A més, tenia ganes de dir-t'ho. Tots comenten que estàs preciosa amb les dents al descobert, sense l'aparell. Però a mi l'aparell em donava igual. És més, tenia la seua gràcia. Et conferia un aire com d'adolescent, de xica d'Institut. En summa, que, amb ell o sense ell, et trobe enlluernadora al màxim. Una estrella de cinema, vaja. Sobretot quan somrius de veritat, ¿eh? A veure si practiques, ¡refotre!).
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

SA IAIA DE PATRI HA MORT. 28-1-2009. D.E.P. +

M'ho comunica Carles Gandia per telèfon el dijous 29-1-2009, passades les 21:30, mentre em trobe patinant a la cotxera de ma casa. Ell es dirigeix amb Claudi Ferrer al tanatori on vetllen el cos, per donar-li el condol a la família. Jo, encara sobre patins, li faig arribar el condol a Patri mitjançant el mòbil.
El dissabte, 31-1-2009, Alfred m'aclareix que sa iaia va morir el dimecres 28-1-2009 per la nit, i que el dijous va restar tot el dia al tanatori. Jo no tenia ni idea d'aquest fet quan li vaig enviar la carta a Patri. Creia que encara vivia, tot i trobar-se molt greu.
____________________________________

MISSATGES PER MÒBIL ENTRE PATRI I JO. (29-1-2009, DIJOUS NIT)

JOANJO (21:46): Patri, t'acompanye en el sentiment. Ho sent molt. Joanjo

PATRI (21:48): Moltes gracies Joanjo,besets
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

DIVENDRES, 30-1-2009. MATÍ I VESPRADA. Descripció de fets.
FUNERAL DE L'ÀVIA DE PATRI

A les 10:40 del matí acudisc al rosari i funeral de sa iaia de Patri i Alfred. Se celebra a l'església del Carme. Patri es mostra seriosa, degut a la pèrdua familiar, però només em veu, deixant de banda els mals rotllos anteriors, em dóna sincerament les gràcies per acompanyar-los. Necessita un gran suport anímic. Se la veu profundament commoguda.

Em quede a tota la missa, que oficia Paco el capellà. En acabat, em pose a la cua per manifestar el condol a la família. Quan arribe on s'hi troba Patri, ens mirem als ulls i ens donem una abraçada de reconciliació realment efusiva. És la primera vegada que l'abrace, llàstima que siga en estes circumstàncies. També li transmet la meua pena a Alfred, que està dret al costat de Patri. M'embarga l'emoció d'haver retrobat l'amistat perduda i quasi em pose a plorar allí mateix, com ja m'ha succeït discretament durant la missa. Abandone de pressa la multitud i em refugie en un carrer solitari, prop del Jardins del Sequial. Allí plore una estona en silenci, més reposat, alliberant a fons l'angúnia que m'oprimeix el cor.

Tot seguit, execute una idea que m'ha vingut a la ment en plena missa. Amb tal d'animar a Patri en aquest mal tràngol, li compraré un grapat de bones pel·lícules que puguen fer-la riure, distraient-la una mica de les seues cabòries, i l'ajuden a eixir del pou en què està sumida.

Vaig al centre comercial 'Sueca PARC'. Llàgrimes reprimides durant setmanes senceres encara pugnen per brollar dels meus ulls, ara que han trobat un camí fàcil de sortida. Però les retinc com puc i, quan m'asserene, penetre a LIDL i EROSKI, buscant DVD's de pel·lícules. Però no en trobe cap a LIDL, i no hi ha el que busque a EROSKI.

Torne al centre del poble i entre al vídeo-club Galàxia del carrer Sequial. Hui és dia de mercat i el carrer està en plena ebullició, però al vídeo-club no hi ha cap client. A recer en esta illa de tranquil·litat revise, una per una, totes les pel·lícules que tenen a la venda i compre dues molt divertides i romàntiques. Una antiga i una moderna, però ambdues tant meravelloses que ja tenen reservat un lloc a l'Olimp dels clàssics:
- 'Vacaciones en Roma' (1953), de William Wyler.
- 'Stardust' (2007), de Matthew Vaughn.

Com no trobe cap pel·lícula més que s'ajuste a la tasca d'entretindre a Patri sense fer-la patir, em desplace fins l'altre vídeo-club Galàxia, el de la Ronda Joan Fuster, i continue amb la meua recerca. Allí hi trobe dos films més, també apassionants i plens de sentiment:
- 'Edward Scissorhands' (1990), de Tim Burton.
- 'Siete Años en el Tíbet' (1997), de Jean-Jacques Annaud.

El final de la recerca coincideix quasi amb les dues del migdia. Torne a casa a dinar però, abans de seure'm en taula, embolcalle les quatre pel·lícules en paper de regal. Discret, gens cridaner, perquè l'ocasió aconsella evitar les estridències de color. Hi adjunte també una breu nota en una cartolina, on es llig: 'Per a què t'ajuden a recuperar el somriure. Joanjo. Sueca, 30-1-2009'.

Poc després de dinar, sobre les 16:00, m'arrime a casa Patri, al carrer València, per lliurar-li el paquet. Espere que no s'enfade en veure'm aparéixer sense previ avís. M'obri sa mare i em diu que Patri està dormint. Deu trobar-se extenuada. Millor per a mi. Així deixaré el paquet i pegaré a fugir. Tinc ganes de desconnectar i no pensar en Patri en una bona temporada (cosa impossible ja, ara que l'he tornada a veure de nou tant sensible com era abans, KAWEN!). Sa mare prova despertar a Patri, però li demane que no ho faça. Diposite el regal al rebedor, li explique els motius que m'han impulsat a entregar-li'l, i li expresse el meu condol, igual que a Diògenes, el germà de Patri, que encara està dinant en la cuina. Diògenes evidència un bon ànim. Sa mare diu que Patri, en canvi, és molt nerviosa i estos esdeveniments l'afecten en extrem. Ho entenc perfectament, perquè conec bastant bé la seua filla. Llavors m'acomiade i me'n torne a casa.

Necessite abstraure'm, desemboirar-me, així que agafe els patins en línia. Me'ls comprí dilluns mateix a DECATHLON, junt amb una barra de dorsals. Duia mesos en baixa forma física i anys abellint-me patinar. Se’m va acudir que, alhora que faria exercici, aprendre a usar-los allunyaria la meua ment de Patri i m'ajudaria a escapar uns instants de la presó obsessiva en què m'havia clavat.

Mentre patine per la cotxera, desitge que Patri acullga amb entusiasme el present. Però, tot i elaborar-lo amb la millor intenció, no sé com puga reaccionar. Es tracta d'una xica tant peculiar, i tant difícil. Si, només despertar, m'envia un missatge al mòbil agraint-me el regal, respiraré alleujat. Si no, malament...
___________________


SILENCI DE PATRI EN TOTA LA VESPRADA I NIT. (No em dóna gens de bona espina).

________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

MISSATGES MEUS PER MÒBIL A PATRI. (31-1-2009, DISSABTE MATÍ I VESPRADA)

JOANJO (12:00): Patri, com et trobes hui? Tinc la meua cosineta de 4 anys a casa. Vols q te la duga per animar-te? Joanjo

SILENCI DE PATRI

JOANJO (16:15): Ultima oportunitat. S'enduen la nana a les 18:00. B7s (com dieu els joves) El Marenienc

SILENCI DE PATRI (Un Mur de Silenci. Del tot inexpugnable).
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

CARTA PER ENVIAR-LI-LA A PATRI EL DIMARTS 10-2-2009, SI NO COINCIDIM AQUEST CAP DE SETMANA.
EL DIMARTS FARÀ DEU DIES JUSTOS QUE NO LI ESCRIC RES, I ONZE ETERNITATS QUE NO LA VEIG.
REDACTADA EL MATÍ DEL DIVENDRES 6-2-2009.

FINALMENT, LI LA FAIG ARRIBAR EIXE MATEIX DIA, ABANS QUE PERGA VIGÈNCIA.
(6-2-2009, DIVENDRES NIT)
_______________________________________________________________________________

de Joanjo de Marènia
per a patri****@y****.es
data 7 / febrer / 2009 00:39
assumpte Ei, Patri, ¿ja et trobes millor?
_______________________________________________________________________________

Ei, Reina Maria. Perdó, Reina Patrícia, que Maria és la teua germana. ¿Com estàs? ¿Ja et trobes millor? Espere que sí, i que et vaja tot... DE KATEGHORIA!!!

Encara no sé si et va molestar o alegrar el regal de les pel·lícules, ni l'oferiment de dur-te a Nora, la meua cosineta de 4 anys, amb tal de distraure't una estona. Era com brindar-te un oasi de felicitat enmig de l'inhòspit desert que travessem.

Cada vegada que el dissabte passat jugava amb la menuda, m'omplia de vida a l'instant, però alhora també m'entristia en recordar que estaves perdent-te eixe goig, tu que el necessitaves més que jo en aquells moments. Potser no et senties amb ànims d'aguantar criatures, però et jure que t'hagués canviat l'humor només de veure a la xicotiua. Com a mínim, ho vaig intentar. Si m'hagués tirat enrere, més avant me n'hauria penedit, segur.

Que conste que tot allò ho vaig fer amb la millor intenció. Jo també he patit una situació semblant a la teua i conec el mal tràngol que suposa. Per la mateixa raó, si vols superar-la amb rapidesa, cal aprofitar tota oportunitat que sorgisca per apartar de la ment, ni que siga unes hores, l'angoixa que et persegueix nit i dia. Altrament, el problema enfonsarà les arrels en la teua ànima, i costarà mil vegades més d'erradicar.

Bo, senyoreta. Perdó, Reina Patrícia, si algun dia vols quedar per xerrar, ja m'ho diràs. Com a majestat, tu tens l'última paraula. O l'últim silenci, millor dit. De tota manera, crec que convindria explicar-nos mútuament algunes coses, amb tal d'aclarir dubtes o malentesos. No és gens recomanable guardar per a tu mateixa tot el mal que t'assetja, perquè a la llarga anirà consumint-te per dins, poc a poc i en silenci. Rere el teu Mur de Silenci.

NOTA: No sé si hauré tornat a clavar la gamba amb esta carta, però arriba un moment en què ja no saps què fer, amb tant d'hermetisme. Et sents impotent i, quedar-te creuat de braços, tampoc no sembla una solució. O sí... ¿qui sap?

Temps al temps. Deixem parlar al... silenci.

Joanjo
Sueca, 6-2-2009

(Records de l'Illa de Marènia a l'altra banda del Mur).

________________________________________________________________________________

RESPOSTA DE PATRI (11-2-2009. DIMECRES MATÍ)

de Patricia Carbonell
per a Joanjo de Marènia
data 11 / febrer / 2009 09:22
assumpte Re: Ei, Patri, ¿ja et trobes millor?


Joanjo, si que estàs clavant la pata. No se quina menjà de bola dus, de veritat. Deixa'm tranquil·la. Es el millor que pots fer. No hi ha res que parlar, ni ens tenim que donar explicacions de cap tipo. Ni jo a tu, ni tu a mi. Deixa de parlar del meu hermetisme i del que sent. No hem coneixes i no saps res de mi. Per favor, oblidat de mi, fes com si no existira. No m'envies correus, no m'envies missatges, no me crides. Gràcies.
________________________________________________________________________________

RESPOSTA MEUA A PATRI (11-2-2009. DIMECRES VESPRADA)

de Joanjo de Marènia
per a Patricia Carbonell
data 11 / febrer / 2009 16:44
assumpte S'ha acabat

Tens raó. S'ha acabat.

Joanjo
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________


CARTA MEUA A XAVI MARTÍ (2-3-2009. DILLUNS NIT)

Assumpte: Jei, Xavi, ja tinc ganes de quedar
De: Joanjo de Marènia
Data: Dimarts, Març 3, 2009 2:46
A: xema****@h****.com


Jei, Xavi, ja tinc ganes de quedar per al següent sopar amb Maite i Maria.

M'ho vaig passar molt bé aquest divendres. Són unes xiques fenomenals. Amb elles, tot és una alegria. No com amb altra que els dos coneixem, que de vegades és un esclafit de llum, i d'altres una implosió de foscor. Del blanc al negre en dos segons. La màquina més ràpida de l'Univers.

Fins la pròxima quedada.
A1 KK1

Joanjo
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________


CARTA MEUA AL FÒRUM KLANDESTÍ DE L'ÚLTIM TOC TEATRE, I A MÉS GENT
POEMES SOBRE PATRI, SENSE ESMENTAR EL SEU NOM (2-3-2009. DILLUNS NIT)

de Joanjo de Marènia
per a klandestins-ultim-toc@g****g****.com,luly****@g****.com,abelpui****@h****.com,isabeltorr****@y****.es
cco vorog****@o****.com
data 3 / març / 2009 03:07
assumpte Poemes a l'atzar, El Sol I i II


POEMES A L'ATZAR
______________________________________________________________


EL SOL (I)

Un estel ahir em demanà que l'oblidés, que fes com si no existira, però ¿com oblidar-te del Sol, quan t'il·lumina la cara i t'ompli de vida i d'energia?


Sueca, 1-3-2009
Joanjo Aguar Matoses

______________________________________________________________


EL SOL (II)

L'altre dia m'acostí massa a ell, i el fulgor em va cremar.

Neci de mi, subestimant tanta potència.

Al si de l'astre rei, un esclat de reaccions nuclears

en plena efervescència.


Sueca, 2-3-2009
Joanjo Aguar Matoses

________________________________________________________________________________

RESPOSTA D'ISABEL TORRENTS I SALA, AMIGA MEUA DE FONT-RUBÍ. VIU A VILAFRANCA DEL PENEDÉS

de Isabel Torrents
respon a isabeltorr****@y****.es
per a Joanjo de Marènia
data 3 / març / 2009 09:05
assumpte Re: Poemes a l'atzar, El Sol I i II hola-

bon dia
moltes gràcies
la puc publiar al montònec? la revista de guardiola de font-rubí?
salut
________________________________________________________________________________

RESPOSTA MEUA A ISABEL TORRENTS

de Joanjo de Marènia
per a isabeltorr****@y****.es
data 3 / març / 2009 18:57
assumpte Re: Poemes a l'atzar, El Sol I i II hola-

Clar que pots publicar-ho. Ningun problema. Però millor si és la versió que t'adjunte ací. L'he completada una mica.
Joanjo
______________________________________________________________

EL SOL (I)

Un estel ahir em demanà que l'oblidés, que fes com si no existira, però ¿com oblidar-te del Sol, quan t'il·lumina la cara i t'ompli de vida i d'energia?

Sueca, 1-3-2009
Joanjo Aguar Matoses
A Patri
______________________________________________________________

EL SOL (II)

L'altre dia m'acostí massa a ell, i el fulgor em va cremar.
Neci de mi, subestimant tanta potència.
Al si de l'astre rei, un esclat de reaccions nuclears
bullia en plena efervescència.

Sueca, 2-3-2009
Joanjo Aguar Matoses
A Patri

______________________________________________________________
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________


ÚLTIM ESCRIT SOBRE PATRI

______________________________________________________________


EL SOL (III) LA PRESSIÓ DE L'OLLA

Criatura radiant, necessite expressar els meus sentiments.

Si no puc comunicar-te'ls a tu,

si et negues a escoltar-me,

li'ls confiaré a la resta del món.

És del tot precís. Indefugible.


Sueca, 3-3-2009
Joanjo Aguar Matoses
A Patri

______________________________________________________________

________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________


Comentaris

  • Ei, Marc, moltes gràcies.[Ofensiu]


    Gràcies, xè!

    Per cert, hui estem de celebració al País Valencià. Per fi se n'ha anat el nostre president al carrer. Ja era hora!!!

    Ale, Camps, fot el camp!

    (Llàstima que no ho hagen fet abans els electors. La gent ací va a pinyó fix, com a borrecs..... El vot, ale, de cap al PP. Ningun qüestionament. ¿Consciència crítica? Ni està, ni se la coneix. El buit més absolut, instal·lat al cervell..... Així anem. Tirant i ensopegant. Aixecant-nos i rodolant. No hi ha remei. No hi ha remei).

    Salutacions des del sud de Marènia!! Amunt la llengua!

    Suecquèe, 20 de juliol del 2011

  • Molt interessant... original i bo[Ofensiu]
    Marc Freixas | 18-07-2011 | Valoració: 10

    No sé què més dir a part de molt bo

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

246 Comentaris

248771 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).