el MIRATGE

El miratge
Buscava refugi, un lloc on abillés la serenor.Viure la realitat tan distant del meu sentir, em feia mal.
Un racó llunyà, capvespre.
Sopar frugal,música.....
Gran absent- present.
Davant la llar,començà el nostre joc amorós, l’ espetec dels troncs compassats amb cors accelerats, flames en ball frenètic, amb moviment de cossos fusionats, moixaines damunt de pells suaus, mirades plenes d’ amor vers infinit... així aquesta estança testimoni de l’ amor més pur m’ ajudà a resistir la distància.
Temps de melangia,.....i en el llindar albirí silueta sobre mantell blanc,després tot corrent cap a tu no puguí abraçar-te, i és quan me n’ adoní...
Era un miratge!!!