Cercador
El meu últim adéu
Un relat de: DàliaDimarts 13 de maig:
El divendres vas dir que volies plegar però no m'imaginava que seria tan aviat, avui la classe estava molt buida sense tu, el teu record i la teva essència era l’únic que quedava en aquella taula tan buida, hauria volgut que apareguessis somrient com sempre amb el teu casc a la ma i t’haguessis assegut darrera l'Arnau. Se que mai vam parlar gaire sèriament però des del primer moment ja em vaig adonar que eres diferent el meu dia s’il•luminava només de veure’t i cada cop que em deies adéu el meu cor feia un bot. Només necessitava mirar-te per saber com et desitjava, mai coneixeré algú com tu i jo esperava que sempre fossis allí a prop meu en un lloc on et pogués contemplar eternament, no hauria necessitat més per ser feliç.
Però ara has marxat i possiblement no et tornaré a veure mai més, quedaràs com un record que amb el temps acabaré oblidant. Desitjo que siguis feliç i que trobis el teu lloc al món. Perquè això és el que faré. Aquest es el meu últim adéu.
Dalià
El divendres vas dir que volies plegar però no m'imaginava que seria tan aviat, avui la classe estava molt buida sense tu, el teu record i la teva essència era l’únic que quedava en aquella taula tan buida, hauria volgut que apareguessis somrient com sempre amb el teu casc a la ma i t’haguessis assegut darrera l'Arnau. Se que mai vam parlar gaire sèriament però des del primer moment ja em vaig adonar que eres diferent el meu dia s’il•luminava només de veure’t i cada cop que em deies adéu el meu cor feia un bot. Només necessitava mirar-te per saber com et desitjava, mai coneixeré algú com tu i jo esperava que sempre fossis allí a prop meu en un lloc on et pogués contemplar eternament, no hauria necessitat més per ser feliç.
Però ara has marxat i possiblement no et tornaré a veure mai més, quedaràs com un record que amb el temps acabaré oblidant. Desitjo que siguis feliç i que trobis el teu lloc al món. Perquè això és el que faré. Aquest es el meu últim adéu.
Dalià