El meu últim adéu

Un relat de: Dàlia
Dimarts 13 de maig:

El divendres vas dir que volies plegar però no m'imaginava que seria tan aviat, avui la classe estava molt buida sense tu, el teu record i la teva essència era l’únic que quedava en aquella taula tan buida, hauria volgut que apareguessis somrient com sempre amb el teu casc a la ma i t’haguessis assegut darrera l'Arnau. Se que mai vam parlar gaire sèriament però des del primer moment ja em vaig adonar que eres diferent el meu dia s’il•luminava només de veure’t i cada cop que em deies adéu el meu cor feia un bot. Només necessitava mirar-te per saber com et desitjava, mai coneixeré algú com tu i jo esperava que sempre fossis allí a prop meu en un lloc on et pogués contemplar eternament, no hauria necessitat més per ser feliç.
Però ara has marxat i possiblement no et tornaré a veure mai més, quedaràs com un record que amb el temps acabaré oblidant. Desitjo que siguis feliç i que trobis el teu lloc al món. Perquè això és el que faré. Aquest es el meu últim adéu.


Dalià

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Dàlia

3 Relats

0 Comentaris

1348 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00