El meu primer poema

Deixeu córrer, no veus que estan contentes?
Per què hi has d'anar?
És igual el que siguin,
elles ja han aprés a estimar.


No ho miris amb mala cara,
elles no ho podran soportar.
Potser els sigui igual,
però no t'has d'arriscar.

En el seu pensament,
n'hi ha un de molt valent.
És un sentiment
capaç de travessar el firmament.

I diu que ella ho es tot
Que no importa res més
Que voldria estar al seu costat
Fins que la mort li digui nina, s'ha acabat.

Ara mira el teu entorn
Veuràs que cada vegada més n'hi ha
Són difícils de separar
I amb elles acabar

Són persones,
no animals.
Són com les ones
Siusplau, no les matis a pals.

Posseeixen un enorme cor.
Tot el que tenen és com l‘or.
Per què fer-los por ?
Si estar amb elles sents que tot es bò.