El meu llibre

Quina il·lusió quant un es encara un nen petit, quant un any pel Sant els pares et regalen el teu primer llibre! Recordo amb enyorança aquells primers anys meus de ma infantesa, que content que vaig estar amb aquell primer llibre meu, meu de veritat, crec recordar que es deia "Guillem Tell", que bonic que interessant que era, tenia fam en acabar-lo devorava les pagines tenia ganes de saber com era el seu fi, aquell pare que posava d'amunt el cap del seu fill aquella poma hi ham l'arc apuntava fermament sens moure ni un muscle on estava aquella poma, si fallava sols un pel el seu fill era mort. El vaig acabar, desprès en vendrien d'altres els pares al veure la meva afecció a la lectura sempre en qualsevol ocasió; sia el Sant el complanys o per Reis sempre entre un munt de regals apareixia un llibre nou, quasi sempre de contes. Jo tenia ganes de llegir a grans autors, com aquells de l'època meva os parlo de desprès de la guerra, allà pels anys quaranta sis mes o menys. "Gustavo Adolfo" aquell... "De volveran las oscuras golondrinas a tu balcón" etc. "El diari d'una prostituta, que ara no sabria dir qui es el seu autor, però d'aqueixos els pares no en regalaven mai.
En els meus anys joves recordo que al col·legi no eren llibres el que ens passàvem, mes aviat eren revistes que ens despertaven al sexe, les primeres que varen venir aquí a Espanya sols eres eròtiques, en realitat no es veia res sols noies una mica desvestides i prou. A mida que em vaig anar fent mes gran ja vaig poder accedir a llibres mes interessants de tota mena com el "Kamasutra" aquell si que era interessant, aquell va obrir els meus instints de jove, al que en realitat era la vida, després en varen venir altres, però aqueixos que he anomenat últims ja no mels havien regalats els pares dons ja no en tenia per desgràcia meva ja havien mort, aqueixos mels havia comprat jo, els meus pares varen a la seva manera col·laborar, en la meva afecció als llibres i la lectura i potser a que jo m'afecciones ha escriure les primeres lletres com autor propi, sens poder mai publicar res. Potser pels diners, potser per que mai vaig tenir ocasió de fer saber mai a ningú que escrivia, sempre eres esborralls que avui en el dos mil cinc, alguns encara no han vist la llum.
Això passava en els anys mil nou cents cinquanta cinc, aleshores sense pares jo ja era tot un homenet, lector de tota mena de literatura i homenet de lletres, les meves primeres lletres em poemes i esborralls de narracions de tota mena, en fluïen de dins meu sense saber com i avui encara no ho se, avui en el moment de explicar per sobre les meves memòries en aquest curt relat, avui jo ja en tinc seixanta cinc, recordo que la mare esta poetessa, potser es ella la que m'inspira quant escric.

Ha sigut un relat real per el seu autor en Ferran de Montagut escrit avui dia 2 de Març del 2005, hora fatídica dons mentre l'escrivia per televisió he escoltat la mort del Sant Pare Pau II des de Roma, escrit en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: el_primer_creadir_de_somnis@msn.com etc.