El meu escut

En temps del Comte Guifré el Pilós
sorgí l'escut de Catalunya
orfe fins llavors de tot blasó
diu la història que el 798-873
va ésser temps lligitós
i heus aquí que el comte
les armes empunyà
conquerí la victòria
però el ferí un llançó

Un blasó
amb quatre barres de sang
amb camp d'or
féu el rei Carles el Calb

Però posem fil a l'agulla i endavant
que de mica en mica ja granarem la història

En regnat de Carles el Calb rei de França
senyor i sobirà dels catalans
entraren amb ànim de venjança
amb gran tràngol al seu regne els normands

Guifré en saber la nova empunyà
cavallerós les armes i l'escut
i emportant-se amb ell a tot Catalunya
marxà cap a França tot resolut

Tot just de França el sòl trepitjava
amb escollida flor de catalans
el rei a recular començava
atropellat, mig batut pels normands

Els catalans veient llur fugida
al combat es llançaren tot furients
i amb valor i coratge sens mida
recuperaren les terres i béns

Més conquerida ja la victòria
fugint l'enemic a ungla de cavall
un llançó certer trencà l'eufòria
d'ells... veient el Comte d'amunt d'avall

A cobert el ferit Comte han deixat
envoltat d'amics... més que companys
elm i escut resten també al seu costat
esperant llur sort després de tants anys

Entrant Carles a dur la grata nova
sols trobà un ferit que restant salut
veient com voltat d'amics el Comte jove
mira amb pena i tristor el seu groc escut

Si és a vós a qui es deu la victòria
per què al vostre rei trist us hi mostreu?
Potser voleu honors o, potser, glòria?
sigui el que sigui, Guifré, demaneu

Doncs des d'avui de la nostra terra
en sereu llur Comte independent
sereu mon valerós company en guerra
i en la pau l'amic just i prudent

Mercès sobirà meu i rei de França
li respon el comte Guifré el Pilós
més... n'és arribada l'ultima dansa
poc a poc... veig dessagnar el meu cos

Més al que es deu ara la meva tristor
és el veure ja sens blasó el meu escut
que de les gestes meves faci entenedor
als que vindran i als que ja han nascut

El Rei enraulint-se digué amb veu minvant
apropant-se al llit del valent Comte
vermell amb sang del teu cor generós
quatre barres de blasó et serviran

Ni escut llur ni figura cap
que n'és la sang l'escut més rialós