Cercador
EL METEOR IMPACTAT I LA FEDERACIÓ DE VALENCÍNIA
Un relat de: Indepetron- Compartir:
EL METEOR IMPACTAT I LA FEDERACIÓ DE VALENCÍNIA
En un matí serè i brillant, un grup de geòlegs intrèpids es va endinsar en les profunditats del Clot de la Llacuna, un paratge natural d'una bellesa insòlita situat a Castell de Castells, a la pintoresca comarca de la Marina Alta. El que començava com una expedició científica ordinària es convertiria en el descobriment més transcendental de la història humana.
Capítol 1: El Descobriment Sobtat
La doctora Alba Ferrer, una geòloga reconeguda internacionalment per la seva passió i dedicació, liderava l'equip. Amb els seus ulls verds brillants i una ment curiosa insaciable, Alba sempre havia sentit una connexió especial amb la terra valenciana. Aquell dia, mentre examinava unes estratificacions rocoses peculiarment alineades, va detectar unes anomalies magnètiques desconcertants.
"És com si la terra mateixa ens estigués parlant", va murmurar Alba amb emoció continguda, observant com els seus instruments registraven lectures inusualment altes.
Després de dies d'excavacions meticuloses i anàlisis exhaustives, l'equip va desenterrar fragments d'un material llampant i desconegut. La seva duresa excepcional i l'estranya resplendor metàl·lica suggerien que no era d'aquest món.
Després de setmanes d'investigació intensiva, es va confirmar el que semblava impossible: havien descobert l'impacte d'un meteorit colossal que havia colpejat la terra fa dos mil milions d'anys. Aquest meteorit, amagat durant eons sota capes de terra i roca, estava ara a punt de reescriure el destí de la humanitat.
Capítol 2: La Joia Celestial
Les anàlisis posteriors van revelar que el meteorit tenia un diàmetre impressionant de quatre quilòmetres i provenia del nucli metàl·lic d'una estrella antiga i llunyana. El seu composició era gairebé íntegrament de metalls rars i preciosos, un 99% de puresa que el convertia en un tresor inigualable.
El professor Malik Rahman, un eminent astrofísic convidat per assessorar l'equip, va quedar meravellat davant la descoberta. "Aquest és un regal de les estrelles, una oportunitat única per avançar mil·lennis en tecnologia i exploració espacial", va exclamar amb admiració.
La notícia es va estendre com la pólvora per tot el món, suscitant un interès econòmic i científic incalculable. Empreses i governs de tots els continents van posar els seus ulls cobdiciosos en aquell fragment estel·lar, veient-hi la clau per a una nova era d'expansió espacial i desenvolupament tecnològic sense precedents.
Capítol 3: L'Alba de Valencínia
Enmig d'aquesta eufòria global, el poble valencià va veure una oportunitat per reprendre les regnes del seu destí. Durant dècades, havien suportat la negligència i la decadència del poder espanyol, que havia deixat la regió en un estat de letargia econòmica i cultural.
L'Oriol Martí, un jove polític carismàtic i visionari de Gandia, va emergir com el líder del moviment independentista. Amb paraules apassionades i una visió clara de futur, va inspirar les masses a somiar amb una nació pròspera i sobirana.
En una assemblea històrica celebrada al cor de Gandia, milers de persones es van congregar sota un cel estrellat per escoltar l'anunci que canviaria les seves vides.
"Avui, reclamem el que és nostre per dret i per història. Proclamem la independència de la Federació de Valencínia, una terra d'oportunitats, de riquesa i de llibertat!", va proclamar l'Oriol amb la veu ferma i els ulls brillants d'esperança.
La Federació de Valencínia naixia composta per les quatre repúbliques germanes: la República Castellonenca, la República Valenciana, la República Diànica i la República Alacantina. Unides sota un sistema federal basat en el respecte mutu, la cooperació i la solidaritat, prometien forjar un futur brillant per a les generacions venidores.
Capítol 4: Un Futur Resplendent
Amb la independència política assegurada i la riquesa del meteorit a les seves mans, Valencínia va experimentar un renaixement espectacular. Les ciutats van florir amb una arquitectura moderna i sostenible, combinant la tradició mediterrània amb la innovació futurista.
El corredor mediterrani de mercaderies es va convertir en l'eix vital de l'economia, estenent-se majestuosament des d'Algesires fins a Marsella. Ports ultramoderns i aeroports interconnectats van facilitar un flux incessant de béns i persones, convertint Valencínia en un hub global de comerç i cultura.
Empreses d'alta tecnologia van assentar les seves bases a les noves zones industrials, atraient els millors talents d'arreu del món. Col·laboracions amb gegants com SpaceX van impulsar la indústria aeroespacial local, permetent a Valencínia llançar les seves pròpies missions espacials i contribuir significativament a l'exploració de l'univers.
La doctora Alba Ferrer va liderar el Centre d'Investigació Espacial de Dénia, treballant estretament amb científics de tot el món per desenvolupar noves formes de propulsió basades en els metalls del meteorit. Sota la seva direcció, Valencínia es va posicionar al capdavant de la carrera espacial, enviant missions tripulades a Mart i més enllà.
L'educació i la sanitat van rebre inversions massives, garantint un alt nivell de benestar per a tots els ciutadans. Les arts i la cultura van viure una època daurada, amb festivals internacionals que celebraven la riquesa i la diversitat del patrimoni valencià.
Capítol 5: Ombres en l'Horitzó
Però mentre Valencínia brillava amb una prosperitat sense precedents, forces obscures començaven a conspirar des de les ombres. Els ressentiments latents i les ambicions desmesurades van començar a erosionar la unitat i l'harmonia que havien sostingut la federació.
Dins de la República Valenciana, figures polítiques ambicioses com en Javier López, un antic membre de l'elit espanyola, i l'imam Yusuf Al-Faridi, un líder religiós influent, van començar a teixir aliances secretes. Utilitzant la retòrica de la injustícia i la discriminació, van agitar les seves respectives comunitats, sembrant la desconfiança i la discòrdia.
Amb el suport encobert de països àrabs interessats en les riqueses minerals de Valencínia, van començar a infiltrar-se en les estructures governamentals, manipulant polítiques i desestabilitzant institucions clau.
Les demandes de més poder i drets sobre les explotacions mineres es van fer més insistents, mentre que les empreses occidentals van començar a trobar obstacles inesperats en les seves operacions. Protestes orquestrades i incidents violents van començar a sacsejar les ciutats, erosionant la sensació de seguretat i prosperitat que tant havia costat aconseguir.
Capítol 6: La Tempesta Desencadenad
Les tensions acumulades van arribar al seu punt d'ebullició quan un atac coordinat va destruir una de les principals instal·lacions a prop de Castelló de la Plana, causant desenes de morts i interrompent el subministrament crucial de materials per a projectes espacials.
La Federació de Valencínia es va veure immersa en una crisi sense precedents. L'Oriol Martí, ara President de la Federació, va intentar mantenir la calma i la unitat, però les pressions internes i externes van fer que la situació fos insostenible.
La República Valenciana, sota la influència de López i Al-Faridi, va declarar la seva intenció de separar-se de la federació i assumir el control total de les riqueses minerals. Això va desencadenar una resposta contundent de les altres repúbliques, que veien en aquesta acció una traïció als principis fundacionals de Valencínia.
El que va començar com una disputa política es va transformar ràpidament en un conflicte armat. Ciutats abans plenes de vida i alegria es van convertir en camps de batalla, amb famílies dividides i amics enfrontats en una guerra fratricida que semblava no tenir fi.
La doctora Alba Ferrer, desesperada per salvar el que quedava del somni valencinià, va intentar mediar entre les parts, però els esforços van ser en va. Les forces estrangeres van aprofitar el caos per inserir-se més profundament en el conflicte, alimentant la destrucció i assegurant els seus propis interessos.
Capítol 7: La Caiguda d'un Somni
Després de mesos de combats ferotges, destrucció massiva i pèrdues incalculables, la Federació de Valencínia va sucumbir sota el pes de la guerra i la traïció. Les ciutats que una vegada havien estat far de progrés i esperança estaven ara en ruïnes, i el poble valencià es trobava dispers i desolat.
Les potències estrangeres van aprofitar el buit de poder per imposar un nou ordre mundial. Les terres de Valencínia van ser repartides i reorganitzades sota administracions alienes, amb noves estructures econòmiques, religioses i culturals que no tenien res a veure amb l'essència original del poble.
L'Oriol Martí, derrotat però no doblegat, va escriure les seves últimes paraules en un diari que esperava que algun dia fos trobat i llegit per futures generacions:
"Hem somiat en gran i hem caigut encara més gran. Però mentre hi hagi un cor que recordi la nostra història, el nostre esperit viurà per sempre."
La doctora Alba Ferrer va desaparèixer entre les runes, deixant darrere seu un llegat de coneixement i passió que, amb sort, algun dia seria redescobert i honrat.
Capítol 8: L'Oblit i la Memòria
Amb el pas dels anys, la memòria de Valencínia es va esvair, enterrada sota capes de nova història i narratives imposades. Les noves generacions van créixer sense conèixer les gestes i els somnis dels seus avantpassats, vivint en una societat que havia oblidat completament les seves arrels.
Però en un racó oblidat d'una antiga biblioteca en ruïnes, un jove investigador anomenat Marc Soler va trobar un vell diari polsós. Les paraules escrites en aquelles pàgines van despertar en ell una curiositat insaciable i una connexió inexplicable amb un passat que semblava llunyà però alhora proper.
Mentre llegia les paraules de l'Oriol Martí, una flama d'esperança va encendre's en el seu cor. Potser, només potser, la història de Valencínia no estava completament perduda. Potser hi havia encara una oportunitat per redescobrir i honrar el llegat d'un poble que una vegada va somiar amb les estrelles.
Epíleg : Un fragment de la història oculta
El manuscrit trobat conté un himne, un cant de lloança i unitat que havia estat el símbol sonor de la federació. Aquest himne, escrit en una llengua pròpia, era més que una simple cançó; era el reflex de la lluita per la identitat i l'autodeterminació d'un poble.
Les paraules de l'himne, ara restaurades, són una finestra a un passat que havia estat deliberadament oblidat. Parlen dels rius que travessen les terres federades, de la força i l'esperança del poble, i de la Senyera, la bandera que unia les quatre repúbliques.
"De nord a sud, de mar a muntanya,
ressona fort el crit d’unió.
Som germans d’una terra franca,
enllacem les mans amb fermesa i passió.
Valencínia s’alça amb orgull i glòria,
federació de repúbliques en harmonia.
Castellonenca, Valenciana, Diànica i Alacantina,
junts construïm la nostra història genuïna."
Aquest fragment, en particular, ha captivat els historiadors, que veuen en ell una prova que el projecte federalista de Valencínia era real i significatiu. El seu descobriment ha portat a un debat acalorat sobre la veritat de la història oficial i la legitimitat dels moviments polítics de l'època.
La redescoberta de l'Himne de Valencínia ha revitalitzat un sentiment d'identitat entre les comunitats de la regió, que durant més d'un segle havien perdut la seva connexió amb aquesta part del seu passat. Ara, en una era on els estats-nació han esdevingut irrellevants, aquest himne s'ha convertit en un símbol d'una nova forma de comunitat, basada en valors de sostenibilitat, solidaritat i diversitat cultural.
Els investigadors continuen excavant i desxifrant més fragments d'aquest manuscrit, amb l'esperança de descobrir més sobre com es va formar, va créixer i finalment es va desintegrar aquesta federació. Però una cosa és clara: l'esperit de Valencínia, encapsulat en el seu himne, ha ressorgit d'entre les runes per inspirar una nova generació.
Fi
En un matí serè i brillant, un grup de geòlegs intrèpids es va endinsar en les profunditats del Clot de la Llacuna, un paratge natural d'una bellesa insòlita situat a Castell de Castells, a la pintoresca comarca de la Marina Alta. El que començava com una expedició científica ordinària es convertiria en el descobriment més transcendental de la història humana.
Capítol 1: El Descobriment Sobtat
La doctora Alba Ferrer, una geòloga reconeguda internacionalment per la seva passió i dedicació, liderava l'equip. Amb els seus ulls verds brillants i una ment curiosa insaciable, Alba sempre havia sentit una connexió especial amb la terra valenciana. Aquell dia, mentre examinava unes estratificacions rocoses peculiarment alineades, va detectar unes anomalies magnètiques desconcertants.
"És com si la terra mateixa ens estigués parlant", va murmurar Alba amb emoció continguda, observant com els seus instruments registraven lectures inusualment altes.
Després de dies d'excavacions meticuloses i anàlisis exhaustives, l'equip va desenterrar fragments d'un material llampant i desconegut. La seva duresa excepcional i l'estranya resplendor metàl·lica suggerien que no era d'aquest món.
Després de setmanes d'investigació intensiva, es va confirmar el que semblava impossible: havien descobert l'impacte d'un meteorit colossal que havia colpejat la terra fa dos mil milions d'anys. Aquest meteorit, amagat durant eons sota capes de terra i roca, estava ara a punt de reescriure el destí de la humanitat.
Capítol 2: La Joia Celestial
Les anàlisis posteriors van revelar que el meteorit tenia un diàmetre impressionant de quatre quilòmetres i provenia del nucli metàl·lic d'una estrella antiga i llunyana. El seu composició era gairebé íntegrament de metalls rars i preciosos, un 99% de puresa que el convertia en un tresor inigualable.
El professor Malik Rahman, un eminent astrofísic convidat per assessorar l'equip, va quedar meravellat davant la descoberta. "Aquest és un regal de les estrelles, una oportunitat única per avançar mil·lennis en tecnologia i exploració espacial", va exclamar amb admiració.
La notícia es va estendre com la pólvora per tot el món, suscitant un interès econòmic i científic incalculable. Empreses i governs de tots els continents van posar els seus ulls cobdiciosos en aquell fragment estel·lar, veient-hi la clau per a una nova era d'expansió espacial i desenvolupament tecnològic sense precedents.
Capítol 3: L'Alba de Valencínia
Enmig d'aquesta eufòria global, el poble valencià va veure una oportunitat per reprendre les regnes del seu destí. Durant dècades, havien suportat la negligència i la decadència del poder espanyol, que havia deixat la regió en un estat de letargia econòmica i cultural.
L'Oriol Martí, un jove polític carismàtic i visionari de Gandia, va emergir com el líder del moviment independentista. Amb paraules apassionades i una visió clara de futur, va inspirar les masses a somiar amb una nació pròspera i sobirana.
En una assemblea històrica celebrada al cor de Gandia, milers de persones es van congregar sota un cel estrellat per escoltar l'anunci que canviaria les seves vides.
"Avui, reclamem el que és nostre per dret i per història. Proclamem la independència de la Federació de Valencínia, una terra d'oportunitats, de riquesa i de llibertat!", va proclamar l'Oriol amb la veu ferma i els ulls brillants d'esperança.
La Federació de Valencínia naixia composta per les quatre repúbliques germanes: la República Castellonenca, la República Valenciana, la República Diànica i la República Alacantina. Unides sota un sistema federal basat en el respecte mutu, la cooperació i la solidaritat, prometien forjar un futur brillant per a les generacions venidores.
Capítol 4: Un Futur Resplendent
Amb la independència política assegurada i la riquesa del meteorit a les seves mans, Valencínia va experimentar un renaixement espectacular. Les ciutats van florir amb una arquitectura moderna i sostenible, combinant la tradició mediterrània amb la innovació futurista.
El corredor mediterrani de mercaderies es va convertir en l'eix vital de l'economia, estenent-se majestuosament des d'Algesires fins a Marsella. Ports ultramoderns i aeroports interconnectats van facilitar un flux incessant de béns i persones, convertint Valencínia en un hub global de comerç i cultura.
Empreses d'alta tecnologia van assentar les seves bases a les noves zones industrials, atraient els millors talents d'arreu del món. Col·laboracions amb gegants com SpaceX van impulsar la indústria aeroespacial local, permetent a Valencínia llançar les seves pròpies missions espacials i contribuir significativament a l'exploració de l'univers.
La doctora Alba Ferrer va liderar el Centre d'Investigació Espacial de Dénia, treballant estretament amb científics de tot el món per desenvolupar noves formes de propulsió basades en els metalls del meteorit. Sota la seva direcció, Valencínia es va posicionar al capdavant de la carrera espacial, enviant missions tripulades a Mart i més enllà.
L'educació i la sanitat van rebre inversions massives, garantint un alt nivell de benestar per a tots els ciutadans. Les arts i la cultura van viure una època daurada, amb festivals internacionals que celebraven la riquesa i la diversitat del patrimoni valencià.
Capítol 5: Ombres en l'Horitzó
Però mentre Valencínia brillava amb una prosperitat sense precedents, forces obscures començaven a conspirar des de les ombres. Els ressentiments latents i les ambicions desmesurades van començar a erosionar la unitat i l'harmonia que havien sostingut la federació.
Dins de la República Valenciana, figures polítiques ambicioses com en Javier López, un antic membre de l'elit espanyola, i l'imam Yusuf Al-Faridi, un líder religiós influent, van començar a teixir aliances secretes. Utilitzant la retòrica de la injustícia i la discriminació, van agitar les seves respectives comunitats, sembrant la desconfiança i la discòrdia.
Amb el suport encobert de països àrabs interessats en les riqueses minerals de Valencínia, van començar a infiltrar-se en les estructures governamentals, manipulant polítiques i desestabilitzant institucions clau.
Les demandes de més poder i drets sobre les explotacions mineres es van fer més insistents, mentre que les empreses occidentals van començar a trobar obstacles inesperats en les seves operacions. Protestes orquestrades i incidents violents van començar a sacsejar les ciutats, erosionant la sensació de seguretat i prosperitat que tant havia costat aconseguir.
Capítol 6: La Tempesta Desencadenad
Les tensions acumulades van arribar al seu punt d'ebullició quan un atac coordinat va destruir una de les principals instal·lacions a prop de Castelló de la Plana, causant desenes de morts i interrompent el subministrament crucial de materials per a projectes espacials.
La Federació de Valencínia es va veure immersa en una crisi sense precedents. L'Oriol Martí, ara President de la Federació, va intentar mantenir la calma i la unitat, però les pressions internes i externes van fer que la situació fos insostenible.
La República Valenciana, sota la influència de López i Al-Faridi, va declarar la seva intenció de separar-se de la federació i assumir el control total de les riqueses minerals. Això va desencadenar una resposta contundent de les altres repúbliques, que veien en aquesta acció una traïció als principis fundacionals de Valencínia.
El que va començar com una disputa política es va transformar ràpidament en un conflicte armat. Ciutats abans plenes de vida i alegria es van convertir en camps de batalla, amb famílies dividides i amics enfrontats en una guerra fratricida que semblava no tenir fi.
La doctora Alba Ferrer, desesperada per salvar el que quedava del somni valencinià, va intentar mediar entre les parts, però els esforços van ser en va. Les forces estrangeres van aprofitar el caos per inserir-se més profundament en el conflicte, alimentant la destrucció i assegurant els seus propis interessos.
Capítol 7: La Caiguda d'un Somni
Després de mesos de combats ferotges, destrucció massiva i pèrdues incalculables, la Federació de Valencínia va sucumbir sota el pes de la guerra i la traïció. Les ciutats que una vegada havien estat far de progrés i esperança estaven ara en ruïnes, i el poble valencià es trobava dispers i desolat.
Les potències estrangeres van aprofitar el buit de poder per imposar un nou ordre mundial. Les terres de Valencínia van ser repartides i reorganitzades sota administracions alienes, amb noves estructures econòmiques, religioses i culturals que no tenien res a veure amb l'essència original del poble.
L'Oriol Martí, derrotat però no doblegat, va escriure les seves últimes paraules en un diari que esperava que algun dia fos trobat i llegit per futures generacions:
"Hem somiat en gran i hem caigut encara més gran. Però mentre hi hagi un cor que recordi la nostra història, el nostre esperit viurà per sempre."
La doctora Alba Ferrer va desaparèixer entre les runes, deixant darrere seu un llegat de coneixement i passió que, amb sort, algun dia seria redescobert i honrat.
Capítol 8: L'Oblit i la Memòria
Amb el pas dels anys, la memòria de Valencínia es va esvair, enterrada sota capes de nova història i narratives imposades. Les noves generacions van créixer sense conèixer les gestes i els somnis dels seus avantpassats, vivint en una societat que havia oblidat completament les seves arrels.
Però en un racó oblidat d'una antiga biblioteca en ruïnes, un jove investigador anomenat Marc Soler va trobar un vell diari polsós. Les paraules escrites en aquelles pàgines van despertar en ell una curiositat insaciable i una connexió inexplicable amb un passat que semblava llunyà però alhora proper.
Mentre llegia les paraules de l'Oriol Martí, una flama d'esperança va encendre's en el seu cor. Potser, només potser, la història de Valencínia no estava completament perduda. Potser hi havia encara una oportunitat per redescobrir i honrar el llegat d'un poble que una vegada va somiar amb les estrelles.
Epíleg : Un fragment de la història oculta
El manuscrit trobat conté un himne, un cant de lloança i unitat que havia estat el símbol sonor de la federació. Aquest himne, escrit en una llengua pròpia, era més que una simple cançó; era el reflex de la lluita per la identitat i l'autodeterminació d'un poble.
Les paraules de l'himne, ara restaurades, són una finestra a un passat que havia estat deliberadament oblidat. Parlen dels rius que travessen les terres federades, de la força i l'esperança del poble, i de la Senyera, la bandera que unia les quatre repúbliques.
"De nord a sud, de mar a muntanya,
ressona fort el crit d’unió.
Som germans d’una terra franca,
enllacem les mans amb fermesa i passió.
Valencínia s’alça amb orgull i glòria,
federació de repúbliques en harmonia.
Castellonenca, Valenciana, Diànica i Alacantina,
junts construïm la nostra història genuïna."
Aquest fragment, en particular, ha captivat els historiadors, que veuen en ell una prova que el projecte federalista de Valencínia era real i significatiu. El seu descobriment ha portat a un debat acalorat sobre la veritat de la història oficial i la legitimitat dels moviments polítics de l'època.
La redescoberta de l'Himne de Valencínia ha revitalitzat un sentiment d'identitat entre les comunitats de la regió, que durant més d'un segle havien perdut la seva connexió amb aquesta part del seu passat. Ara, en una era on els estats-nació han esdevingut irrellevants, aquest himne s'ha convertit en un símbol d'una nova forma de comunitat, basada en valors de sostenibilitat, solidaritat i diversitat cultural.
Els investigadors continuen excavant i desxifrant més fragments d'aquest manuscrit, amb l'esperança de descobrir més sobre com es va formar, va créixer i finalment es va desintegrar aquesta federació. Però una cosa és clara: l'esperit de Valencínia, encapsulat en el seu himne, ha ressorgit d'entre les runes per inspirar una nova generació.
Fi
Comentaris
-
DEFINICIONS[Ofensiu]Indepetron | 30-08-2024 | Valoració: 10
Valencínia i els seus derivats
- Valencínia: Nació o estat constituïda políticament en la Federació de Valencínia, amb capital de la federació a la Ciutat de Gandia
- Valencín/Valencina: Són els adjectius i gentilicis que deriven de "Valencínia". Aquests termes s'utilitzen per descriure els habitants o els aspectes relacionats amb aquesta entitat anomenada Valencínia. Poden implicar una identitat cultural o política específica que es distingeix dels valencià/valenciana.
- Valencins/Valencines: Plural de valencín/valencina, referint-se als homes i dones que s'identifiquen com a membres de Valencínia o que pertanyen a aquesta nació o estat.
- Federació de Valencínia: Federació de les quatre repúbliques que conformen Valencínia: la República Castellonenca, la República Valenciana, la República Diànica i la República Alacantina
València i els seus derivats
- València: És la ciutat capital de la República Valenciana. El terme s'utilitzarà a partir d’ara únicament per referir-se exclusivament a la Ciutat de València.
- Valencià/Valenciana: Aquests terme es refereix als habitants de la Ciutat de València o al habitants de la República Valenciana, així com a la llengua parlada en Valencínia, que és una variant del català.
- Valencians/Valencianes: Plural de valencià/valenciana, referint-se als homes i dones que viuen a Ciutat de València, a la República Valenciana o que són originaris d'allí.
Les Repúbliques de la Federació de Valencínia
- República Castellonenca: Comprèn les comarques del nord de Valencínia i constituïdes en república amb capital a Castelló de la Plana.
- República Valenciana: Comprèn les comarques de l’interior i del Túria-Xúquer al voltant de la Ciutat de València, la capital de la República Valenciana.
- República Diànica:Comprèn les comarques centrals de Valencínia que configuren Diània, constituïda en república amb capital a Dénia.
- República Alacantina: Comprèn les comarques del sud de Valencínia i constituïdes en república amb capital a Alacant -
El meu primer relat[Ofensiu]Indepetron | 30-08-2024
Aquí teniu el meu primer relat de ciència ficció amb un transfons polític. Espero que us agradi
