El malpensat

Feia tan de temps que es parlava de reestructuracions a la feina, que quan a en Robert N. li comunicaren que prescindien dels seus serveis l'agafaren ben desprevingut. L'acomiadament tindria efecte en el termini d'un mes, però en Robert estava tan trasbalsat, que sortí al carrer amb l'excusa de fumar i en comptes de xuclar la dosi de nicotina, se'n anà cap a casa seva.
Obrí la porta d'entrada esperant trobar consol en la seva dona, però tot just l'empenyé ja va intuir quelcom que no anava a l'hora: se sentien uns gemecs i panteixos de dins de casa. Tement-se el pitjor, s'acostà calladament al lloc d'origen dels esbufecs, que no era altre que la seva habitació on tenien el tàlem. S'aturà junt al vestiment sense decidir-se a entrar.
Es preguntà què havia de fer. Entrar irat i desfer la coreografia que dansaven? Asseure's al sofà i esperar que sortissin? Cap de les dues el satisfeia. Optà per marxar de casa per pensar una estona. En poc menys d'una hora, el seu món, d'habitual rutinari i sense sorpreses, havia fet un gir de cent vuitanta graus. Tot ho veié de color negre, i se sentí molt desgraciat. "Quantes voltes no pot donar vida!", pensà. I per què no ho aprofitava per començar un foc nou? Podia marxar lluny, ben lluny. Trobar una nova feina i, qui sap, potser una nova companya. Començar una nova vida sobre noves bases.
Es decidí.
Agafaria el cotxe i faria molts quilòmetres, pararia on li rotés, potser de manera definitiva o potser no. A partir d'ara faria tot allò que volgués, sense importar-li a qui podia desplaure-li. Les claus del cotxe eren a casa, li caldria tornar... Decidí que se la jugaria, i de passada agafaria la seva llibreta d'estalvi i el compte corrent que tenia conjuntament amb la seva dona. Tenia intenció de buidar-les i emportar-se els diners per començar a finançar la seva nova vida. Obrí novament la porta de casa seva amb molt de compte, entrà i, sense tancar-la, parà l'orella. No sentia res. Avançà lentament cap el menjador, obrí el calaix on guardava les llibretes, però era buit.
De sobte, l'assaltà una idea. No haurien, la seva dona i l'amant, decidit fugir? No haurien agafat les llibretes, per treure'n tots els calers?
Decidí anar a mirar els armaris de l'habitació, per comprovar si havia agafat roba, però quan entrà, quedà garratibat. La seva dona jeia morta sobre el llit, perfectament vestida, i amb senyals d'haver estat escanyada. Aleshores comprengué que els gemecs i esbufecs que sentí en un primer moment no eren de plaer, sinó de la pobre resistència que pogué oferir la seva esposa davant d'un assassí que, segons revelà la posterior enquesta policial, havia estat sorprès per la seva esposa quan el lladre estava robant.
Per sempre més en Robert pensà que, si no hagués tret conclusions precipitades, hauria pogut intervenir i impedir l'assassinat de la seva esposa.