El magne!

Vaig veure l'Edèn lluny de mi,
i una substància molt indi,
i el nen i la nena miraven,
i no es desfeia el nus,
i dins el niu hi havia l’ocell,
i a prop estava ple de neu,
i al costat es veia el ren,
ple de reni semblant al manganès,
i era molt dens i estava dins la cova,
i endur-se allò era molt perillós,
i reunir tot i unir-ho semblava molt sense raó,
no ens rendiríem,
sense tenir allò de la cova,
allò cinquanta-unè del magne!