El llibre que no tinc

Penso en el llibre que encara no tinc;
anhelo la lectura diferent que reposa lluny,
en la distància que em separa per llegir-te.

( no sé ni on ets, ni les pàgines que tens )

Tinc l'afany de tocar-te;
la necessitat desmesurada de rebre't,
en un temps de vida meva en qualsevol dia,
que resta impacient en la il·lusió que preparo.

Anhelo la lectura diferent que reposa encara lluny;
enfilo el camí dels dits i mans que faran moure aquelles pàgines,
just en el moment que els meus ulls et podran veure arribar.

I després,...

Després ja pensaré en el llibre que vindrà,
perquè ja tindré prou temps per pensar-hi;
per llegir-me'l i guardar-lo al costat d'altres llibres,
que s'acomoden al prestatge o a la taula

( depèn dels moments ).

Penso en el llibre que no tinc,
però ja vindrà.