El lladre (reflexions estatutàries)

Vaig deixar caure una altra moneda al pou
I el pou no em retornà cap desig.

Vaig anar a demanar que em sanessin,
Però el guaridor no estava per romanços.

Vaig voler conservar el meu últim got d'aigua
Abans que m'imposessin un tap a l'ampolla.

Vaig voler alimentar el meu ruc,
Però resulta que el preu de la civada està pels núvols,

I qui corre ara rere la pastanaga sóc jo.

Resulta que vaig al pou
I li reclamo les meves monedes.

Vaig al guaridor i li escupo que ja em curaré
Jo mateix.

Decideixo que, què cony,
L'aigua ja me l'administro jo,

I que conrearé jo la meva pròpia
Civada.

I em diuen ara que el lladre sóc jo?