El llac de l'intent d'oblit

Et veig des de lluny, ben lluny..
Tant de bo poguesis fer-me els mateixos somriures encantadors que fas a qualsevol individua i et pogues tornar-te tenir com aquelles nits que eren tan maravalloses, tan fantastiques que per recordar-les uso les melodies que tu em cantaves a cau d'orella, però no ser sentides per la teua veu, oh! quan recorda te teua veu, i no ser sortides per els teus desitjats llavis. Sorgeixen les salades llàgrimes que omplen lentament el llac de l'intent d'oblit, en ell podria submergir-me i arribar a una altre dimensió, en la que tu estas al meu costat cada matí.