El jubilat

Un relat de: xesco

Quan la Mort va trucar a la porta, el solitari jubilat estava immers en la construcció de la seva dissetena maqueta d'escuradents que començava a prendre forma. Es va aixecar del sofà i a passos lents i curts es va dirigir a la porta. Va apropar l'ull dret a l'espiell de la porta per observar qui havia gosat interrompre'l. L'home en qüestió, palplantat darrera la porta, semblava un d'aquests obrers encarregats del manteniment de les rotondes que tant proliferen en el nostre país. Vestia pantalons foscos, camisa a quadres, una armilla reflectora i un casc, i mostrava una mirada perduda darrere d'aquella visera transparent que assegura la cara del possible atac d'un bri d'herba mal segat. L'acompanyava també una d'aquestes màquines tallagespa que hom es pot penjar a les espatlles i dirigir mitjançant una espècie de manillar de bicicleta. Són curiosos aquests estris. Us heu fixat mai que el que realment sega la gespa és un fil de niló?
Ironies del destí va fer que aquell vespre la Mort es personés, per primera vegada, estrenant una nova imatge, més moderna i segura. Potser per això el jubilat no la va reconèixer. El casc, novíssim, no mostrava ni una simple rascada, l'armilla encegava de la reflexió que produïa, i no penjava ni un petit tros de carn humana del filet de niló que entresortia de la màquina quasi a tocar del terra. Lluny quedava ara aquella visió de la mort amb una llarga túnica negra, que pogués dissimular les continues taques de sang, i una dalla, emprenyosa, poc precisa i obsoleta, i sovint poc afilada. Les normes canvien i en la modernitat l'eficiència i la seguretat són la prioritat.
La mort, freda, i mancada d'expressió (això si que no canviava) acabava de trobar la seva següent víctima.
Feia anys que el jubilat imaginava el seu traspàs i fins i tot l'acceptava, el tenia assumit, el que realment li costava era tolerar aquella grotesca actualització de la mort. Era un home conservador i tradicionalista, i moltes coses d'aquell món que l'envoltava ja se li escapaven de les mans. Mai hagués firmat, però, que la mort també cauria en mans de la perillosa transformació que patia la societat, mancada, cada vegada més, dels valors fonamentals. Principalment, però, es negava a creure que la mort tingués aquell aspecte irrisori tan poc solemne.
El jubilat no volia de cap de les maneres que aquella mort de carnaval se li emportés la vida, l'últim que posseïa juntament amb la maqueta a mig construir. Sense esperar-s'ho, però, va sentir una freda ganivetada de niló que li fregava el coll. El niló actuà ràpidament i freda, però li deixà prou temps per repassar els principals capítols la vida del jubilat amb My way sonant de fons, com sempre havia somniat. Concessió d'una Mort ridícula però, al cap i a la fi, comprensiva.

And now, the end is near;
And so I face the final curtain.
My friend, I'll say it clear,
I'll state my case, of which I'm certain.

I've lived a life that's full.
I've traveled each and ev'ry highway;
And more, much more than this,
I did it my way.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de xesco

xesco

38 Relats

108 Comentaris

50292 Lectures

Valoració de l'autor: 9.11

Biografia:
Vaig néixer quan era molt petit a Centelles (Barcelona), el 1976.
Vaig començar a escriure el 20/02 del 2002 provant sort amb la construcció de palíndroms.
M'agrada construïr encreuats i experimentar amb l'escriptura.
Sóc mestre d'educació primària, i actualment visc a Artà, Mallorca.

Em podeu llegir, també a RC, amagat darrere el nom de Xeixa, compartint jocs i experiments lingüístics amb el meu amic Xals.



Todas las cosas tienen que salir de algún sitio - cavilaba Harún-, por lo tanto, los cuentos no pueden salir del aire...

Salman Rushdie "Harún y el Mar de las Historias"

...es muy fácil. Si lo piensas, tendrás que admitir que todas las historias del mundo, en el fondo, se componen solo de veintiséis letras. Las letras son siempre las mismas y sólo cambia su combinación. Con las letras se hacen palabras, con las palabras frases, con las frases capítulos y con los capítulos historias.

Michael Ende "La historia interminable"


"Darrere els mots el paper es transforma
en mar i les lletres en peixos"

Joan Brossa