EL GRIS D'AVUI

Un relat de: Rosa
El cel gris
m'oprimeix el pit
m'engoleix l'esperit
els meus ulls
només veuen
esplanades
blanc
immenses
inacabables

ni un sol arbre
ni muntanya
ni turó diminut

m'ofega tant
cel gris d'avui

la monotonia
del sense color
del sense moviment
del sense dibuix
de la calma sobrevinguda

no sóc amant del vent
però ara el desitjo

com a Tu, quan
em busques
dins el llit
amb la mà
calenta
dolça
segura
per resseguir
la meva pell nua

capritxosa ventada de nit.


Rosa.

Comentaris

  • Gràcies Nil[Ofensiu]
    Rosa | 30-01-2018

    Allò que comences per un tema i acabes on et porta el subconscient... o el conscient ;D
    Una salutació Nil
    Rosa

  • Desig.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 30-01-2018 | Valoració: 10

    U gris de pertot! De manera sobtada fas lligar les inclemències del temps amb un desig sensual. Aquest, amb un acabament molt poètic...

l´Autor

Foto de perfil de Rosa

Rosa

59 Relats

87 Comentaris

26061 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sóc cuinera de vocació i intent de poeta per passió.
Escriure em desconecta de tot per conectar-me a mi.