EL GEGANT BICÈFAL

Un relat de: Baiba Lieppa
EL GEGANT BICÈFAL

28 d’abril de 2012,Puerto Escondido, Oaxaca, Mèxic

“Estimada Vanina,
"El gegant bicèfal".
Aquest és l’estrany nom que té la cantina de la platja des d’ on t’escric, amb la remor del Pacífic al fons. Així, en català.
El propietari diu que aquest era el seu nom quan la va comprar i em sembla que estic a punt d’esbrinar de qui era. És el mateix nom que duia el mural de la fàbrica ocupada al Poblenou, recordes?
Trenco la promesa que vaig fer de no escriure’ t, soc conscient de que no et podràs resistir a una carta escrita a mà, a l’olor del paper, a la meva cal•ligrafia, intentaràs esbrinar el meu estat d'ànim a través de la forma de les lletres... i crec, que, encara que no ho vulguis admetre, tu també vols saber que va passar amb el nostre pare.
Et fa por... i mandra. Por, perquè potser et canviarà la vida. Mandra, perquè fins ara, has estat molt còmoda amb la història oficial.
Desprès de tres mesos d’ investigar, estic a punt de saber la veritat, i em cal compartir-la amb tu.
Hem parlat molt de tot això i ja saps que sempre m'he sentit estranger a tot arreu on hem viscut, que el meu desig era tornar aquí al meu país, i que no m’ha estat fàcil. Al contrari que tu, no m'he volgut hipotecar el futur a Barcelona, per que el meu és aquí, a Mèxic.
Desapareixent per no acomiadar-te de mi, buscar una bona excusa per no assistir a la festa organitzada pels amics, no soluciona res. És amb tu mateixa que estàs enfadada perquè hauries d'estar aquí, amb mi. No podem començar res bé si no tanquem el cercle amb el passat.
Germana, si us plau, espero que hagis obert la carta i m’ estiguis llegint.
Necessito que no es trenqui el lligam amb tu perquè el que tinc amb la mare ja no em serveix per teixir la veritat. Ella ha tornat a escriure la seva historia i ja no es reconeix en aquella noia hippy que va ser. I no li ho recrimino. Ha hagut de sobreviure per salvar-nos.
No li diguis que t’he escrit.
Fes-li un petó a la Maria, i tu no passis de mi, si us plau.
Oscar”

La noia doblega curosament la carta i la torna a posar dins del sobre.

Treu d’una capsa les sandàlies noves, les que s’havia de posar per la festa de comiat del seu germà, i hi posa la carta dins. La deixa al prestatge on hi ha les altres capses de sabates i tanca la porta de l’armari.
La Maria l’observa de reüll mentre fulleja una revista de moda. Té els ulls verds com l’Oscar i els mateixos cabells daurats que l’home, descalç a la platja, que somriu des de la foto del prestatge.
Vanina s’acosta a la seva germana i li fa un petó al front. Passa lleugera pel seu costat i es tanca al lavabo. Davant del mirall, recull la cabellera negra i brillant i es fa una cua de cavall molt alta, que desprès lliga amb una forca de fusta per fer-ne un monyo desfilat, i comença a maquillar-se.

S’aclareix la pell del rostre amb un maquillatge d'un to més clar, perfila els ulls marrons amb cura fins que està satisfeta del resultat de la rutina que aplica a la perfecció i es contempla atentament.

A ella no li cal anar tant lluny per saber que l’home de la platja, el que somriu des de la foto descolorida pel temps, no és el seu pare.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Baiba Lieppa

2 Relats

0 Comentaris

540 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor