'El fracàs en el fracàs' (obra curta de teatre)

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

(Versió per a representar-se de forma autònoma, però que prové de la versió
que s'ha d'incloure en una obra en forma de ronda.
Simplement l'he retocada un poc, i ara ja pot ser més independent.).



Dos personatges: SARA, MARC.

SARA i MARC són una parella, casada o no, que viuen junts i tenen fills.
En un principi, SARA està sola a casa. D'un aparador trau una botella de
xampany i dues copes. Ho deixa damunt de la taula i es posa a fer alguna cosa
quotidiana.
Al cap d'una estona, entra MARC, agitat.



MARC: Bona nit. (Dona una ullada al seu voltant, com esperant trobar a algú
més, i solament veu a SARA). Ja estan dormint els nanos, ¿veritat? Perdona que arribe
tant tard, però és que volia estar una estona sol, necessitava temps per a pensar en...
(S'adona de la presència de la botella i les copes) ¡Ei! ¿Què vols celebrar amb açò?
¿Com ho has pogut saber?
SARA: ¿Saber què? ¿A què et refereixes?
MARC: Doncs la botella, el xampany... ¿Com has endevinat que, per fi, hui m'ha
eixit bé la representació?
SARA: ¿Què? ¡De manera que per fi ho has aconseguit! Uhmm. Bo... (Dubtant)
El xampany no era per a això, però... enhorabona, de totes formes.
MARC: ¿Enhorabona per què?
SARA: Ei... ¿No m'has dit que has tingut èxit?
MARC: No. He fracassat.
SARA: Espera. Espera. Aleshores t'he entés malament. ¿Així que no ha anat bé
l'obra?
MARC: Al contrari. Ha resultat perfecta.
SARA: ¡Aleshores has tingut èxit!
MARC: ¡Què va! Ha sigut un fracàs.
SARA: ¿Però no has dit que t'ha quedat perfecta? ¡Més èxit que eixe...!
MARC: ¡I més fracàs...!
SARA: ¿Com que fracàs? Però si ha sigut un èxit...
MARC: Per això mateix ha sigut un fracàs.
SARA: ¿Que tu no volies tindre èxit?
MARC: Jo sí.
SARA: ¿Aleshores...?
MARC: ¿Aleshores què?
SARA: ¡Ei! ¡I torna! ¡Aleshores has tingut èxit!
MARC: ¿Però no t'he dit que no?
SARA: Però si m'has dit que ha sigut perfecta.
MARC: Clar, com sempre.
SARA: I, per tant, has tingut èxit.
MARC: ¡Ja estem altra vegada! ¡Que no! ¡Que he fracassat! Estàs tot el temps
donant-li voltes a la mateixa cosa.
SARA: Bé. A veure, a veure. ¿Per què has fracassat?
MARC: Perquè ha sigut un èxit.
SARA: ¡Ahà! ¡Ja t'he pillat! ¿Veus com ha sigut un èxit?
MARC: Un fracàs.
SARA: ¡Buf! Açò ja se'n passa. Uhmm... Intentem aclarir-nos.... De manera que la
teua actuació de hui ha resultat perfecta, ¿veritat?
MARC: Així és, com sempre.
SARA: Correcte. I tots t'han dit que ha sigut un èxit, ¿no?
MARC: Efectivament, com sempre també.
SARA: Val. I, per tant, tu hauries de considerar que has tingut èxit. ¡I ja està tot
solucionat!
MARC: No. No està res solucionat. Jo considere que he fracassat.
SARA: Ja veig, ja veig. (Resignada) Ja m'ho esperava. Mai estàs content amb el
que fas. I això que totes les coses t'ixen molt bé.
MARC: (Pesarós) Sí, tens raó. ¡Vaja!
SARA: No t'angoixes. Ja t'he dit moltes vegades que no cal que et quede tot
perfecte. Si no, mai acabaràs res.
MARC: Sí, ja ho sé, però és que, justetament, no és això el que em preocupa hui.
SARA: ¿Què vols dir? ¿No em digues que per fi consideres acabada l'obra?
MARC: Sí, i també crec que ha quedat perfecta, a l'igual que la interpretació de
hui.
SARA: No, no. Voldràs dir que és la gent qui creu que és perfecta.
MARC: I jo també.
SARA: Ara sí que m'has deixat feta pols. Ja tornem on estàvem al principi. ¡Uf!
¡Hui estàs insuportable! (Intenta tranquil·litzar-se) A veure, a veure, recapitulem. Així
que per fi has aconseguit una obra perfecta i ara tu consideres que has fracassat.
MARC: Així és.
SARA: Però per a tots ha sigut un èxit.
MARC: Ahà (assentint).
SARA: Perquè creuen que és immillorable.
MARC: Sí.
SARA: En canvi, per a tu ha sigut un fracàs.
MARC: ¡Vaja!
SARA: A pesar de què tu també creus que ha resultat perfecta.
MARC: Sí.
SARA: Que és el que volies, clar.
MARC: ¡No!
SARA: ¿Com que no?
MARC: Jo no volia fer-ho perfecte.
SARA: ¿I què volies?
MARC: Fracassar.
SARA: ¡¿Fracassar?! (Agafant-s'ho a broma i seguint-li la corrent). Em sembla
que no t'entenc, però crec que no ho has aconseguit.
MARC: Ja ho sé. He fracassat quan intentava fracassar.
SARA: Aleshores has tingut èxit. Doncs a mi em sembla genial. ¿I a tu no?
MARC: ¡Què va! Perquè jo no volia tindre èxit.
SARA: Aleshores has fracassat.
MARC: (Enèrgic) Clar. És el que t'estic dient tot el temps.
SARA: Espera, espera. Un moment. ¿No estaràs parlant en serio? Jo t'ho deia en
broma, ¿eh?
MARC: Doncs jo t'ho dic en serio.
SARA: Aleshores sí que no ho entenc. Ara sí que estic perduda. A veure, tornem
enrere. ¿Vols dir que, ara que consideres perfecta la teua obra, i també la teua
interpretació, va i resulta que ara no pretenies fer-ho perfecte? ¿És així? ¿O m'enganye?
MARC: No, no t'equivoques. És cert. Jo no volia fer-ho perfecte.
SARA: Ale, no digues ximpleries. No voler fer-ho perfecte, precisament tu...
MARC: Doncs no, per primera vegada en la meua vida, no volia.
SARA: ¿Però què dius? ¿T'has tornat boig?
MARC: Crec que no.
SARA: Aleshores deixa de dir idiotades, si no vols que m'enfade.
MARC: No són idiotades. Senzillament, jo no volia fer-ho perfecte, i, a pesar
d'això, m'ha quedat perfecte.
SARA: ¡Però si per a la gent ha sigut un èxit! ¡Això està molt bé!
MARC: Sí, com sempre. Per eixa raó, per a mi ha sigut un fracàs.
SARA: ¡Ja torna! ¡Te n'estàs passant ¡I estic començant a fartar-me! Abandone un
científic per un dramaturg, per a arrecerar-me en l'art, i va i caic en les urpes d'aquest
romancer, d'aquest actor tan inaguantable. Me n'isc de la paella per a caure en el foc, i
me n'isc del foc per a caure dins del propi infern. ¡Açò és massa! ¡Tots els dies amb les
seues històries!
MARC: (Sense escoltar-la) Jo volia fracassar, almenys una vegada en la meua
vida. I he fracassat.
SARA: ¿Veus? Has fracassat. (Burlant-se) Hauries d'estar content.
MARC: (Desdenyós) ¡Què graciosa! Justetament no volia fracassar quan intentava
fracassar. Volia tindre èxit en el fracàs.
SARA: Em sembla que t'estàs fent un embolic. ¿Saps per on vas ara?
MARC: Sí. Veuràs... jo no volia fer una obra perfecta, volia fracassar, però,
justetament, per fi m'ha eixit bé, i l'actuació també, i, com sempre, ha sigut un èxit.
Així que, per a mi, ha sigut un fracàs, perquè he fracassat en el meu intent de fracàs.
SARA: Doncs sí que has fracassat, sí. (Es riu. Però, després de pensar-s'ho un
poc, es posa seriosa) I potser molt més del que t'esperaves. Perquè, si hagueres
aconseguit fracassar amb èxit, en realitat no hauries fracassat, ja que hauries obtingut
allò que pretenies. En canvi, com has fracassat quan intentaves fracassar, a pesar de què
per a tots ha sigut un èxit, la veritat és que sí que has fracassat realment, ja que no has
pogut complir el teu desig.
MARC: ¡Vaja! No m'havia donat compte encara. És que estava un poc ofuscat pel
meu fracàs. Però, ara que ho pense, tens raó. ¿Saps? Em lleves un pes de damunt. I no és
broma. Almenys, ara sé que puc fracassar de veritat. ¡I jo que volia convèncer a la gent
de què no ho feia tot perfecte! I que em preocupava tant per no haver-ho aconseguit...
Va i resulta que, a qui he convençut de la meua imperfecció, és a mi mateix. Millor,
perquè ara sé que soc com qualsevol i que també tinc defectes. Abans no ho sabia, i em
sentia alienat, i com marginat. Per això em veies angoixat estos últims dies, perquè volia
demostrar-li a la gent que jo era com tots, que també podia fracassar. I això que no
estava segur ni de poder demostrar-m'ho a mi mateix. Però ara sí, ara, malgrat que la
gent segueix pensant que ho faig tot perfecte, jo ja sé que no és així, i ja estic més
tranquil. Gràcies.
SARA: ¿Ah, sí? Així que tu ara estàs més tranquil, i els altres que s'aguanten,
¿veritat? (Pausa)
MARC: (Amb resolució) Sí.
SARA: Ale. No puc més. Me'n vaig a prendre l'aire. (Té la intenció d'anar-se'n,
però de sobte es para i es gira de nou cap a MARC) ¡Ah! ¿I saps per a què era el
xampany? Doncs per a dir-te que anem a tindre un cinqué fill, d'ací a uit mesos. I, a
més, pot ser bessonada. (I ara sí que se'n va).


































Grau de Gandia. Sueca. A 11 de febrer de 1998.
Joanjo Aguar Matoses.


4


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225441 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).