El fracàs en el fracàs. (ARREGLAT I RETOCAT UNA MICOTIUA, EL 15-5-2007)

"El fracàs en el fracàs"

(Obra curta de teatre).



Dos personatges: SARA, MARC.

SARA i MARC són una parella, casada o no, que viuen junts i tenen fills.
En un principi, SARA està sola a casa. D'un aparador trau una botella de xampany i dues copes. Ho deixa damunt de la taula i es posa a fer alguna cosa quotidiana.
Al cap d'una estona, entra MARC, agitat.



MARC: Bona nit. (Dona una ullada al seu voltant, com esperant trobar a algú més, i solament veu a SARA). Ja estan dormint els nanos, ¿veritat? Perdona que arribe tant tard, però és que volia estar una estona sol, necessitava temps per a pensar en... (S'adona de la presència de la botella i les copes) ¡Ei! ¿Què vols celebrar amb açò? ¿Com ho has pogut saber?

SARA: ¿Saber què? ¿A què et refereixes?

MARC: Doncs la botella, el xampany... ¿Com has endevinat que, per fi, hui m'ha eixit bé la representació?

SARA: ¿Què? ¡De manera que per fi ho has aconseguit! Uhmm. Bo... (Dubtant) El xampany no era per a això, però... enhorabona, de totes formes.

MARC: ¿Enhorabona per què?

SARA: Ei... ¿No m'has dit que has tingut èxit?

MARC: No. He fracassat.

SARA: Espera. Espera. Aleshores t'he entés malament. ¿Així que no ha anat bé l'obra?

MARC: Al contrari. Ha resultat perfecta.

SARA: ¡Aleshores has tingut èxit!

MARC: ¡Què va! Ha sigut un fracàs.

SARA: ¿Però no has dit que t'ha quedat perfecta? ¡Més èxit que eixe...!

MARC: ¡I més fracàs...!

SARA: ¿Com que fracàs? Però si ha sigut un èxit...

MARC: Per això mateix ha sigut un fracàs.

SARA: ¿Que tu no volies tindre èxit?

MARC: Jo sí.

SARA: ¿Aleshores...?

MARC: ¿Aleshores què?

SARA: ¡Ei! ¡I torna! ¡Aleshores has tingut èxit!

MARC: ¿Però no t'he dit que no?

SARA: Però si m'has dit que ha sigut perfecta.

MARC: Clar, com sempre.

SARA: I, per tant, has tingut èxit.

MARC: ¡Ja estem altra vegada! ¡Que no! ¡Que he fracassat! Estàs tot el temps donant-li voltes a la mateixa cosa.

SARA: Bé. A veure, a veure. ¿Per què has fracassat?

MARC: Perquè ha sigut un èxit.

SARA: ¡Ahà! ¡Ja t'he pillat! ¿Veus com ha sigut un èxit?

MARC: Un fracàs.

SARA: ¡Buf! Açò ja se'n passa. Uhmm... Intentem aclarir-nos.... De manera que la teua actuació de hui ha resultat perfecta, ¿veritat?

MARC: Així és, com sempre.

SARA: Correcte. I tots t'han dit que ha sigut un èxit, ¿no?

MARC: Efectivament, com sempre també.

SARA: Val. I, per tant, tu hauries de considerar que has tingut èxit. ¡I ja està tot solucionat!

MARC: No. No està res solucionat. Jo considere que he fracassat.

SARA: Ja veig, ja veig. (Resignada) Ja m'ho esperava. Mai estàs content amb el que fas. I això que totes les coses t'ixen molt bé.

MARC: (Pesarós) Sí, tens raó. ¡Vaja!

SARA: No t'angoixes. Ja t'he dit moltes vegades que no cal que et quede tot perfecte. Si no, mai acabaràs res.

MARC: Sí, ja ho sé, però és que, justetament, no és això el que em preocupa hui.

SARA: ¿Què vols dir? ¿No em digues que per fi consideres acabada l'obra?

MARC: Sí, i també crec que ha quedat perfecta, a l'igual que la interpretació de hui.

SARA: No, no. Voldràs dir que és la gent qui creu que és perfecta.

MARC: I jo també.

SARA: Ara sí que m'has deixat feta pols. Ja tornem on estàvem al principi. ¡Uf! ¡Hui estàs insuportable! (Intenta tranquil·litzar-se) A veure, a veure, recapitulem. Així que per fi has aconseguit una obra perfecta i ara tu consideres que has fracassat.

MARC: Així és.

SARA: Però per a tots ha sigut un èxit.

MARC: Ahà (assentint).

SARA: Perquè creuen que és immillorable.

MARC: Sí.

SARA: En canvi, per a tu ha sigut un fracàs.

MARC: ¡Vaja!

SARA: A pesar de què tu també creus que ha resultat perfecta.

MARC: Sí.

SARA: Que és el que volies, clar.

MARC: ¡No!

SARA: ¿Com que no?

MARC: Jo no volia fer-ho perfecte.

SARA: ¿I què volies?

MARC: Fracassar.

SARA: ¡¿Fracassar?! (Agafant-s'ho a broma i seguint-li la corrent). Em sembla que no t'entenc, però crec que no ho has aconseguit.

MARC: Ja ho sé. He fracassat quan intentava fracassar.

SARA: Aleshores has tingut èxit. Doncs a mi em sembla genial. ¿I a tu no?

MARC: ¡Què va! Perquè jo no volia tindre èxit.

SARA: Aleshores has fracassat.

MARC: (Enèrgic) Clar. És el que t'estic dient tot el temps.

SARA: Espera, espera. Un moment. ¿No estaràs parlant de forma seriosa? Jo t'ho deia en broma, ¿eh?

MARC: Doncs jo t'ho dic seriosament.

SARA: Aleshores sí que no ho entenc. Ara sí que estic perduda. A veure, tornem enrere. ¿Vols dir que, ara que consideres perfecta la teua obra, i també la teua interpretació, va i resulta que ara no pretenies fer-ho perfecte? ¿És així? ¿O m'enganye?

MARC: No, no t'equivoques. És cert. Jo no volia fer-ho perfecte.

SARA: Ale, no digues ximpleries. No voler fer-ho perfecte, precisament tu...

MARC: Doncs no, per primera vegada en la meua vida, no volia.

SARA: ¿Però què dius? ¿T'has tornat boig?

MARC: Crec que no.

SARA: Aleshores deixa de dir idiotades, si no vols que m'enfade.

MARC: No són idiotades. Senzillament, jo no volia fer-ho perfecte, i, a pesar d'això, m'ha quedat perfecte.

SARA: ¡Però si per a la gent ha sigut un èxit! ¡Això està molt bé!

MARC: Sí, com sempre. Per eixa raó, per a mi ha sigut un fracàs.

SARA: ¡Ja torna! ¡Te n'estàs passant ¡I estic començant a fartar-me! Abandone un científic per un dramaturg, per a arrecerar-me en l'art, i va i caic en les urpes d'aquest romancer, d'aquest actor tan inaguantable. Me n'isc de la paella per a caure en el foc, i me n'isc del foc per a caure dins del propi infern. ¡Açò és massa! ¡Tots els dies amb les seues històries!

MARC: (Sense escoltar-la) Jo volia fracassar, almenys una vegada en la meua vida. I he fracassat.

SARA: ¿Veus? Has fracassat. (Burlant-se) Hauries d'estar content.

MARC: (Desdenyós) ¡Què graciosa! Justetament no volia fracassar quan intentava fracassar. Volia tindre èxit en el fracàs.

SARA: Em sembla que t'estàs fent un embolic. ¿Saps per on vas ara?

MARC: Sí. Veuràs... jo no volia fer una obra perfecta, volia fracassar, però, justetament, per fi m'ha eixit bé, i l'actuació també, i, com sempre, ha sigut un èxit. Així que, per a mi, ha sigut un fracàs, perquè he fracassat en el meu intent de fracàs.

SARA: Doncs sí que has fracassat, sí. (Es riu. Però, després de pensar-s'ho un poc, es posa seriosa) I potser molt més del que t'esperaves. Perquè, si hagueres aconseguit fra-cassar amb èxit, en realitat no hauries fracassat, ja que hauries obtingut allò que prete-nies. En canvi, com has fracassat quan intentaves fracassar, a pesar de què per a tots ha sigut un èxit, la veritat és que sí que has fracassat realment, ja que no has pogut complir el teu desig.

MARC: ¡Vaja! No m'havia donat compte encara. És que estava un poc ofuscat pel meu fracàs. Però, ara que ho pense, tens raó. ¿Saps? Em lleves un pes de damunt. I no és broma. Almenys, ara sé que puc fracassar de veritat. ¡I jo que volia convèncer a la gent de què no ho feia tot perfecte! I que em preocupava tant per no haver-ho aconseguit... Va i resulta que, a qui he convençut de la meua imperfecció, és a mi mateix. Millor, perquè ara sé que soc com qualsevol i que també tinc defectes. Abans no ho sabia, i em sentia alienat, i com marginat. Per això em veies angoixat estos últims dies, perquè volia demostrar-li a la gent que jo era com tots, que també podia fracassar. I això que no estava segur ni de poder demostrar-m'ho a mi mateix. Però ara sí, ara, malgrat que la gent segueix pensant que ho faig tot perfecte, jo ja sé que no és així, i ja estic més tranquil. Gràcies.

SARA: ¿Ah, sí? Així que tu ara estàs més tranquil, i els altres que s'aguanten, ¿veritat? (Pausa)

MARC: (Amb resolució) Sí.

SARA: Ale. No puc més. Me'n vaig a prendre l'aire. (Té la intenció d'anar-se'n, però de sobte es para i es gira de nou cap a MARC) ¡Ah! ¿I saps per a què era el xampany? Doncs per a dir-te que anem a tindre un cinqué fill, d'ací a huit mesos. I, a més, pot ser bessonada. (Ara sí que se'n va).




Grau de Gandia. Sueca. 11 de febrer de 1998.
Joanjo Aguar Matoses.
(ARREGLAT I RETOCAT UNA MICOTIUA, EL 15-5-2007)