Cercador
El Fotó Inquiet
Un relat de: Ipax Toci Rep- Compartir:
INTRODUCCIO
Us heu posat a pensar en com s'ho fan els raigs de llum per dissenyar les trajectories que segueixen?, com s'ho fan els raigs X poden entrar en els nostres cosos?, com ho fa la llum ultraviolada per enfosquir-nos la pell?, com es transmet la força de la gravetat d'un lloc a un altre?..., són preguntes que ens hem fet, però que mai ningú ens ha respost en coneixement de causa...
Us heu posat a pensar alguna vegada en que davant d'un raig de llum hi ha un fotó?, hi ha una partícula que sap anar en línia recta, descriure trajectòries geodèssiques i anar a la velocitat exacta, passi el que passi..., ella sola va dirigint el raig, i un munt de fotons li segueixen el camí.
Us heu posat a pensar on van els fotons de llum un cop tanquem la llinterna?, on va la llum quan dirigim un raig de llum cap a la paret?...
Tot això te una explicacio...
CURS TEÓRIC PER A LA CONDUCCIÓ DE RAIGS DE LLUM
1- Presentació curs
Benvinguts al Curs Teòric per a la conducció de raigs de llum, dirigit a totes les particules fotòniques que ens dediquem a transportar la radiació electromagnética. En aquest curs ens centrarem exclusivament en els fotons que es volen especialitzar en el transport de la llum, i en concret en el fet mateix de de la conducció de la llum. Els qui piloten cadascun dels raigs de llum que contínuament podem veure viatjant per tot arreu. Tenim no obstant dins del mateix centre,especialitzacions per a altres fotons que vulguin conduïr raigs Gamma, Raigs X, microones, lum ultravioleta o infraroigs. Aquests Cursos serien similars al nostre, i si parléssim de partícules elementals (electrons, neutrons…) doncs el mateix, amb petites variacions, però amb una operativa idéntica: Són els Taquions els encarregats de portar les partícules d’un lloc a un altre, sota demanda des dels Magatzems dels Centres de Partícules corresponents ( Elementals o Fotoniques…), i una vegada el raig ha complert el trajecte, s’encarreguen del seu retorn de nou als seus respectius magatzems.
Em presento sóc el 3, una vegada passeu amb éxit aquest curs, en fareu un altre de manera pràctica i serà llavors, i només llavors que els fotons que superin també aquest segon sel’s otorgarà el gran honor de poder dirigir els raigs de llum per tots els racons del nostre Univers. Us presento als dos professors que us dirigiran en les pràctiques, el Num 31, que us ajudarà al càlcul de les trajectòries i el num 314, que us mostraran la menera d’evitar els obstacles que hi ha escaptats arreu de les vostres trajectòries.
Aquest curs està dirigit als fotons inquiets en general, però sens dubte només en seran alguns els qui aconseguiran superar les proves teóriques i pràctiques, i només el fotons que ens demostrin unes habilitats molt per sobre la mitjana tant en la conducció de raigs com en l’assumpció dels valors teórics, obtingran aquest Títol Oficial. També comentar-vos que jo he estat escollit el nostre Conseller universal per a formar part del Consell Universitari, aquest nombrament és incompatible amb la tasca que estic fent com a formador de pilots. És per aquesta raó que aquest curs servirà, a més, per a dessignar el meu substitut, que s'encarregarà, a partir d’ara de la formació de fotons en la importantíssima tasca de dirigir raigs de llum. Serà el nou ponent del curs teóric, i espero que desenvolupi la seva tasca millor que la que he fet jo durant tots aquests milers de milions d’anys!! hem de conseguir que cada promoció sigui millor que l’anterior, si és possible, i espero que d'entre tots els fotons presents poguem trobar el millor substitut.
2- Fonaments Generals: Comunitat de Partícules
Us faré cinc céntims d’on sóm ara, i de quin tipus d’organització formem part.
Tots nosaltres formem part de la Comunitat de partícules, de fet totes les partícules existents dins de la nostra comunitat en són membres. Just al centre de la nostra comunitat hi ha el nucli, que és com anomenem el recinte, l'edifici, on tenim tota la resta de departaments. Ara mateix sóm al Centre de Partícules Fotóniques (CPF), que depenem gerarquicament d’una organització superior que ens englova a tots, és el Centre General de Partícules (CGP). D'aquesta també depén el Centre de Particules Elementals (CPE), que s’encarrega dels electrons, protons, neutrons, gravitons i d’altres.
Des d'un principi es va decidir agrupar totes les partícules en aquests dos grans centres, totes les elementals en un grup (les 17 que existeixen, com els Quarks, electrons, neutrons, bossons, etc), i en l'altre (el nostre), els fotons, per les seves peculiaritats i importància.
D'aquests dos centres "penjen" els magatzems corresponents de partícules, on resten a l'espera, ociosos esperant formar part d'alguna expedició, o fer la tasca que els solicitin, penseu, per exemple en els electrons, n'hi ha que porten milions i milions anys donant voltes a un nucli d'un àtom, sense descans...
Aquests Magatzems funcionen, per dir-ho d’alguna manera, com un reservori de fotons (en el nosrtre cas), hi tenim els fotons que estan a l’espera, ociosos, i reservem també espai per tots els que tenim escampats per tot el nostre Univers anant amunt i avall, d’un lloc a un altre, en podriem dir treballant., i que tart o d’hora tornaran al CPF.
També tenim serveis generals que s'encarreguen de les tasques administratives i formació pràctica i teòrica (com el cas del departament que dirigeixo).
Per últim tenim el Centre de control (CC) que s’encarrega del seguiment de totes les partícules, és qui controla on és cada partícula en cada moment (totes les existents, fotóniques, elementals, etc), fa bàsicament dues funcions, es decica al transport de partícules i del seu rescat si s'escau.
Per últim i per sobre de totes elles tenim Direcció, qui controla i gestona per tal que tota la cominutat funcioni óptimament.
Cada Comunitat de partícules decideix des de Direcció com identifica als seus elements. Com bé sabeu tots i cadascun de nosaltres té adjudicat un nombre, una “matrícula” que ens identifica en tot moment, i que serveix per a saber on sóm. Aquesta matricula serveix al Centre de Control per a localitzar-nos en temps real, per allò que deiem abans del transport i rescat dels seus membres.
Com que les partícules en general tenim molt de “temps per a pensar”, busquem maneres amb certa gràcia, maneres d’identificació curioses, que ens facin pensar una mica, i defugir de la numeració amb nombres naturals ordenats de tota la vida, i per ser sincers, per veure qui aconsegueix l’ordenació més estranya, com una juguesca!.
Com us deia jo sóc el Num 3, i els professors de pràctiques el 31 i el 314, i per cert, he revisat el llistat dels assistents al curs i tenim un fotó número 31.415. 926, per tant posicionat al 8è millor de tota la història dels fotons, i per tant és potencialment el millor candidat per aconseguir la meva posició, la primera.
Suposo que ja tots ho sabeu, però, a mena de recordatori, us explicaré de nou per que tenim aquesta numeració. Nosaltres vem decidir agafar els decimals del número PI (infinits decimals, com bé sabeu), i jo com a membre més experimentat porto el num 3, i els professors que tenim el gran honor de tenir presents són el segon (numero 31) i el tercer de la llista de merits (el num 314).Com us deia tenim com participant del curs al 8e de la llista, no tenim dubtes que per tot el que ha demostrat fins ara, és un seriòs candidat a obtenir la meva posició, i convertir-se en el nou 3.
Hi altres elements que han escollit el num e (2,7182…), altres la rel quadrada de 2 (1,1442..), cosa que els posa sempre en conflicte amb els “tot poderosos” Taquions, que veuen aquesta numeració com una ofensa envers ells.
Qui son aquests Taquions?, són “individus” una mica diferents de la resta, tenen la particularitat de viatjar Supraluminicament, és a dir, que superen la velocitat de la llum, barrera que cap de les partícules (elementals o no) no podem superar. Per aquest fet diferencial van decidir que la seva numeració començaria per 1, i van determinar que identificaríen els seus membres agafant nombres binaris, el primer el millor de tots porta el num 1, el segon el 10, el tercer el 11, i el quart 100, i així successivament.
Aquesta manera d’ordenació i etiquetatge ens serveix per a dos coses, des del Centre de Control (com deia abans) tenim controlades totes les partícules del nostre univers, ben identificades, i a més les podem tenir ordenades segons aptituds. Aquestes posicions es van calculant i actualitzant a cada instant, com una espécie d’avaluació contínua a nivell universal, i les posicions es van actualitzant segons circumstàncies, si un raig fa una trajectória erronia (els miratges en són un exemple), el pilot serà durament sancionat, i baixarà molt en el seu rànquing…, que serà ocupat ràpidament pel que estava un per sota seu. Hi ha també bonificacions a l'excel.léncia (raigs que cumpleixen la tasca de manera precisa en situacions molt complexes, seria el cas dels xocs entre galaxies d'una mateixa comunitat de partícules, molta demanda, molts camps gravitacionals per calcular, molta massa, molt de tot, en definitiva...)
Aqueste etiquetatge és a més, una manera de que els pilots intentin millorar contínuament, i defugir de les errades, que poden provocar molts problemes. A més si es comet un error, tot el raig pateix la mateixa sanció!, és una mesura no massa justa, però els pilots han de ser conscients que han de fer la seva feina a la perfecció, sempre i en totes les situacions. És per tant un desgreuxe global, i conseqüentment implica que els elements que estan el posicions molt altes, no han comés cap error, formen part d’una Élit, ben identificats en posicions molt properes a les primeres.
Jo com us deia tinc el num 3, com a primer fotó surgit des de l’última posada en marxa del nostre univers (fa 13.797 milions anys), porto aquest temps de regnat, fent cursos, formant als candidats, futurs pilots…. Crec que va sent hora d’un relleu. Aquesta proposta al Consell Universitari (com us deia) em va perfecte per a prendre aquesta determinació.
3-Consell Universitari (CU)
El Consell Universitari és l'aparell Superior, que reuneix a tots els Consellers de cadascuna de les cominitats de partícules existents. Els Humans, residents del tercer planeta del Sistema solar, de la Via Láctea en diuen Univers...
Com deiem aquests Consells es convoquen bàsicament si un dels "Universos" ho creu pertinent i si es detecten problemes que podrien afectar a la resta del Sistema d’universos (que és infinit). Qualsevol altre problema que afecti exclusivament a un dels Universos, i que no pugui afectar a algun dels Universos veins, s’ha de resoldre localment. En cas contrari, el fet d’haver infinits universos faria que si s’hagés de muntar una reunió per a cada problema local, estariem sempre reunits!!!, un temps infinitessimal entre reunió i reunió.
Com que això no era operatiu es va prendre aquesta determinació, que només ens reuniriem per temes que afectéssin al global de les comunitats.
Quins problemes poden afectar al global dels universos?
Bàsicament n’hi ha dos…
El primer fa referéncia a la disponibilitat de partícules elementals, en el nostre cas fotons en una Comunitat de Partícules o Univers concret.
En el cas dels fotons, una vegada engeguem el sistema, tots els fotons surten de cop del Centre, i ja no tornen fins que els taquions els vagin retornant, de mica en mica.
Hi ha sistemes que en condicions probabilísticament molt minses, és posssible però no-probable, surgeix la vida, i els problemes potencials comencen en aquell moment.
Fins que no apareix la vida, els sistemes només demandaven fotons que anaven de l’estrella concreta del sistema cap els seus planetes, era molta demanda constant de fotons, però fàcil de gestionar, és únicament un tema de volum. A mesura que els anys passen, apareixen volcans (requereixen l’enviament de fotons associats a la llum de la lava…), alguna llams, alguns incendis i poca cosa mes, no es requereix, de moment un flux massa important de fotons.
Com a exemple exposaré el que ens està passant en el nostre Univers, en la Terra (com en diuen els humans).
El problema és que les civilitzacions progressen, i comencen a demandar més i més fotons, primer espelmes, llum incandescent. En el tercer planeta del sistema solar de la Galaxia Via Lactea va apareixer un tal Thomas Alva Edison que ens va començar a complicar-nos la vida…., va treballar incansablement (com deia ell, no vaig fracassar, vaig secubrir 999 maneres de com no s'ha de fer una bombeta), va experimentar amb més de 1000 materials, finalment ho va aconseguir amb un filament de bambú Japonés carbonitzat. Aquest va ser l'inici de creixement de la demanda exponencial. Aquesta demanda no ha parat de créixer des de llavors, però de moment ho podem assumir, no és crítica.
Mentre el problema de la demanda es pugui anar cubrint, no presenta una especial dificultat, s’ha d’anar controlant, però poca casa mes. Aquest tema es va tractant de forma recurrent a nivell global, i entre tots decidirem, si és el cas, que haurem de fer al respecte... en aquest sentit, la Terra és la localització on tenim la civilització més abançada de tot el nostre Univers, i a nivell de demanda fotónica va al cap de munt.
El segon problema, i aquest si que pot afectar al conjunt dels universos, és que una civilització d’un determinat sistema, progressi el suficient , i obtingui els suficients coneixements per tal de descobrir els Taquions, si els detecten i dominen, pot suposar la fi de tot plegat, també la Terra està al cap de la llista de totes les civilitzacions existents en la Nostra comunitat, en quant a coneixements sobre els Taquions.
Penseu que a l'any 1967 el físic Gerald Feinberg ja va proposar la seva existéncia, i ara sembla que estan a punt de demostrar la seva existéncia..., haurem d'estar molt atents al que van descobrint. Si dominen els taquions, podran viatjar en el temps i l'espai sense problemes, i podrien incús detectar-nos al centre del seu Univers!
De moment, encara consideren als Taquions con a partícules teóriques, encara ningú ha pogut demostrar la seva existéncia, saben que te massa imaginaria cuadràtica negativa, i que poden viatjar més ràpid que la llum. Aquesta propietat fa que puguin viatgar en el temps. Si domiéssin aquests Taquions podrien posar en perill la seva comunitat, però sobretot la resta de les civilitzacions, podrien moure’s lliurament no tant sols pel seu univers, sinó per la resta. Els taquions es mouen en un espai-temps paral.lel, cosa que els dóna accés a tots els universos, molt perillós!. En aquest sentit un tal Einstein, va accelerar molt tot plegat, va desenvolupar la llei de la Relativitat general, en la qual és possible construir espais-temps en els quals algunes partícules puguin viatjar més ràpid que la llum. L'Albert Einstein va morir l'abril del 1955, i per tant no va coneixer la postulació del Sr. Feinberg (Els Taquions viatgen més ràpid que la llum, cosa que l'hagués trasvalsat molt, i replantejar segurament la seva Teoria de la Relativitat General, tot i que d'alguna manera ja ho havia previst, en universos para.lels...
De moment no han descobert res, però aquests humans són extremadament intel.ligents, fa poc van resoldre la Congetura de Poincaré l'any 2003... A més ara ja estan entrant en temes de inteligéncia artificial, i tot es pot accelerar encara més.
N’enstarem a sobre…
En el cas extrem que suposin un perill, es faría una votació al Consell Universitari per majoria absoluta (recordeu que encara que hi hagi infinits universos, amb els processadors de que disposem podem calcular percentatges, després us explicaré com ho hem resolt), es decidiria desconnectar aquell univers en concret, es donaria ordre a tots els taquions perque anéssin a buscar totes les partícules i tornar-les a concentrar als corresponents Centres de Partícules i ho fem de forma immediata, els taquions anirien a buscar al pilot i la resta de components dels raigs en el nostres cas, i per la resta de partícules doncs el mateix, de fet ja serien aqui totes les particules inclús abans de donar l’ordre de tancament!, seria com obrir i apagar un interruptor de qualsevol casa dels habitants del tercer planeta, ara tot, ara res!
En aquell moment mateix podriem decidir tornar a obrir l’interruptor i començar de nou un altre Big Bang, com diuen ells, per nosaltres el procés hauria estat immediat (off/on) i donar-los uns altres 13.000 milions d’anys perque actuin de manera correcte.
Els habitants del tercer planeta segueixen calculant si l’univers s’expandeix o es contrau, calculant si hi ha prou massa…, algun dia entendran que sóm nosaltres, la comunitat de Partícules, i concretament el seu Consell Universitari qui decideix el començament i la fi dels universos, que la humanitat seguirà on és sempre que no afectin a altres universos, que estan a un clic de la seva extinció, no solament d’ells, sinò de tot l’univers en que habiten.
Aquesta decisió (off/on) s’ha pres en multitud d’ocasions, de fet és un procés molt més habitual del que podriem pensar.
Tenim calculada una mitjana de 20.000 milions d'anys des que posem en ON una comunitat fins que una civilització arriba al punt sense retorn, quan descobreixen que els Taquions són els qui fan i desfan tot plegat, els dominen i conseqüentment posen en perill la totalitat d'Universos, els "apaguem". De fet, estem corroborant que els aquests humans, surgits fa poc mes de 200.000 anys a Africa, estan accel.lerant molt el procés natural que hem observat fins ara, abançaran el seu possible tancament uns 3.000 milions d'anys...van uns 3.000 milions d'anys abançats al patrò que han seguit altres civilitzacions, com us explicava.
4- Cas particular. Votacions al CU
Arribat a aquest moment us parlaré una mica d’un procés curiós, estic parlant dels processos de votació per a la presa de decisions en el Consell Universitari.
Com ja sabem, tenim infinits associats, infinits universos que envien a un Conseller en cadascuna de les reunions que organitzem, no són infinites sessions, però últimanent n’estem tenint moltes (les civilitzacions van progressant, com és el cas del tercer planeta, del sistema Solar).
Imagineu una votació de infinits delegats, com a resultat obtindrem infinits si, infinits no, inifints vols nuls i inclús infinits vols en blanc!!!.
Fins ara aplicavem técniques matemàtiques per a veure quins infinits eren més grans que altres, i en funció d’això preniem una determinació, però aquesta manera d’actuar posava a tots els negacionistes en contra, dient que no es podien prendre decisions sense comptar tots els vots emesos, frau electoral i problemes de convivéncia
Els humans estan usant supercomputados en serie que fan milers d’operacions per segon. Estan millorant els ordinadors, estan començant amb els ordinadors quantics, molt més ràpids que apliquen la capacitat que tenen els sistemes quantics d’estar a dos llocs alhora, ja no usen el bit (si/no), usen qubits que a part del si i del no, tenen en compte els dos alhora. Els métodes i algorismes que s'usen en aquets ordinadors apliquen probabilitats, i troben respostes molt més ràpides i responen a processos impossibles de resoldre de forma binària…
Vista la problemàtica vem crear els ordinadors Taquionics. Els nostres processados taquionics usen, com era d’esperar, els taquions (ultraluminics), canviem els flux d’electrons per flux de Taquions i per tant podem anar literalment més ràpid que la llum. No ens calen ni grans processadors en serie ni els ordinadors quantics, amb sistemes simples però molt ràpids en tenim prou. Ja no parlem de milions d’operacions per segon, sinó de infinites operacions instantànies, és més, si apliquem una quantitat infinitessimal d’energia, el taquió viatjarà tant ràpid que viatjarà enrere en el temps i farà que els processadors comptin els infinits vots emesos de fet incús abans de fer la pregunta als Consellers!!!, problema resolt.
A més els ordinadors electrónics que usen a la terra usen més energia com més potents són, han de construir centrals específiques per l’alt consum d’energia que necessiten els processadors, energia per a refrigerar els equips, etc, en el nostre cas, com la velocitat del taquió és inversament proporcional a l’energia que tingui, com menys energia mes rapidesa. En definitiva molt poca energia, aquips que no cal refrigerar….és una sol.lució molt óptima
5- Manaments que ha de tenir un Pilot
Un bon pilot ha de tenir conviccions molt sólides, ha d’assumir en primer lloc que no tenim massa, això sembla una afirmació absurda, però és necessari entendre que precisament per no tenir massa podem anar a la velocitat de la llum, com a comentari graciós, jo sempre dic que si nosaltres sóm poca cosa amb massa 0, imagineu-vos que deuen sentir els Taquions amb masses imaginànies quadràtiques negatives!!, si ells poden viure amb masses negatives, nosaltres amb masa 0 anem sobrats!, ells si que deuen tenir problemes de falta d’amor propi…!!
La segona cosa que ens hem d’assumir és que un fotó és dues coses alhora, existeix una dualitat ona/partícula. L'Einstein ja a principiis del segle XX va detectar que les observacions experimentals no concordaven amb la visió clàssica de la llum com a Ona.
Com deia, hem d’aprendre a actuar com una partícula i de vegades com a ona, com quan ens fan passar per un foradet molt petit…Tenim una doble identitat, que de vegades també crea problemes a alguns fotons diguem-ne “Conservadors”. Haurem d’aprendre a portar aquestes dues realitats i sobretot canviar-les en el moment adequat, no ens val actuar a la babalà, haurem de ser intransigents. Recordeu que sempre estem en connexió amb el CC, i a la que el nostre Taquió detecti alguna errada, ens enviarà directament cap a caseta!
Aquest és el tercer aspecte a assumir, que sempre tindrem un element que estudiarà minuciosament totes les decisions que prenguem com a conductor de raigs, que vetllarà per seguir les normes establertes, és com una mena de llibertat vigilada que tenen els presoners, o com portar un dispositiu electronic per guardar les distàncies amb la víctima, sempre hi ha algú vigilant tot el que fem. No sóm del tot lliures fins que estiguem al magatzem del CPF, que ens ens deixen solets, com de Vacances.
La quarta cosa que hem d’assumir és que com sempre anem a la velocitat de la llum, el temps no ens afecta, per nosaltres el temps no és una variable aplicable a la própia existencia, sempre tenim la mateixa edat, no ens fem vells i no tenim data de caducitat.
Els 13.000 milions d’anys que suposa per un observador en qualsevol dels planetes habitables del nostre univers, no és res per nosaltres!
La cinquena cosa que ha de tenir un bon pilot és la propia destresa, no qualsevol té l’habilitat de mantenir la velocitat i la trajectoria correcte passi el que passi, ha de ser no bo, sinó excel.lent en el pilotatge, ha de mantenir els 300.000 km/s en el buit, sempre i calcular les trajectories geodésiques en les distancies llargues, en les petites, anant recte ja en tindrà prou!, ja ja ja. També haura d’aprendre a rebaixar la velocitat al passar entre diversos materials, com l'aigua a 250.000 km/s, el vidre a 195.000 km/s o el diamant a 125.000 km/s.
I per últim haureu d’aprendre a evitat els forats negres, si us acosteu molt a un d’ells, i us comença a xuclar, ni els taquions us podran salvar!, anireu vosaltres i tot el raig cap a un final dramàtic. Haureu de restar allà dins, fins que decidim apagar el sistema (podeu passar molts milions d'anys molt apretadets!!!), en aquell moment el forat negre deixa de funcionar, i els Taquions faran la seva feina de retorn al nucli.
6- Com funciona tot plegat
El funcionament pel qual enviem raigs de llum visible a cubrir una demanda és la següent. Un demandant, gran o petit (el procés és bàsicament el mateix), envia un taquió al centre de control del CC, i fa un requeriment bàsicament de la potencia a enviar, no és el mateix aprovisionar la llum que pot requerir una espelma en una casa de pescadors del port de Birmingham en el segle XVII en el tercer dels planetes del Sistema Solar…, que gestionar el nombre de fotons que demanda la seva estrella, el Sol.
Recordem que els Taquions viatgen més ràpid que la llum, i que per tant per molt lluny que estigui el focus de la demanda del Centre de Control, sempre podrà anar el suficientment ràpid (com menys energia més velocitat), per tal de tenir la info de la demanda abans inclús de fer la demanda en qüestió. En el centre preparen els fotons que estan ociosos en el magatzem del CPF, els carrequen en aquest mateix Taquió (que ja te les coordenades de la demanda) que els porta també a velocitat supralumínica cap el lloc de sortida, de tal manera que els deixa al lloc en el moment de demanda (JUST IN TIME). Mentre el focus està obert. el Taquió anirà fent el recurregut infinitat de vegades recollint mes i mes fotons en cada viatge (pot carregar un nombre limitat de fotons, a més fotons carregats, més energia porta, i més lent va...), per tant carregarà tots els que pugui per tal d'anar el suficientment ràpid com per viatjar supralumínicament., portarà tots els que necessitin en cada instant, ni mes ni menys.
En el moment que l’emisor apaga el focus, el Taquió para els viatges en busca de nous fotons, i el focus es para.
Els fotons ens aquest raig seguiran el seu camí, sempre dirigits per l’expert pilot.
En el cas que topin amb algun objecte, el Taquió que porta el Fotó pilot, recullirà tots els fotons i els tornarà cap a caseta. sempre a velocitats que els permeti ser a casa abans de que hagin sortit!, és un procés genial.
En el curs pràctic posterior (com us deia a l'inici del curs) us entrenaran per a aconseguir les trajectóries correctes. Però moltes vegades teniu errors, xocs o canvis no desitjats de les trajectòries (Miratges, radriografies borroses, menjars al microones cremats..., moltes coses que depenen dels fotons poden anar malament) és en aquest moment que també actuen els Taquions, enviem un taquió per incident, que anirà al rescat dels fotons extraviats.
Com funciona ? el pilot del raig porta un taquió particular associat, com si fos un copilot, que en el moment del problema marxa al Centre de Control, passa la localització i el tipus d'incidéncia (pel tema de les sancions, és clar)
És en aquest moment que s’inicia el procés de rescat, s’envia un Taquió que recull tants fotons com pot, si no els pot carregar tots, marxa i torna de nou, tantes vegades com faci faltar-los per tal de deixar-los al Magatzem del centre.
7- UNIVERS FINIT - INFINITS UNIVERSOS
Aquest capítol final un servirà per entendre una mica el sistema en la seva totalitat, no tant sols a nivell local (la nostra comunitat de partícules o Univers com diuen els Humans), sinò d'on sóm respecte a la resta!.
Segons estudis terricoles publicats en els seus 2016 anys DC, s'estima que hi ha al voltant de 200 mil milions de galaxies en el nostre Univers, la nostra comunitat està formada per aquestes Galaxies (que en són de fet unes quantes més, les estimacions dels humans han quedat una mica baixes...)
Stephen Hawking ja va afirmar que l'univers era Finit i més simple del que ens pensavem, i ja parlava de Universos paral.lels, de fet ja parlava d'universos infinits, que comparteixen les mateixes lleis de la física. L'univers es va expandir a partir d'un punt molt petit, el BIG BANG.
Sens dubte Hawking va ser el qui va tenir una visió més ajustada a la realitat de tots els científics humans, i si ho hagués mort al 2018, potser ens hauria descobert i resolt l'enigma. Li va faltar trobar la connexió dels Taquions en tot plegat.
Anem a veure si puc descriure la nostra realitat.
La nostra Comunitat de partícules està envoltada per Taquions, com una esfera que reté les particules fent les seves tasques i el nucli al mig de tot (on tenim totes les infraestructures que ja coneixeu). Cada Comunitat de partícules (Universos) sóm com un gra de sorra en la immensitat del desert, cada gra un Univers, independent l'un del altre, es "toquen", però actuen independentment. Es la capa de Taquions que delimita el final i el principi de cadascún d'ells...
La nostra comunitat està immersa en aquesta monió de "granets de sorra" que són els Universos..., n'hi ha infinits, de fet infinits deserts plens de grans de sorra....
Aquest nucli també està envoltat per taquions, cosa que el fa invisible a ulls dels habitants de l'univers (mai han trobat el centre de l'univers, on va surgir el Big Bang, o posada en ON, com ho diem nosaltres).
Una vegada posem el sistema a funcionar (l'última posada en On va ser fa 13.700 milions d'anys), deixem anar les partícules, literalment com una explosió, en totes direccions (en això els Humans ho van encertar), i llavors la probabilitat i el temps van fent la seva tasca, es creen elements es junten atoms, es creen molécules, i de tant en tant, amb una probabilitat molt minsa apareix la vida.., recordeu que són aquestes baixes probabilitats les que ens poden posar en problemes, i hem de prestar-los molta atenció. També és cert que la probabilitat del surgiment de la Vida és pràcticament nul.la, sinò tindriem massa sistemes potencialment perillosos...
La comunitat es va fent gran i expandint, fins el punt que els taquions es col.lapsen i ja no poden retenir les partícules en expansió...
En aquest moment i per no invadir altres comunitats (Com vem dir al'inici, cap comunitat pot afectar a una altra), des de Direcció, donem ordre d'OFF.
Els Taquions reben l'ordre de replegament cap al nucli i inicien un camí en sentit contrari, en la direcció del nucli.
El sistema entra en parada, amb totes les partícules a nucli de la comunitat de partícules, ja no n'hi ha cap fora, tothom al nucli, a l'espera de poder tornar a sortir en un futur Big Ban. Podriem buscar un símil en el cos humà, cada batec correspon a un Big Bang, explosiona i es retrau, contínuament. Aquesta realitat ja ha estat detectada al 2014, per un grup de científics humans, ja que han detectat les ones gravitacionals (les deformacions espai-temps) que va provocar el seu Big Bang, que demostraria que viuen en un Multivers. Ja han entés que el procés que expandeix l'univers és massa potent perque succeeixi una sola vegada, han conclòs que realment hi ha multiversos.
El problema és que mai podran "mirar" més enllà dels 92 mil milions d'anys llum, que és el màxim observat, perque si ho recordeu, tenim la capa de Taquions que els ho impedeix. Aquest humans estan condemnats a no saber res fora del seu petit gra de sorra...
Com ja hem explicat l'aparicio de la vida, és probabilísticament molt baixa, per tant la gran majoria dels universos (en gairebé tots) no han aparegut les condicions necessàries i la sort (infinítament menys probable de que ens toqui la loteria) per obtenir vida, i per tant cap possibilitat d'arribar al coneixement que ens obligui a apagar-los. En aquests casos l'univers queda antropic, tota la seva energia ocupant tot l'espai entre el nucli i l'esfera de Taquions, en aquest cas no podem en OFF, es el sistema que es va aturant progressivament, ell solet.
Queda aturat, mort!. Això passa en universos petits, tenen poca energia interior, i la capa de Taquions els pot controlar fins que deixen d'espandir-se i parar-se definitivament (entropia màxima), l'univers tendeix a l'entropia, i tendeix a distribuir tota l'energia uniformement en tot l'espai que pot cubrir. Si els universos tenen molta massa (o energia), els Taquions no resisteixen i col.lapsen ( com ja vem explicar) abans que el sistema s'aturi
Els terrícoles estan sempre capficats el la recerca de civilitzacions més anançades, més evolucionades que ells, que puguin viatjar en el temps per tal de cubrir les grans distàncies existents no tant sols dins d'un univers, sinó també en altres universos (això encara no ho tenen massa clar...)
Nosaltres tenim l' oblicació de no permetre que les civilitzacions progressin massa, els deixem que coneguin com a màxim la possibilitat de l'existéncia teórica dels Taquions, però mai que facin el pas següent. En quan detectem aquesta possibilitat, ràpidament tanquem el sistema i ho reiniciem tot, passem a OFF, comptadors a zero i comencem de nou!
No podem permetre que el coneixement ens destrueixi, sabem que és una mesura molt radical, però és del tot necessària.
Com us deia els humans estan sempre buscant noves civilitzacions mé abançades, però haureu pogut deduïr que no n'existeixen d'altres més coneixedores del tema..., totes estan molt menys evolucionades que els Terrícoles, que estan al limit del coneixement permés, totes les altres civilitzacions que els han sobrepassat, han estat aturades, la terra és actualment la comunitat amb la civilització amb la intel.ligéncia més evolucionada, i és molt a prop del punt de no-retorn.
S'estan acostant perillosament als coneixements teórics i pràctics que sens dubte els portarà al domini dels Taquions. Estan treballant amb acceleradors de partícules, que usen camps electromagnétics per accelerar partícules subatómiques amb càrrega eléctrica, de fet estan conseguint velocitats 99,9999991% de la velocitat de la llum. Estan treballant en Reactors nuclears des de fa massa temps, aquesta fisió nuclear en cadena els produeix molta energia, però també uns residus radiactius molt perdurables.
En aquest sentit hauriem preferit que haguéssin seguit el camí marcat per la científica Lise Meitner de la fusió nuclear, reacció en la qual dos nuclis atómics s'uneixen formant un nucli mes pesat, i que desprén energia, és un procés molt més segur que la fisió nuclear (Centrals nuclears) entre d'altres raons perque no hi ha possibilitat de reaccions en cadena incontrolable.
Be ara ja teniu els fonaments bàsics per afrontar el curs pràctic amb garantíes.
Recordeu que la vostra feina és molt important, moltes civilitzacions depenen de nosaltres, de que fem la nostra feina a la perfecció, sense nosaltres no funciona res!!!
Per cert, acabo de rebre una ordre d'assistir al Consell Universitari i us he de deixar, sembla que els habitants del tercer planeta poden haber arribat a un punt sense retorn, tot fa pensar que tenen molt a prop la demostració de l'existéncia dels Taquions, i d'aquí a dominar-los poden passar algunes décades, no massa més.
Sembla que Stephen Hawking quan en el 2016 afirmava que en uns 1000 anys la humanitat s'auto-destruiria, degut als avanços científics i tecnológics, anava errat no perque els seus càlculs fòssin erronis, sinó perque no comtava amb nosaltres... Nosaltres ni tant sols deixarem oberta aquesta possibilitat de que s'auto destrueixin, segur que erradiquem el problema abans...
D'una o altre manera, les civilitzacions molt intel.ligents deixaran d'existir. Stephen Hawking mai va entendre que els Taquions són la clau de tot, i que no permetrem mai des del Consell Universal que els avanços científics de les Civilitzacions ens posin en perill.
Hem de valorar la possiilitat de passar a off.
Esperem que no....
Us heu posat a pensar en com s'ho fan els raigs de llum per dissenyar les trajectories que segueixen?, com s'ho fan els raigs X poden entrar en els nostres cosos?, com ho fa la llum ultraviolada per enfosquir-nos la pell?, com es transmet la força de la gravetat d'un lloc a un altre?..., són preguntes que ens hem fet, però que mai ningú ens ha respost en coneixement de causa...
Us heu posat a pensar alguna vegada en que davant d'un raig de llum hi ha un fotó?, hi ha una partícula que sap anar en línia recta, descriure trajectòries geodèssiques i anar a la velocitat exacta, passi el que passi..., ella sola va dirigint el raig, i un munt de fotons li segueixen el camí.
Us heu posat a pensar on van els fotons de llum un cop tanquem la llinterna?, on va la llum quan dirigim un raig de llum cap a la paret?...
Tot això te una explicacio...
CURS TEÓRIC PER A LA CONDUCCIÓ DE RAIGS DE LLUM
1- Presentació curs
Benvinguts al Curs Teòric per a la conducció de raigs de llum, dirigit a totes les particules fotòniques que ens dediquem a transportar la radiació electromagnética. En aquest curs ens centrarem exclusivament en els fotons que es volen especialitzar en el transport de la llum, i en concret en el fet mateix de de la conducció de la llum. Els qui piloten cadascun dels raigs de llum que contínuament podem veure viatjant per tot arreu. Tenim no obstant dins del mateix centre,especialitzacions per a altres fotons que vulguin conduïr raigs Gamma, Raigs X, microones, lum ultravioleta o infraroigs. Aquests Cursos serien similars al nostre, i si parléssim de partícules elementals (electrons, neutrons…) doncs el mateix, amb petites variacions, però amb una operativa idéntica: Són els Taquions els encarregats de portar les partícules d’un lloc a un altre, sota demanda des dels Magatzems dels Centres de Partícules corresponents ( Elementals o Fotoniques…), i una vegada el raig ha complert el trajecte, s’encarreguen del seu retorn de nou als seus respectius magatzems.
Em presento sóc el 3, una vegada passeu amb éxit aquest curs, en fareu un altre de manera pràctica i serà llavors, i només llavors que els fotons que superin també aquest segon sel’s otorgarà el gran honor de poder dirigir els raigs de llum per tots els racons del nostre Univers. Us presento als dos professors que us dirigiran en les pràctiques, el Num 31, que us ajudarà al càlcul de les trajectòries i el num 314, que us mostraran la menera d’evitar els obstacles que hi ha escaptats arreu de les vostres trajectòries.
Aquest curs està dirigit als fotons inquiets en general, però sens dubte només en seran alguns els qui aconseguiran superar les proves teóriques i pràctiques, i només el fotons que ens demostrin unes habilitats molt per sobre la mitjana tant en la conducció de raigs com en l’assumpció dels valors teórics, obtingran aquest Títol Oficial. També comentar-vos que jo he estat escollit el nostre Conseller universal per a formar part del Consell Universitari, aquest nombrament és incompatible amb la tasca que estic fent com a formador de pilots. És per aquesta raó que aquest curs servirà, a més, per a dessignar el meu substitut, que s'encarregarà, a partir d’ara de la formació de fotons en la importantíssima tasca de dirigir raigs de llum. Serà el nou ponent del curs teóric, i espero que desenvolupi la seva tasca millor que la que he fet jo durant tots aquests milers de milions d’anys!! hem de conseguir que cada promoció sigui millor que l’anterior, si és possible, i espero que d'entre tots els fotons presents poguem trobar el millor substitut.
2- Fonaments Generals: Comunitat de Partícules
Us faré cinc céntims d’on sóm ara, i de quin tipus d’organització formem part.
Tots nosaltres formem part de la Comunitat de partícules, de fet totes les partícules existents dins de la nostra comunitat en són membres. Just al centre de la nostra comunitat hi ha el nucli, que és com anomenem el recinte, l'edifici, on tenim tota la resta de departaments. Ara mateix sóm al Centre de Partícules Fotóniques (CPF), que depenem gerarquicament d’una organització superior que ens englova a tots, és el Centre General de Partícules (CGP). D'aquesta també depén el Centre de Particules Elementals (CPE), que s’encarrega dels electrons, protons, neutrons, gravitons i d’altres.
Des d'un principi es va decidir agrupar totes les partícules en aquests dos grans centres, totes les elementals en un grup (les 17 que existeixen, com els Quarks, electrons, neutrons, bossons, etc), i en l'altre (el nostre), els fotons, per les seves peculiaritats i importància.
D'aquests dos centres "penjen" els magatzems corresponents de partícules, on resten a l'espera, ociosos esperant formar part d'alguna expedició, o fer la tasca que els solicitin, penseu, per exemple en els electrons, n'hi ha que porten milions i milions anys donant voltes a un nucli d'un àtom, sense descans...
Aquests Magatzems funcionen, per dir-ho d’alguna manera, com un reservori de fotons (en el nosrtre cas), hi tenim els fotons que estan a l’espera, ociosos, i reservem també espai per tots els que tenim escampats per tot el nostre Univers anant amunt i avall, d’un lloc a un altre, en podriem dir treballant., i que tart o d’hora tornaran al CPF.
També tenim serveis generals que s'encarreguen de les tasques administratives i formació pràctica i teòrica (com el cas del departament que dirigeixo).
Per últim tenim el Centre de control (CC) que s’encarrega del seguiment de totes les partícules, és qui controla on és cada partícula en cada moment (totes les existents, fotóniques, elementals, etc), fa bàsicament dues funcions, es decica al transport de partícules i del seu rescat si s'escau.
Per últim i per sobre de totes elles tenim Direcció, qui controla i gestona per tal que tota la cominutat funcioni óptimament.
Cada Comunitat de partícules decideix des de Direcció com identifica als seus elements. Com bé sabeu tots i cadascun de nosaltres té adjudicat un nombre, una “matrícula” que ens identifica en tot moment, i que serveix per a saber on sóm. Aquesta matricula serveix al Centre de Control per a localitzar-nos en temps real, per allò que deiem abans del transport i rescat dels seus membres.
Com que les partícules en general tenim molt de “temps per a pensar”, busquem maneres amb certa gràcia, maneres d’identificació curioses, que ens facin pensar una mica, i defugir de la numeració amb nombres naturals ordenats de tota la vida, i per ser sincers, per veure qui aconsegueix l’ordenació més estranya, com una juguesca!.
Com us deia jo sóc el Num 3, i els professors de pràctiques el 31 i el 314, i per cert, he revisat el llistat dels assistents al curs i tenim un fotó número 31.415. 926, per tant posicionat al 8è millor de tota la història dels fotons, i per tant és potencialment el millor candidat per aconseguir la meva posició, la primera.
Suposo que ja tots ho sabeu, però, a mena de recordatori, us explicaré de nou per que tenim aquesta numeració. Nosaltres vem decidir agafar els decimals del número PI (infinits decimals, com bé sabeu), i jo com a membre més experimentat porto el num 3, i els professors que tenim el gran honor de tenir presents són el segon (numero 31) i el tercer de la llista de merits (el num 314).Com us deia tenim com participant del curs al 8e de la llista, no tenim dubtes que per tot el que ha demostrat fins ara, és un seriòs candidat a obtenir la meva posició, i convertir-se en el nou 3.
Hi altres elements que han escollit el num e (2,7182…), altres la rel quadrada de 2 (1,1442..), cosa que els posa sempre en conflicte amb els “tot poderosos” Taquions, que veuen aquesta numeració com una ofensa envers ells.
Qui son aquests Taquions?, són “individus” una mica diferents de la resta, tenen la particularitat de viatjar Supraluminicament, és a dir, que superen la velocitat de la llum, barrera que cap de les partícules (elementals o no) no podem superar. Per aquest fet diferencial van decidir que la seva numeració començaria per 1, i van determinar que identificaríen els seus membres agafant nombres binaris, el primer el millor de tots porta el num 1, el segon el 10, el tercer el 11, i el quart 100, i així successivament.
Aquesta manera d’ordenació i etiquetatge ens serveix per a dos coses, des del Centre de Control (com deia abans) tenim controlades totes les partícules del nostre univers, ben identificades, i a més les podem tenir ordenades segons aptituds. Aquestes posicions es van calculant i actualitzant a cada instant, com una espécie d’avaluació contínua a nivell universal, i les posicions es van actualitzant segons circumstàncies, si un raig fa una trajectória erronia (els miratges en són un exemple), el pilot serà durament sancionat, i baixarà molt en el seu rànquing…, que serà ocupat ràpidament pel que estava un per sota seu. Hi ha també bonificacions a l'excel.léncia (raigs que cumpleixen la tasca de manera precisa en situacions molt complexes, seria el cas dels xocs entre galaxies d'una mateixa comunitat de partícules, molta demanda, molts camps gravitacionals per calcular, molta massa, molt de tot, en definitiva...)
Aqueste etiquetatge és a més, una manera de que els pilots intentin millorar contínuament, i defugir de les errades, que poden provocar molts problemes. A més si es comet un error, tot el raig pateix la mateixa sanció!, és una mesura no massa justa, però els pilots han de ser conscients que han de fer la seva feina a la perfecció, sempre i en totes les situacions. És per tant un desgreuxe global, i conseqüentment implica que els elements que estan el posicions molt altes, no han comés cap error, formen part d’una Élit, ben identificats en posicions molt properes a les primeres.
Jo com us deia tinc el num 3, com a primer fotó surgit des de l’última posada en marxa del nostre univers (fa 13.797 milions anys), porto aquest temps de regnat, fent cursos, formant als candidats, futurs pilots…. Crec que va sent hora d’un relleu. Aquesta proposta al Consell Universitari (com us deia) em va perfecte per a prendre aquesta determinació.
3-Consell Universitari (CU)
El Consell Universitari és l'aparell Superior, que reuneix a tots els Consellers de cadascuna de les cominitats de partícules existents. Els Humans, residents del tercer planeta del Sistema solar, de la Via Láctea en diuen Univers...
Com deiem aquests Consells es convoquen bàsicament si un dels "Universos" ho creu pertinent i si es detecten problemes que podrien afectar a la resta del Sistema d’universos (que és infinit). Qualsevol altre problema que afecti exclusivament a un dels Universos, i que no pugui afectar a algun dels Universos veins, s’ha de resoldre localment. En cas contrari, el fet d’haver infinits universos faria que si s’hagés de muntar una reunió per a cada problema local, estariem sempre reunits!!!, un temps infinitessimal entre reunió i reunió.
Com que això no era operatiu es va prendre aquesta determinació, que només ens reuniriem per temes que afectéssin al global de les comunitats.
Quins problemes poden afectar al global dels universos?
Bàsicament n’hi ha dos…
El primer fa referéncia a la disponibilitat de partícules elementals, en el nostre cas fotons en una Comunitat de Partícules o Univers concret.
En el cas dels fotons, una vegada engeguem el sistema, tots els fotons surten de cop del Centre, i ja no tornen fins que els taquions els vagin retornant, de mica en mica.
Hi ha sistemes que en condicions probabilísticament molt minses, és posssible però no-probable, surgeix la vida, i els problemes potencials comencen en aquell moment.
Fins que no apareix la vida, els sistemes només demandaven fotons que anaven de l’estrella concreta del sistema cap els seus planetes, era molta demanda constant de fotons, però fàcil de gestionar, és únicament un tema de volum. A mesura que els anys passen, apareixen volcans (requereixen l’enviament de fotons associats a la llum de la lava…), alguna llams, alguns incendis i poca cosa mes, no es requereix, de moment un flux massa important de fotons.
Com a exemple exposaré el que ens està passant en el nostre Univers, en la Terra (com en diuen els humans).
El problema és que les civilitzacions progressen, i comencen a demandar més i més fotons, primer espelmes, llum incandescent. En el tercer planeta del sistema solar de la Galaxia Via Lactea va apareixer un tal Thomas Alva Edison que ens va començar a complicar-nos la vida…., va treballar incansablement (com deia ell, no vaig fracassar, vaig secubrir 999 maneres de com no s'ha de fer una bombeta), va experimentar amb més de 1000 materials, finalment ho va aconseguir amb un filament de bambú Japonés carbonitzat. Aquest va ser l'inici de creixement de la demanda exponencial. Aquesta demanda no ha parat de créixer des de llavors, però de moment ho podem assumir, no és crítica.
Mentre el problema de la demanda es pugui anar cubrint, no presenta una especial dificultat, s’ha d’anar controlant, però poca casa mes. Aquest tema es va tractant de forma recurrent a nivell global, i entre tots decidirem, si és el cas, que haurem de fer al respecte... en aquest sentit, la Terra és la localització on tenim la civilització més abançada de tot el nostre Univers, i a nivell de demanda fotónica va al cap de munt.
El segon problema, i aquest si que pot afectar al conjunt dels universos, és que una civilització d’un determinat sistema, progressi el suficient , i obtingui els suficients coneixements per tal de descobrir els Taquions, si els detecten i dominen, pot suposar la fi de tot plegat, també la Terra està al cap de la llista de totes les civilitzacions existents en la Nostra comunitat, en quant a coneixements sobre els Taquions.
Penseu que a l'any 1967 el físic Gerald Feinberg ja va proposar la seva existéncia, i ara sembla que estan a punt de demostrar la seva existéncia..., haurem d'estar molt atents al que van descobrint. Si dominen els taquions, podran viatjar en el temps i l'espai sense problemes, i podrien incús detectar-nos al centre del seu Univers!
De moment, encara consideren als Taquions con a partícules teóriques, encara ningú ha pogut demostrar la seva existéncia, saben que te massa imaginaria cuadràtica negativa, i que poden viatjar més ràpid que la llum. Aquesta propietat fa que puguin viatgar en el temps. Si domiéssin aquests Taquions podrien posar en perill la seva comunitat, però sobretot la resta de les civilitzacions, podrien moure’s lliurament no tant sols pel seu univers, sinó per la resta. Els taquions es mouen en un espai-temps paral.lel, cosa que els dóna accés a tots els universos, molt perillós!. En aquest sentit un tal Einstein, va accelerar molt tot plegat, va desenvolupar la llei de la Relativitat general, en la qual és possible construir espais-temps en els quals algunes partícules puguin viatjar més ràpid que la llum. L'Albert Einstein va morir l'abril del 1955, i per tant no va coneixer la postulació del Sr. Feinberg (Els Taquions viatgen més ràpid que la llum, cosa que l'hagués trasvalsat molt, i replantejar segurament la seva Teoria de la Relativitat General, tot i que d'alguna manera ja ho havia previst, en universos para.lels...
De moment no han descobert res, però aquests humans són extremadament intel.ligents, fa poc van resoldre la Congetura de Poincaré l'any 2003... A més ara ja estan entrant en temes de inteligéncia artificial, i tot es pot accelerar encara més.
N’enstarem a sobre…
En el cas extrem que suposin un perill, es faría una votació al Consell Universitari per majoria absoluta (recordeu que encara que hi hagi infinits universos, amb els processadors de que disposem podem calcular percentatges, després us explicaré com ho hem resolt), es decidiria desconnectar aquell univers en concret, es donaria ordre a tots els taquions perque anéssin a buscar totes les partícules i tornar-les a concentrar als corresponents Centres de Partícules i ho fem de forma immediata, els taquions anirien a buscar al pilot i la resta de components dels raigs en el nostres cas, i per la resta de partícules doncs el mateix, de fet ja serien aqui totes les particules inclús abans de donar l’ordre de tancament!, seria com obrir i apagar un interruptor de qualsevol casa dels habitants del tercer planeta, ara tot, ara res!
En aquell moment mateix podriem decidir tornar a obrir l’interruptor i començar de nou un altre Big Bang, com diuen ells, per nosaltres el procés hauria estat immediat (off/on) i donar-los uns altres 13.000 milions d’anys perque actuin de manera correcte.
Els habitants del tercer planeta segueixen calculant si l’univers s’expandeix o es contrau, calculant si hi ha prou massa…, algun dia entendran que sóm nosaltres, la comunitat de Partícules, i concretament el seu Consell Universitari qui decideix el començament i la fi dels universos, que la humanitat seguirà on és sempre que no afectin a altres universos, que estan a un clic de la seva extinció, no solament d’ells, sinò de tot l’univers en que habiten.
Aquesta decisió (off/on) s’ha pres en multitud d’ocasions, de fet és un procés molt més habitual del que podriem pensar.
Tenim calculada una mitjana de 20.000 milions d'anys des que posem en ON una comunitat fins que una civilització arriba al punt sense retorn, quan descobreixen que els Taquions són els qui fan i desfan tot plegat, els dominen i conseqüentment posen en perill la totalitat d'Universos, els "apaguem". De fet, estem corroborant que els aquests humans, surgits fa poc mes de 200.000 anys a Africa, estan accel.lerant molt el procés natural que hem observat fins ara, abançaran el seu possible tancament uns 3.000 milions d'anys...van uns 3.000 milions d'anys abançats al patrò que han seguit altres civilitzacions, com us explicava.
4- Cas particular. Votacions al CU
Arribat a aquest moment us parlaré una mica d’un procés curiós, estic parlant dels processos de votació per a la presa de decisions en el Consell Universitari.
Com ja sabem, tenim infinits associats, infinits universos que envien a un Conseller en cadascuna de les reunions que organitzem, no són infinites sessions, però últimanent n’estem tenint moltes (les civilitzacions van progressant, com és el cas del tercer planeta, del sistema Solar).
Imagineu una votació de infinits delegats, com a resultat obtindrem infinits si, infinits no, inifints vols nuls i inclús infinits vols en blanc!!!.
Fins ara aplicavem técniques matemàtiques per a veure quins infinits eren més grans que altres, i en funció d’això preniem una determinació, però aquesta manera d’actuar posava a tots els negacionistes en contra, dient que no es podien prendre decisions sense comptar tots els vots emesos, frau electoral i problemes de convivéncia
Els humans estan usant supercomputados en serie que fan milers d’operacions per segon. Estan millorant els ordinadors, estan començant amb els ordinadors quantics, molt més ràpids que apliquen la capacitat que tenen els sistemes quantics d’estar a dos llocs alhora, ja no usen el bit (si/no), usen qubits que a part del si i del no, tenen en compte els dos alhora. Els métodes i algorismes que s'usen en aquets ordinadors apliquen probabilitats, i troben respostes molt més ràpides i responen a processos impossibles de resoldre de forma binària…
Vista la problemàtica vem crear els ordinadors Taquionics. Els nostres processados taquionics usen, com era d’esperar, els taquions (ultraluminics), canviem els flux d’electrons per flux de Taquions i per tant podem anar literalment més ràpid que la llum. No ens calen ni grans processadors en serie ni els ordinadors quantics, amb sistemes simples però molt ràpids en tenim prou. Ja no parlem de milions d’operacions per segon, sinó de infinites operacions instantànies, és més, si apliquem una quantitat infinitessimal d’energia, el taquió viatjarà tant ràpid que viatjarà enrere en el temps i farà que els processadors comptin els infinits vots emesos de fet incús abans de fer la pregunta als Consellers!!!, problema resolt.
A més els ordinadors electrónics que usen a la terra usen més energia com més potents són, han de construir centrals específiques per l’alt consum d’energia que necessiten els processadors, energia per a refrigerar els equips, etc, en el nostre cas, com la velocitat del taquió és inversament proporcional a l’energia que tingui, com menys energia mes rapidesa. En definitiva molt poca energia, aquips que no cal refrigerar….és una sol.lució molt óptima
5- Manaments que ha de tenir un Pilot
Un bon pilot ha de tenir conviccions molt sólides, ha d’assumir en primer lloc que no tenim massa, això sembla una afirmació absurda, però és necessari entendre que precisament per no tenir massa podem anar a la velocitat de la llum, com a comentari graciós, jo sempre dic que si nosaltres sóm poca cosa amb massa 0, imagineu-vos que deuen sentir els Taquions amb masses imaginànies quadràtiques negatives!!, si ells poden viure amb masses negatives, nosaltres amb masa 0 anem sobrats!, ells si que deuen tenir problemes de falta d’amor propi…!!
La segona cosa que ens hem d’assumir és que un fotó és dues coses alhora, existeix una dualitat ona/partícula. L'Einstein ja a principiis del segle XX va detectar que les observacions experimentals no concordaven amb la visió clàssica de la llum com a Ona.
Com deia, hem d’aprendre a actuar com una partícula i de vegades com a ona, com quan ens fan passar per un foradet molt petit…Tenim una doble identitat, que de vegades també crea problemes a alguns fotons diguem-ne “Conservadors”. Haurem d’aprendre a portar aquestes dues realitats i sobretot canviar-les en el moment adequat, no ens val actuar a la babalà, haurem de ser intransigents. Recordeu que sempre estem en connexió amb el CC, i a la que el nostre Taquió detecti alguna errada, ens enviarà directament cap a caseta!
Aquest és el tercer aspecte a assumir, que sempre tindrem un element que estudiarà minuciosament totes les decisions que prenguem com a conductor de raigs, que vetllarà per seguir les normes establertes, és com una mena de llibertat vigilada que tenen els presoners, o com portar un dispositiu electronic per guardar les distàncies amb la víctima, sempre hi ha algú vigilant tot el que fem. No sóm del tot lliures fins que estiguem al magatzem del CPF, que ens ens deixen solets, com de Vacances.
La quarta cosa que hem d’assumir és que com sempre anem a la velocitat de la llum, el temps no ens afecta, per nosaltres el temps no és una variable aplicable a la própia existencia, sempre tenim la mateixa edat, no ens fem vells i no tenim data de caducitat.
Els 13.000 milions d’anys que suposa per un observador en qualsevol dels planetes habitables del nostre univers, no és res per nosaltres!
La cinquena cosa que ha de tenir un bon pilot és la propia destresa, no qualsevol té l’habilitat de mantenir la velocitat i la trajectoria correcte passi el que passi, ha de ser no bo, sinó excel.lent en el pilotatge, ha de mantenir els 300.000 km/s en el buit, sempre i calcular les trajectories geodésiques en les distancies llargues, en les petites, anant recte ja en tindrà prou!, ja ja ja. També haura d’aprendre a rebaixar la velocitat al passar entre diversos materials, com l'aigua a 250.000 km/s, el vidre a 195.000 km/s o el diamant a 125.000 km/s.
I per últim haureu d’aprendre a evitat els forats negres, si us acosteu molt a un d’ells, i us comença a xuclar, ni els taquions us podran salvar!, anireu vosaltres i tot el raig cap a un final dramàtic. Haureu de restar allà dins, fins que decidim apagar el sistema (podeu passar molts milions d'anys molt apretadets!!!), en aquell moment el forat negre deixa de funcionar, i els Taquions faran la seva feina de retorn al nucli.
6- Com funciona tot plegat
El funcionament pel qual enviem raigs de llum visible a cubrir una demanda és la següent. Un demandant, gran o petit (el procés és bàsicament el mateix), envia un taquió al centre de control del CC, i fa un requeriment bàsicament de la potencia a enviar, no és el mateix aprovisionar la llum que pot requerir una espelma en una casa de pescadors del port de Birmingham en el segle XVII en el tercer dels planetes del Sistema Solar…, que gestionar el nombre de fotons que demanda la seva estrella, el Sol.
Recordem que els Taquions viatgen més ràpid que la llum, i que per tant per molt lluny que estigui el focus de la demanda del Centre de Control, sempre podrà anar el suficientment ràpid (com menys energia més velocitat), per tal de tenir la info de la demanda abans inclús de fer la demanda en qüestió. En el centre preparen els fotons que estan ociosos en el magatzem del CPF, els carrequen en aquest mateix Taquió (que ja te les coordenades de la demanda) que els porta també a velocitat supralumínica cap el lloc de sortida, de tal manera que els deixa al lloc en el moment de demanda (JUST IN TIME). Mentre el focus està obert. el Taquió anirà fent el recurregut infinitat de vegades recollint mes i mes fotons en cada viatge (pot carregar un nombre limitat de fotons, a més fotons carregats, més energia porta, i més lent va...), per tant carregarà tots els que pugui per tal d'anar el suficientment ràpid com per viatjar supralumínicament., portarà tots els que necessitin en cada instant, ni mes ni menys.
En el moment que l’emisor apaga el focus, el Taquió para els viatges en busca de nous fotons, i el focus es para.
Els fotons ens aquest raig seguiran el seu camí, sempre dirigits per l’expert pilot.
En el cas que topin amb algun objecte, el Taquió que porta el Fotó pilot, recullirà tots els fotons i els tornarà cap a caseta. sempre a velocitats que els permeti ser a casa abans de que hagin sortit!, és un procés genial.
En el curs pràctic posterior (com us deia a l'inici del curs) us entrenaran per a aconseguir les trajectóries correctes. Però moltes vegades teniu errors, xocs o canvis no desitjats de les trajectòries (Miratges, radriografies borroses, menjars al microones cremats..., moltes coses que depenen dels fotons poden anar malament) és en aquest moment que també actuen els Taquions, enviem un taquió per incident, que anirà al rescat dels fotons extraviats.
Com funciona ? el pilot del raig porta un taquió particular associat, com si fos un copilot, que en el moment del problema marxa al Centre de Control, passa la localització i el tipus d'incidéncia (pel tema de les sancions, és clar)
És en aquest moment que s’inicia el procés de rescat, s’envia un Taquió que recull tants fotons com pot, si no els pot carregar tots, marxa i torna de nou, tantes vegades com faci faltar-los per tal de deixar-los al Magatzem del centre.
7- UNIVERS FINIT - INFINITS UNIVERSOS
Aquest capítol final un servirà per entendre una mica el sistema en la seva totalitat, no tant sols a nivell local (la nostra comunitat de partícules o Univers com diuen els Humans), sinò d'on sóm respecte a la resta!.
Segons estudis terricoles publicats en els seus 2016 anys DC, s'estima que hi ha al voltant de 200 mil milions de galaxies en el nostre Univers, la nostra comunitat està formada per aquestes Galaxies (que en són de fet unes quantes més, les estimacions dels humans han quedat una mica baixes...)
Stephen Hawking ja va afirmar que l'univers era Finit i més simple del que ens pensavem, i ja parlava de Universos paral.lels, de fet ja parlava d'universos infinits, que comparteixen les mateixes lleis de la física. L'univers es va expandir a partir d'un punt molt petit, el BIG BANG.
Sens dubte Hawking va ser el qui va tenir una visió més ajustada a la realitat de tots els científics humans, i si ho hagués mort al 2018, potser ens hauria descobert i resolt l'enigma. Li va faltar trobar la connexió dels Taquions en tot plegat.
Anem a veure si puc descriure la nostra realitat.
La nostra Comunitat de partícules està envoltada per Taquions, com una esfera que reté les particules fent les seves tasques i el nucli al mig de tot (on tenim totes les infraestructures que ja coneixeu). Cada Comunitat de partícules (Universos) sóm com un gra de sorra en la immensitat del desert, cada gra un Univers, independent l'un del altre, es "toquen", però actuen independentment. Es la capa de Taquions que delimita el final i el principi de cadascún d'ells...
La nostra comunitat està immersa en aquesta monió de "granets de sorra" que són els Universos..., n'hi ha infinits, de fet infinits deserts plens de grans de sorra....
Aquest nucli també està envoltat per taquions, cosa que el fa invisible a ulls dels habitants de l'univers (mai han trobat el centre de l'univers, on va surgir el Big Bang, o posada en ON, com ho diem nosaltres).
Una vegada posem el sistema a funcionar (l'última posada en On va ser fa 13.700 milions d'anys), deixem anar les partícules, literalment com una explosió, en totes direccions (en això els Humans ho van encertar), i llavors la probabilitat i el temps van fent la seva tasca, es creen elements es junten atoms, es creen molécules, i de tant en tant, amb una probabilitat molt minsa apareix la vida.., recordeu que són aquestes baixes probabilitats les que ens poden posar en problemes, i hem de prestar-los molta atenció. També és cert que la probabilitat del surgiment de la Vida és pràcticament nul.la, sinò tindriem massa sistemes potencialment perillosos...
La comunitat es va fent gran i expandint, fins el punt que els taquions es col.lapsen i ja no poden retenir les partícules en expansió...
En aquest moment i per no invadir altres comunitats (Com vem dir al'inici, cap comunitat pot afectar a una altra), des de Direcció, donem ordre d'OFF.
Els Taquions reben l'ordre de replegament cap al nucli i inicien un camí en sentit contrari, en la direcció del nucli.
El sistema entra en parada, amb totes les partícules a nucli de la comunitat de partícules, ja no n'hi ha cap fora, tothom al nucli, a l'espera de poder tornar a sortir en un futur Big Ban. Podriem buscar un símil en el cos humà, cada batec correspon a un Big Bang, explosiona i es retrau, contínuament. Aquesta realitat ja ha estat detectada al 2014, per un grup de científics humans, ja que han detectat les ones gravitacionals (les deformacions espai-temps) que va provocar el seu Big Bang, que demostraria que viuen en un Multivers. Ja han entés que el procés que expandeix l'univers és massa potent perque succeeixi una sola vegada, han conclòs que realment hi ha multiversos.
El problema és que mai podran "mirar" més enllà dels 92 mil milions d'anys llum, que és el màxim observat, perque si ho recordeu, tenim la capa de Taquions que els ho impedeix. Aquest humans estan condemnats a no saber res fora del seu petit gra de sorra...
Com ja hem explicat l'aparicio de la vida, és probabilísticament molt baixa, per tant la gran majoria dels universos (en gairebé tots) no han aparegut les condicions necessàries i la sort (infinítament menys probable de que ens toqui la loteria) per obtenir vida, i per tant cap possibilitat d'arribar al coneixement que ens obligui a apagar-los. En aquests casos l'univers queda antropic, tota la seva energia ocupant tot l'espai entre el nucli i l'esfera de Taquions, en aquest cas no podem en OFF, es el sistema que es va aturant progressivament, ell solet.
Queda aturat, mort!. Això passa en universos petits, tenen poca energia interior, i la capa de Taquions els pot controlar fins que deixen d'espandir-se i parar-se definitivament (entropia màxima), l'univers tendeix a l'entropia, i tendeix a distribuir tota l'energia uniformement en tot l'espai que pot cubrir. Si els universos tenen molta massa (o energia), els Taquions no resisteixen i col.lapsen ( com ja vem explicar) abans que el sistema s'aturi
Els terrícoles estan sempre capficats el la recerca de civilitzacions més anançades, més evolucionades que ells, que puguin viatjar en el temps per tal de cubrir les grans distàncies existents no tant sols dins d'un univers, sinó també en altres universos (això encara no ho tenen massa clar...)
Nosaltres tenim l' oblicació de no permetre que les civilitzacions progressin massa, els deixem que coneguin com a màxim la possibilitat de l'existéncia teórica dels Taquions, però mai que facin el pas següent. En quan detectem aquesta possibilitat, ràpidament tanquem el sistema i ho reiniciem tot, passem a OFF, comptadors a zero i comencem de nou!
No podem permetre que el coneixement ens destrueixi, sabem que és una mesura molt radical, però és del tot necessària.
Com us deia els humans estan sempre buscant noves civilitzacions mé abançades, però haureu pogut deduïr que no n'existeixen d'altres més coneixedores del tema..., totes estan molt menys evolucionades que els Terrícoles, que estan al limit del coneixement permés, totes les altres civilitzacions que els han sobrepassat, han estat aturades, la terra és actualment la comunitat amb la civilització amb la intel.ligéncia més evolucionada, i és molt a prop del punt de no-retorn.
S'estan acostant perillosament als coneixements teórics i pràctics que sens dubte els portarà al domini dels Taquions. Estan treballant amb acceleradors de partícules, que usen camps electromagnétics per accelerar partícules subatómiques amb càrrega eléctrica, de fet estan conseguint velocitats 99,9999991% de la velocitat de la llum. Estan treballant en Reactors nuclears des de fa massa temps, aquesta fisió nuclear en cadena els produeix molta energia, però també uns residus radiactius molt perdurables.
En aquest sentit hauriem preferit que haguéssin seguit el camí marcat per la científica Lise Meitner de la fusió nuclear, reacció en la qual dos nuclis atómics s'uneixen formant un nucli mes pesat, i que desprén energia, és un procés molt més segur que la fisió nuclear (Centrals nuclears) entre d'altres raons perque no hi ha possibilitat de reaccions en cadena incontrolable.
Be ara ja teniu els fonaments bàsics per afrontar el curs pràctic amb garantíes.
Recordeu que la vostra feina és molt important, moltes civilitzacions depenen de nosaltres, de que fem la nostra feina a la perfecció, sense nosaltres no funciona res!!!
Per cert, acabo de rebre una ordre d'assistir al Consell Universitari i us he de deixar, sembla que els habitants del tercer planeta poden haber arribat a un punt sense retorn, tot fa pensar que tenen molt a prop la demostració de l'existéncia dels Taquions, i d'aquí a dominar-los poden passar algunes décades, no massa més.
Sembla que Stephen Hawking quan en el 2016 afirmava que en uns 1000 anys la humanitat s'auto-destruiria, degut als avanços científics i tecnológics, anava errat no perque els seus càlculs fòssin erronis, sinó perque no comtava amb nosaltres... Nosaltres ni tant sols deixarem oberta aquesta possibilitat de que s'auto destrueixin, segur que erradiquem el problema abans...
D'una o altre manera, les civilitzacions molt intel.ligents deixaran d'existir. Stephen Hawking mai va entendre que els Taquions són la clau de tot, i que no permetrem mai des del Consell Universal que els avanços científics de les Civilitzacions ens posin en perill.
Hem de valorar la possiilitat de passar a off.
Esperem que no....