El foc de l'Amor

Pasió, alegría, il.lusió, felicitat…
Es igual la definició del que sentim.
Tot es Amor cap a alguna cosa.
Un be material, un fet, un sentiment, una persona…

L'AMOR es com el FOC.
Sens dubte tan bonic i perillós.
Sens dubte tan poderós i tan fràgil.

És com si un nin vegés per primera vegada el foc dins una xemeneia.
Es sorpèn, hi ha llum, hi ha colors i hi ha calor.
Es agradable, la tentació d'acostar-se és inevitable, crida l'atenció i tot allò altre pot esperar, es més, res l'interesa més perque creu estar sumiant, regalaría totes les seves juguetes per poder tenir aquest foc.
Es hermos, cambía de formes i mai esta aturat.
Pensa el nin que a cualsevol l'hi agradaría tenir-l'ho i més el desitja.
Va començar com una sensació, un desitj i ara sent que es seu, ha de ser-ho perque el desitja més que ningú, el nin no coneix res millor i no vol res més.
Lo que era agradable ara es por i angustia, por a perdrer-l'ho o a que algú sel fagi seu, no pot esperar, ha de poseir-l'ho, sabrer com tenir-l'ho quan fagi falta, vol disfrutar d'ell sempre que vulgui.
El nin s'acosta al foc, no pareix tan actiu com abans però encara fa llamarada amb força i resplendor, sent calor, poc a poc intenta tocar-l'ho però ¡ CREMA! El nin es posa a plorar perque pensava que una cosa tan bella no podía fer mal. Sen adona de que no pot poseir-l'ho, no pot controlar-l'ho per disfrutar plenament d'ell.
Només pot mirar-l'ho i disfrutar de la llum i el calor que despren.
El foc menguava,¿Qué está pasant?- es preguntava - ja no es l'ho que era.
Res es mes trist que no sabrer com avivar el foc.
Ja casi no es veia, surtia de tant en quan duns petits troncs, tenía por de no tornar a veurer-l'ho, era tan agradable estar al seu costat i disfrutar de ell, que ara no s'imaginava poder disfrutar de res més.
Sentía fred i per primera vegada es sentía sol¿Qué ha pasat? Qué he fet malament?- Es preguntava -. En aquell moment, la seva padrina que era a la cuina, va agafar un tronc i el va posar damunt del foc apagat, va bufar per un llarg tubo i com si fos Magia va tornar a encendrer-se.
Aquell gest va fer tan feliç al nin que va aprendre a tenir cura del foc per poder disfrutar-l'ho, va aprendre que no podía poseir-l'ho però si aprufitar el seu llum i la seva calor. Va aprendre a sabrer Estimar.