El foc ardent de la cultura

El foc ardent
viu en el record encès de tots els rostres...,
i són el reflex de fesomies eternes
que perduren al llarg i ample dels anys
en el camí d'escriure que practiquem dia a dia.
Tot és fruit de les imatges captades en molts instants.
Cacem el moment i el lloc en un obrir i tancar d'ulls
i tot perdura per sempre, res no mor si volem...,
queden les instantànies preses d'aquell paisatge
de quan es miren les coses amb perspectiva
i després es posen en marxa els instints de la creació
per esdevenir paraula en els àmbits d'una literatura
que hem anat acomodant al nostre fer,
a les nostres necessitats com a persones
perquè tot perdura per sempre
i res no mor si volem. Si ens proposem un somni,
de ben segur que hi haurà distàncies imprevisibles,
trencament de cors i ànimes perdudes
enmig de llàgrimes massa espesses
i volcans amb una lava que tot ho crema
fins al punt de voler fer desaparèixer
el foc ardent que viu en el record encès de tots els rostres.
Però no tot serà perdre,
i en el món on proposem el nostre somni
hi vindrà una lluita plena de fidelitat amb un mateix...,
i creurem en el destí de dones i homes
que porten art dins la pell i paraules al cor a tothora
perquè saben bé quin és el desig que els crida per dins :

transformar tota la seva intimitat,
totes les hores invertides
en un munt de calaixos plens de papers
i donar tot el talent
a la gent que llegirà les seves obres.

Llavors serà el moment de fer saber
que la intimitat ha donat pas a la cultura.