El faroner de Kornat

Un relat de: Julen

EL FARONER DE KORNAT

En Bólek Ivanecevic treballava al far de la deshabitada illa croata de Kornat, situada al nord del mar adriàtic i envoltada per un munt de petites illes que dificulten la navegació de les embarcacions. Un bon dia, havent sopat i mentre estava rentant els plats, va tenir l'aparició d'un home barbut i amb posat seriós. L'espectre estava suspès a l'aire de la seva cuina-menjador-dormitori-sala d'estar com les gavines que planegen per Kornat i amb les ales obertes aconsegueix restar pràcticament immòbils abans de tocar terra. El cas és que aquell espectre li va dir:
-Bólek, temps ha que treballes guiant les embarcacions per mar, ara et toca guiar als homes.
En Bólek no va tenir temps de recuperar-se de la seva sorpresa que l'espectre ja havia fugit. L'incident el va fer pensar durant tota la nit i quan els primers raigs de sol van entrar a la seva cuina-menjador-dormitori-sala d'estar en Bólek ja havia pres la decisió d'abandonar el far per posar-se al servei dels homes. Va fer camí cap a Trogir i, després d'un trajecte no molt llarg, però que li obrí la gana en gran mesura, va entrar a dinar en una fonda. Encara no havia acabat de llegir el menú del dia que una noia molt formosa i amb els pits turgents se li acostà per demanar-li la comanda. En Bólek va quedar il·luminat per aquella presència; després de tants dies de solitud la companyia d'aquella bellesa li va sotragar l'ànima. Amb els ulls fits a l'escot que deixava entreveure aquells pits turgents, en Bólek va demanar una amanida verda, tonyina a la planxa i una aigua fresca. Amb un somriure que convidava a l'optimisme la cambrera va anar cap a la cuina i immediatament en sortí amb una ampolla de la marca Jana.
-Ets nou a la ciutat, no? Va preguntar la cambrera dels pits turgents.
-Sí, acabo d'arribar i la veritat és que m'he emportat una molt bona impressió de la ciutat.
-La veritat és que a Trogir tenim un casc antic molt bonic.
-No ho deia per l'arquitectura, sinó per tu.
-Je je je. Doncs si vols... quan acabi la feina podem anar a fer una volta per la ciutat i te l'ensenyo...
-Doncs... mmm.. .per mi encantat.
En Bólek estava eufòric, havia aconseguit una cita amb la noia més bonica que havia vist mai. Això no obstant, procurava de mantenir la compostura per no semblar un home endut per les passions més instintives. Després de beure's l'últim glop de licor d'herbes i pagar el compte, la cambrera dels pits turgents es va acostar a en Bólek per citar-lo a la plaça de l'ajuntament a les 4.
-Hola -va dir la cambrera a les 4 de la tarda a 5 metres de la façana de l'ajuntament.
-Hola -va fer en Bólek.
-Vols que anem a fer una volta per la costa? Va preguntar la dona dels pits turgents.
-Com tu vulguis -va respondre en Bólek.
Durant la passejada des de la plaça fins al mar en Bólek es va estar preguntant constantment si la dona dels pits turgents estaria disposada a fer l'amor amb ell. Però aviat va tenir la resposta. Un cop prop del mar, asseguts en una roca, la dona dels pits turgents va orientar la seva cara cap a la d'en Bòlek. Es miraven a un pam de distància, en Bòlek no tenia forces per verbalitzar la seva voluntat, així que en veure que la noia dels pits turgents li somreia tota l'estona i no li enretirava la cara, en Bólek la va besar; i ella el corresponia. Van estar acariciant-se i besant-se deu minuts fins que en Bólek la va posseir sobre un tou de pinassa que hi havia a prop d'on havien començat a besar-se. Just en el moment de l'ejaculació, la dona dels pits turgents es va volatilitzar i es va convertir en la figura de l'home que l'havia visitat la nit anterior al far.
-Bólek, va dir l'espectre. - Els plaers carnals t'han allunyat de la teva missió. Has mostrat la teva debilitat a l'hora de guiar els homes. Si una cambrera t'allunya del teu camí, com podràs guiar els homes pel camí recte?
Aquell episodi va avergonyir en Bólek en gran mesura, però el càstig que rebria per aquella festa carnal encara va ser més gran. En Bólek va ser condemnat a viure eternament en el far de Kornat amb l'única companyia de quatre cabres salvatges, insectes, peixos i uns pits turgents que encara veu de vegades reflectits a l'aigua.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Julen

2 Relats

4 Comentaris

1644 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor