El día que l'àvia no va fer "res"

En un lloc, del nom del qual no vull acordar-me perquè està massa net per ser real, una àvia, l'àvia es va aixecar amb la calma. Es va posar les sabatilles de caminar per casa, i es va vestir. Per a esmorzar va prendre el seu cafè amb una torrada de pa de poble amb formatge i pernil.

Va baixar a la cuina. El ritual de l'esmorzar va ser una coreografia de pau: el cafè, la torrada perfectament daurada.

Es va posar fil a l'agulla amb el menjar: va picar la ceba amb la precisió d'un cirurgià i va deixar el guisat fent xup-xup a foc lent.

-Bé- va sospirar ella -ja són les nou, me n'he d'anar ja.

-Bé- va sospirar ella -ja són les nou, me n'he d'anar ja



-Faré exercici a veure si em desperto -li va dir a la seva neta, que la va mirar amb sospita.

De fet, l'àvia va pujar a un avió militar. Es va llançar al buit a 5.000 metres d'altitud sense paracaigudes, perquè "l'aire m'espanta els cabells i m'estalvio l'assecador".

En plena caiguda lliure, va aprofitar per acabar sopa de letres difícils i, de passada, va pintar tres quadres a l'oli que després va vendre a un col·leccionista àrab.

En plena caiguda lliure, va aprofitar per acabar sopa de letres difícils i, de passada, va pintar tres quadres a l'oli que després va vendre a un col·leccionista àrab



Va donar tots els diners a la "Fundació per a Nets que no Mengen Prou".

En aterrar fent una tombarella perfecta, va veure que passava una marató. S'hi va apuntar per error pensant que era la cua de la peixateria. I és clar ella... la va guanyar.

Va travessar la meta traient-li 40 segons al segon, que és un kenyà professional mentre parlava pel mòbil amb una amiga sobre el preu dels carabassons.

Va travessar la meta traient-li 40 segons al segon, que és un kenyà professional mentre parlava pel mòbil amb una amiga sobre el preu dels carabassons



Va arribar a casa just quan van aparèixer els seus tres nets més grans, aquests "pobres àngels".

El gran, que venia angoixadíssim perquè "li feia mal un dit de tant fer servir el ratolí".

El mig, que estava en "fase de volum" al gimnàs i gairebé es desmaia en pujar les escales.

La petita, que estava exhausta després d'haver dormit només 9 hores seguides.

L'àvia els va servir racions de menjar de la mida d'una roda de tractor. Mentre ells suspiraben intentant acabar el tercer plat de macarrons, ella els donava ànims.

-Mengeu, fills, que esteu als ossos.-


Quan els nets es van arrossegar fins a la porta per anar a fer la migdiada perquè "la vida és molt dura", l'àvia es va quedar sola davant d'una cuina que semblava l'escenari d'una batalla medieval.

Va mirar els plats bruts. CHAS! Va fer un espetec de dits tan potent que va trencar la barrera del so.

L'escombra va començar a ballar un tango amb el recollidor, el greix de les paelles va demanar perdó i es va tirar a la galleda de les escombraries per iniciativa pròpia, i el terra va brillar tant que la NASA va trucar per preguntar per aquest reflex encegador que es veia des de l'espai.

L'escombra va començar a ballar un tango amb el recollidor, el greix de les paelles va demanar perdó i es va tirar a la galleda de les escombraries per iniciativa pròpia, i el terra va brillar tant que la NASA va trucar per preguntar per aquest re...



-Sortiré amb les noies a fer una passejada, que em noto pesada -va anunciar.

Se'n va anar a l'estudi de gravació més car de la ciutat. Ella i les seves amigues van començar a gravar un disc de 'Top-Llista-Heavy-Metall' que va deixar el Bad bunny tremolant.

Ella i les seves amigues van començar a gravar un disc de 'Top-Llista-Heavy-Metall' que va deixar el Bad bunny tremolant



D'aquí se'n van anar a la discoteca més exclusiva, per a tots tipus d'edat. L'àvia va entrar sense fer cua, el porter li té por des del 1984, no seria ell qui li digués que no podia passar.

Es va marcar un ball a la pista que va fer que tres influencers es retiressin de les xarxes socials per humiliació pública.

Es va marcar un ball a la pista que va fer que tres influencers es retiressin de les xarxes socials per humiliació pública



Va entrar a casa a les vuit en punt. Es va posar la bata de flors, es va asseure al sofà i va deixar anar un sospir d'aquells que sembla que se li surt l'ànima. Va sortir el seu fill al menjador i va veure a la seva mare.

-I tu, mare? Què has fet avui?

-Res, fill, ja saps... El que fem sempre les velles: mirar la tele i no moure'ns del sofà -va respondre ella amb un somriure entremaliat. -He passat el dia aquí sense fer res. A veure si demà m'aixeco amb més ganes, perquè avui... avui ha estat un dia perdut.