El despertar

Un relat de: Divagador

Després de moltes nits,
entre fum i alcohol,
entre pensaments i converses,
que disperses, no et diuen coses certes,
assumeixes que s'ha acabat.

Després d'haver-te embolicat,
o potser equivocat.
Després de no haver actuat,
i haver-te maltractat,
assumeixes que s'ha acabat

Després d'estar acompanyat
pels gats del teu terrat,
i desprès d'haver follat
amb la soledat,
assumeixes que s'ha acabat.

Després de veure que molt cops t'equivocaràs,
I molts més fracassaràs,
despertaràs i lluitaràs.

E!

Allunya't.

Olora.

Veuràs que fa tuf a podrit.


Només assumint que les coses acaben pots fer-les eternes.

Comentaris

  • Sempre despert![Ofensiu]
    JOANPG | 14-11-2008 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari. Estic content que t'hagi emocionat i et diria que intentessis fer emocionar al teu pare recitant-li. Dedueixo que ets jove i no m'agrada que parlis tant del futur. Pensa que la vida és curta i, si em permets un consell d'un home de 64 anys i amb nets, quan vas a fer allò que havies pensat ja és massa tard. El tren passa com l'AVE (quan funciona) i cal saber pujar o baixar de ell en la parada que toca i en el moment oportú.

    Cal estar despert constantment i meditar molt per saber escollir el corriol que cal agafar i ser valent per desfer camí si l'has errat.
    T'estic fotent un "rollo" o una "pallissa" que és massa. Perdona. No soc ningú per parlar-te així i si no t'agrada, oblida-ho.

    Entroncat amb el poema que t'ha agradat, tinc penjat un altre que és semblant i que parla de com els pares intentem educar als fills i ho faig amb la metàfora del que planta un arbre i el mima amb amor i fermesa, ja que serà el refugi de la seva vellesa i l'acollirà en la mort. Es diu "Penyora d'amor".

    Novament em disculpo si m'he ficat on no em demanaven.

    Una forta encaixada de JOANPG.

l´Autor

Foto de perfil de Divagador

Divagador

28 Relats

27 Comentaris

20078 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
La biografia s'escriu amb el temps. I jo no tinc prous cullons com per fer-la.

Simplement estimo la nostra llengua, i penso que cal lluitar per la cultura feta en català.

D'entre tota ella, m'encanta la capacitat per sintetitzar amb una paraula o amb un vers tot un sentiment, una sensació o un pensament. L'eina essencial és la poesia, i per això, mica en mica m'endinso en aquest món tant esteticament profund.

No tinc intencions de triomfar, sinó de navegar i amb el pas dels anys veure com les meves paruales són més precises, ben escrites i amb un sentit que perdura al llarg del temps.