el desgraciat

Aquella tarda vaig quedar amb una noia que m'agradava molt. El meu cosí em va seguir per tot el poble i quan la vaig veure ens vam sentar en un banc . Hi havia una brisa d'aire molt fred. Era molt romàntic els arbres feien un soroll molt suau , era molt exitant. Vaig començar a dir-l'hi que era la noia mes maca del món, que magradava molt i que voldria passar més temps amb ella. El meu cosí que es un desgraciat va llençar una bomba fètida de aquelles que fan pudor a ous i altres coses que ara no diré per si de cas algú esta menjant . Aquesta noia es va creure que es va escapar d'un aquells olors del cos huma. No va voler veure mai més. Quina vergonya vaig passar , desde aquell dia he sigut desgraciat en totes les coses que he fet. Soc un desgraciat!