El Crim

Era un dissabte pel mati, i la meva millor amiga Victoria em va trucar per quedar a la tarda ja que feia molt de temps que no ens veiem. Estava enamorada, molt enamorada. Però en aquest cas no era una cosa bona. Estava enamorada d’un noi que li podia portar molts de problemes, un traficant de drogues. Jo l’havia avisat varies vegades, li vaig dir que era millor que s’allunyés d’ell, que no li portaria res de bo. Però ella no se’n adonava.

Aquell dissabte no sé per que em va trucar per quedar i jo lògicament li vaig dir que si. Tot i que em va estranyar que vulgues quedar després de tan de temps. Vam estar al bar que solíem anar abans a fer un gelat. Jo la notava molt nerviosa, tensa, neguitosa però ella deia que estava tot perfecte. No la vaig acabar de creure. Es va anar fent tard i la vaig acompanyar a casa del seu xicot, encara la vaig notar més nerviosa. Alguna cosa greu estava passant i jo necessitava saber-ho així que vaig fer veure que marxava però em vaig quedar allà mirant. Ho vaig veure tot, vaig veure com ell treia la pistola i la disparava, no vaig saber que fer em vaig quedar bocabadada. Me’n vaig anar terroritzada i vaig avisar la policia.
Al cap de dos dies vaig llegir al diari que semblava a ser que l’havia matat per que ella el va trair: el va denunciar al F.B.I...