El conte fantàstic dels Països Catalans

Era de nit quan les quatre taques vermelles es van començar a moure,
i van remoure de mala manera les quatre estacions de l'any,
per posar en ordre una colla d'objectius clars i contundents,
de la seva rebel·lia i mala llet saludable,
cap a la victòria justa i necessària de tot un poble aixecat dempeus per la seva lluita constant,
alhora de realitzar el seu somni més preuat i desitjat :

la independència dels Països Catalans.

Va ser a l'estiu,
on la suor i el frec a frec dels cossos bruts de les batalles,
van esdevenir en temps de diàlegs durs i necessaris,
per afrontar aquesta nostra realitat :

la realitat de saber que parlem en català, i que som diferents en tot,
absolutament en tot.

Mentrestant les quatre taques vermelles continuaven provocant les al·lucinacions més patriòtiques;
les que encara perduren avui en els nostres cervells,
tan desitjosos com sempre de les nostres possibilitats més absolutes.

Finalment les quatre taques vermelles es van convertir en les nostres estimadíssimes quatre barres de sang;
les que avui per avui,
encara podem portar amb tota la dignitat de sempre,
i són a cadascuna de la gent catalana que hi té al cor, un raconet per fer-hi cabre aquesta sang que ens uneix.

Aquest conte fantàstic dels Països Catalans,
ha estat possible gràcies a la il·lusió que conservo en el meu jo de sempre.