El conte fantàstic dels Països Catalans

Un relat de: Marc Freixas

Era de nit quan les quatre taques vermelles es van començar a moure,
i van remoure de mala manera les quatre estacions de l'any,
per posar en ordre una colla d'objectius clars i contundents,
de la seva rebel·lia i mala llet saludable,
cap a la victòria justa i necessària de tot un poble aixecat dempeus per la seva lluita constant,
alhora de realitzar el seu somni més preuat i desitjat :

la independència dels Països Catalans.

Va ser a l'estiu,
on la suor i el frec a frec dels cossos bruts de les batalles,
van esdevenir en temps de diàlegs durs i necessaris,
per afrontar aquesta nostra realitat :

la realitat de saber que parlem en català, i que som diferents en tot,
absolutament en tot.

Mentrestant les quatre taques vermelles continuaven provocant les al·lucinacions més patriòtiques;
les que encara perduren avui en els nostres cervells,
tan desitjosos com sempre de les nostres possibilitats més absolutes.

Finalment les quatre taques vermelles es van convertir en les nostres estimadíssimes quatre barres de sang;
les que avui per avui,
encara podem portar amb tota la dignitat de sempre,
i són a cadascuna de la gent catalana que hi té al cor, un raconet per fer-hi cabre aquesta sang que ens uneix.

Aquest conte fantàstic dels Països Catalans,
ha estat possible gràcies a la il·lusió que conservo en el meu jo de sempre.

Comentaris

  • Llibertat[Ofensiu]
    AnNna | 27-07-2004

    Llibertat als Països Catalans per sempre! Catalunya Independent! Catalonia is not Spain!
    Que el sentiment d'independència no fugi mai dels nostres cors ni dels de tants joves d'avui dia. Que la cultura catalana no mori mai. Segueix escrivint. PER SEMPRE.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.