El conte del navegant i l'estrella

El conte del navegant i l'estrella

I si la nit la recollia i l'amagava, en la seva fosca infinita. I si les tenebres s'empassaven la seva tènue llum. I si ella, vergonyosa, s'apagava i es difuminava en el cel. No em quedaria, llavors, més remei que romandre cec en les ombres buscant-la fins a la fi dels seus dies, en aquest món o en un altre.
El món se sostenia, vora meu, en un equilibri perfectament incòmode. L'aire, gèlid, surava delicadament, immòbil, i una boira s'amansava lleugera i dispersa vora la barca. La mar onejava, elegant i negra, suaument com una ballarina, mentre els meus ulls buscaven, inquiets, entre el cel. La nit era espessa i feixuga, sota la meva pell semblava moure's sinuosa al meu voltant i jo ja no diferenciava, sinó pel cru reflex de la lluna, el cel ensopit del mar.
Encara amb la mirada perduda entre la immensitat, vaig trobar temps per embolicar-me entre les humides teles que vagabundejaven per la barca, perquè una brisa insòlita començava a prendre força. Una onada sacsejà la barca, fràgil, les estrelles trontollaven insegures, la boira s'esvaí i despullà la nit. I que n'era de preciosa!; impossiblement bella. Vaig balancejar al cap bruscament cercant-la. De forma acurada traçava una línia a través del cel, ara lleuger, que recorria de manera ansiosa. Havia de ser-hi, havia de dibuixar un pont sobre les aigües caníbals i fredes que m'envoltaven i havia d'estendre la seva mà sobre la meva i dur-me en els seus braços de porcellana. Vaig provar de tombar el cap en una altra direcció i una llum em cegà; hi havia una perla al cel que semblava acollir-me en la seva claredat.
Les tenebres semblaven esvair-se i en el cel només hi regnava la seva llum blanca. Un munt de visions obscures i sentiments inexplorats em recorrien la pell en forma de calfred. Les formes es desfeien al seu voltant i tot semblava recargolar-se en si mateix. Els reflexes i les ombres s'encreuaven confusos, i ella, sospesa en l'ambient, m'hipnotitzava.
Els planetes s'aturen, interrompen la seva òrbita i s'endinsen cap al silenci, les ones s'aixequen durant segles sobre el mar i es desfan amb la mateixa lentitud incoherent, el vent desapareix. El cargol més lent es precipita a l'espai amb massa velocitat, el suau vent, que lliscava amb delicadesa sobre la meva aspra pell, esdevé un huracà que devora el paisatge al meu voltant, l'univers es retorça en una enorme espiral increïblement nerviosa i tensa i semblava empassar-se'm de mica en mica.
Em vaig retorçar de por i vaig optar per tancar els ulls mentre m'aferrava a les teles estripades. Un balanceig hipnòtic em precipita als meus pensaments més terribles i inquiets.
Era encara de nit, però el crepuscle començava a regnar l'horitzó i amb els primers raigs de Sol, ella s'esvaí. Em trobava ara però en una platja discreta i el mar s'aixecava esplèndid als meus peus. Corria una brisa molt agradable, els meus peus feixucs s'enfonsaven en la sorra i vora la platja s'hi aixecava una caseta molt maca de fusta. Molt a prop meu uns crancs es passejaven, indiferents i prudents als meus moviments. La barca restava acuradament a la costa, austera, a la popa hi havia les teles estripades i humides. L'aire era feixuc.
Més enllà del horitzó s'aixecava una boira, negra, que de mica en mica prenia forma i que inquietava les aigües salvatges, les onades es trencaven amb força contra les roques i m'esquitxaven la cara. Les fines persianes de la pluja es començaren a dibuixar en el cel, en poc temps arribarien a la platja remota. Vaig arrossegar la barca terra endins i em vaig endinsar dins la cabana, embolicat en les teles. Hi havia una finestra que mirava el mar i les estrelles.
I si la nit la recollia i l'amagava, en la seva fosca infinita. I si les tenebres s'empassaven la seva tènue llum. I si ella, vergonyosa, s'apagava i es difuminava en el cel. No em quedaria, llavors, més remei que romandre cec en les ombres buscant-la fins a la fi dels seus dies, en aquest món o en un altre.


"És l' estel que coincideix a sobre el pol nord per això
quan mirem al cel sembla que tot giri al seu voltant"