el col·legi està tancat encara

Un relat de: Marc Freixas

tots tenim el dret d'existir,
i encara que passem per mals moments

haurem de continuar avançant pels camins


ningú no és capaç de donar tot el què té...

-això només ho fan els rebels-


tothom té opinió ferma per a tot,
però en el fons, no saben si és ben cert allò que diuen...

i sovint jo mateix, tinc els meus propis dubtes
davant la certesa dels altres


no sé si m'explico massa bé,
ara tampoc voldria repetir-me


la carn que porto per dins de la pell
és com el tronc d'un arbre que porta la sàvia


el col·legi està tancat encara?


avui el cel també està trist i gris,
torna a caure la pluja de les primeres hores matinals

llàgrimes d'un avui que ja no és blau,
potser el demà sigui més accessible per ser feliç...

de fet, sempre guardo el sol per fer-lo sortir en el futur


ara deixaré de pensar en aquesta grisor tan plena de tristesa,
i em posaré a la pell del nou modern esperat demà


no sé si encara està tancat el col·legi


tanqueu-me en algún manicomi,
que jo només serveixo per escriure

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869332 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.