El club dels escriptors anònims

El passadís, que recorre horitzontalment la biblioteca, semblava més llarg a mitjanit. A cada pas deixava enrere una filera de llibres col·locats als prestatges. Il·luminat el seu camí gràcies a les finestres dels extrems, per les que s'infiltrava la llum de la lluna. Sobre les seves mans reposaven, un sobre l'altre, una pila de llibres que arribaven a fregar-li la punta del nas.

En arribar, va dexar uns quants llibres sobre la taula. Amb molta delicadesa va prendre el primer llibre, va obrir-lo per una pàgina i el besà per la part inferior de la pàgina, deixant l'empremta del carmí marcat en el paper blanc. Hi havia autors que simplement els firmaven, però ella preferia marcar-hi el seu bes impregnat entre les pàgines. Tenia clar que les seves novel·les canviarien la forma de conèixer el món, però només eren aptes pels aventurers que estiguessin preparats per alterar-lo.

Va fer el mateix amb la resta dels llibres i els va col·locar en diversos amagatalls que només la canalla podria percebre. Abans d'avançar amb el seu destí, va posar els ulls en un petit i ocre llibre, la melancolia li va recórrer el cos. Segurament feia anys que ningú el tocava, el va prendre i el va guardar dins de la gavardina.
L'endemà, la llum del matí va omplir la biblioteca, i els nens tot just arribaven. Els ulls joves brillaven, amb la promesa de noves aventures. Es van dispersar pels passadissos. No va passar molt de temps abans que els manuscrits marcats pel camí fossin atrapats. Dos nens emocionats amb el descobriment, es van submergir en les històries, sentint-se part d'un secret especial que només ells podien compartir.

I així, el club dels escriptors anònims va continuar la seva missió, amagant tresors literaris en els racons, esperant que les seves paraules trobessin aquells cors atrevits, disposats a crear un nou món.