Cercador
el cirerer de la memòria
Un relat de: pètal de la rosa d'hair- Compartir:
Durant la meva infància vagi viure 13 anys a Reach Valley un petit poble situat al nord de Noruega, era un poble petit però les seves llegendes el feien el mes gran de tota la comarca.
El dia 23 d’agost de 1998 va canviar la meva vida.
Jo estava assegut en un banc al costat del bosc esperant el meu amic. El bosc prohibit, era una de les llegendes urbanes: es deia que en aquell bosc molts anys enrere una vella jove va plantar un cirerer a la riba del riu.
Aquell arbre era capaç de concedir desitjos però nomes els concedia als viatjants de cor pur.
Un dia una nena de sis anys, la Gemma es va endinsar en aquell bosc. Cansada es va dirigir cap al rierol i va veure un pont. A l’altre banda del riu va veure una caseta de fusta i va córrer cap a ella.
La Gemma morta de cansament es va dirigir a l’habitació i va encendre la radio quan la nena es va adormir per la radio vana anunciar que un boig s’havia escapat del manicomi del poble i es dirigia cap al bosc.
Al matí la Gemma va notar com alguna cosa li llepava la ma des de sota el llit. Ella va pensar en el seu gos, però al mirar a sota el llit i va veure un home rapat amb una esposa ala ma dreta ella el va cridar i li va dir que no tenia por que l’ajudaria a treure-s les esposes. Ell va sortir i va fer cas a la nena. Quan l’home va quedar lliure es va abalançar sobre la nena intentant clavar-li un ganivet. La Gemma va sortir corrents, va creuar el riu i es va amagar darrere un vell cirerer.
La nena va treure de la butxaca un medalló de plata de la seva mare, no l’havia conegut, molts deien que vivia en aquests boscos, que era la jove que va plantar el cirerer.
La Gemma es va girar i va contemplar el cirerer, va fer un forat al peu de l’arbre i el va amagar llavors va demanar un desig: conèixer la seva mare.
En aquell moment la nena va notar una ganivetada per l’espatlla i va sentir una veu dolça que la cridava, era una jova de cabellera rosa llarga, amb un rostre pur com el seu cor. El seu desig s’havia complert, la nena protegeix amb la seva mare aquell bosc, protegint a víctimes innocents com ella el dia en que va morir.
Aquell cirerer guardava la presencia de la gemma i la seva mare.
Era tard i el meu amic no havia arribat jo seguia assegut al banc i vaig tenir l’impuls d’entrar al bosc.
Vaig passar la balla de seguretat i vaig veure el gran cirerer m’hi vaig apropar, em vaig agenollar i vaig excarvar al terra: vaig trobar un medalló de plata, el de la Gemma cosa que comprovava la certesa de la llegenda. Vaig agafar una pedra del terra i vaig gravar el meu nom a l’arbre. Era un record simple però em marcaria per a tota la vida.
El dia 23 d’agost de 1998 va canviar la meva vida.
Jo estava assegut en un banc al costat del bosc esperant el meu amic. El bosc prohibit, era una de les llegendes urbanes: es deia que en aquell bosc molts anys enrere una vella jove va plantar un cirerer a la riba del riu.
Aquell arbre era capaç de concedir desitjos però nomes els concedia als viatjants de cor pur.
Un dia una nena de sis anys, la Gemma es va endinsar en aquell bosc. Cansada es va dirigir cap al rierol i va veure un pont. A l’altre banda del riu va veure una caseta de fusta i va córrer cap a ella.
La Gemma morta de cansament es va dirigir a l’habitació i va encendre la radio quan la nena es va adormir per la radio vana anunciar que un boig s’havia escapat del manicomi del poble i es dirigia cap al bosc.
Al matí la Gemma va notar com alguna cosa li llepava la ma des de sota el llit. Ella va pensar en el seu gos, però al mirar a sota el llit i va veure un home rapat amb una esposa ala ma dreta ella el va cridar i li va dir que no tenia por que l’ajudaria a treure-s les esposes. Ell va sortir i va fer cas a la nena. Quan l’home va quedar lliure es va abalançar sobre la nena intentant clavar-li un ganivet. La Gemma va sortir corrents, va creuar el riu i es va amagar darrere un vell cirerer.
La nena va treure de la butxaca un medalló de plata de la seva mare, no l’havia conegut, molts deien que vivia en aquests boscos, que era la jove que va plantar el cirerer.
La Gemma es va girar i va contemplar el cirerer, va fer un forat al peu de l’arbre i el va amagar llavors va demanar un desig: conèixer la seva mare.
En aquell moment la nena va notar una ganivetada per l’espatlla i va sentir una veu dolça que la cridava, era una jova de cabellera rosa llarga, amb un rostre pur com el seu cor. El seu desig s’havia complert, la nena protegeix amb la seva mare aquell bosc, protegint a víctimes innocents com ella el dia en que va morir.
Aquell cirerer guardava la presencia de la gemma i la seva mare.
Era tard i el meu amic no havia arribat jo seguia assegut al banc i vaig tenir l’impuls d’entrar al bosc.
Vaig passar la balla de seguretat i vaig veure el gran cirerer m’hi vaig apropar, em vaig agenollar i vaig excarvar al terra: vaig trobar un medalló de plata, el de la Gemma cosa que comprovava la certesa de la llegenda. Vaig agafar una pedra del terra i vaig gravar el meu nom a l’arbre. Era un record simple però em marcaria per a tota la vida.