El cavall i el besavi

Un relat de: Mar D. Ferrer
El cavall era coix, el pobre feia temps que ranquejava i ningú semblava adonar-se’n, tampoc ell. El veies tot el sant dia amunt i avall, amb la seva pota esgarrada fent-se el valent per tal que no ens assabentéssim del seu mal, mentre anava ensopint-se a poc a poc. Com el besavi.

També el besavi era coix, també feia temps que ranquejava i que ningú se’n adonava, no sé si ell. Arrossegava la cama dreta per tot arreu com aquell que arrossega un sac de rocs pesat i feixuc i mentre ho feia xiulava i cantussejava com per espantar el seu turment.

Fins que algú va regalar-li el bastó del rebesavi que des que havia mort s’empolsegava solitari a les golfes. I aleshores el besavi arrossegava cama i bastó en una increïble cadència de moviments màgicament compassats mentre el cavall se’l mirava. Amb la pota ranca, potser per recel, potser per compassió dibuixava cercles impossibles al ritme de la coixesa del besavi. Ambdós, home i bèstia en un esperpèntic ball de criatures contrafetes.

En Sebastià no era coix però era curt de gambals, el pobre feia temps que havia perdut el seny i ningú semblava adonar-se’n, tampoc ell. Traginava els camps i l’era, netejava el porxo i feia els encàrrecs que se li confiaven però mai no havia pres ell sol una decisió i encara menys una de tant penosa. Tenia el cap a tres quarts de quinze, per això el seu cervell havia processat aquella comesa a trossos, per això la seva ment era un embolic de paraules sense ordre ni sentit. Que si un tret al cap, que si aquella maleïda coixesa, que si ja no se’n podia fer res, que si el millor era acabar amb aquell patiment... I el desgraciat d’en Sebastià amb l’escopeta a l’espatlla, observant cavall i besavi, besavi i cavall una vegada i una altra. Una hora i una altra i una altra fins que va prémer el gallet alleujat i satisfet per haver complert amb aquella obligació.

El cavall encara és coix, encara ranqueja i sembla que ningú se’n adona, tampoc ell.

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    Vladimir | 25-05-2015

    Insisteixo: un bon microrelat. Coneixes el meu blog La Bona Confitura? (http://la-bona-confitura.blogspot.com.es/). Em donaries permís per publicar-lo més endavant? Et deixo el meu mail: jmvladimir@gmail.com
    Vladimir.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-05-2015 | Valoració: 10

    Precios
    EnsEns llegim
    Montse

  • Excel·lent[Ofensiu]
    Vladimir | 08-05-2015

    Un dels millors microrelats que he llegit en el concurs d'aquest any. Chapeau!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Mar D. Ferrer

1 Relats

3 Comentaris

968 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor