El bon inspector

L'agent Willy mirà atentament l'inspector, el sobtà la desmesurada serietat que impregnava tota la seva expressió. De seguida i actuant com un autòmat, va dirigir-se cap a la l'única porta de la sala decidit a portar el cafè amb gel que aquella figura seriosa li havia encomanat.
L'inspector Phills clavava intensament els seus ulls contra un home esquifit que amb la mirada perduda jeia en una senzilla cadira de alumini. L'home mostrava una actitud de vagància i alhora marcava la mirada cap a la porta on no feia més d'un parell de segons que acabava de passar-hi l'agent. Els dos van seguir uns quants segons més, l'inspector assetjant amb la mirada mentre l'individu assentat estudiava aquella porta de metall com si es tractés d'un Van Gogh. Breus instants posteriors, l'inspector va proposar-se reiniciar el diàleg.
-Fred, saps molt bé com funcionem aquí. Per què perdre el temps d'aquesta manera tant descarada? Pensava que tenies millors coses per fer.
-No t'agrada que vingui a visitar-te de tant en tant? Ja es el tercer cop que ens trobem, em sembla que comencem a tenir una relació estable- contestà en Fred amb un to irònic encara que impropi d'un humorista.
-A més a més, veig que aquest cop t'estàs superant, d'aquí cinc minuts ja portarem set hores aquí tancats. Sens dubte per a tu els interrogatoris són tot un passa temps entretingut-Continuà en Phills, seguint el mateix to.
-No creguis, de vegades arriba a ser tant o pitjor que la feina d'inspector- bramà l'interrogat, buscant la provocació en l'interrogador, encara que aquet es mantingué rígid, sense ser afectat per cap mena d'alteració emocional.
-Ho tindré en compte, però no hem vingut aquí per parlar de feina. Tinc un protocol i el seguiré com és degut. Així doncs tornem a la pregunta del milió, "On són els 40 kilograms de cocaïna que van ser importats al teu càrrec?"- va seguir en Phills, calmat i seré.
-Estan enterrats sota la cuina de casa teva, si ho vols comprovar, és tant senzill com agafar un martell ,picar tres o quatre rajoles, excavar un metre de terra mentre esquives el tub del gas i de l'aigua i extreure una capsa d'uns vuitanta centímetres d'amplada per seixanta de llargada.
-Molt original, em sembla que escriuré un recull de totes les versions que arribes a idear, encara que em sap greu qualificar-les de no convincents - va contestar l'inspector refusant qualsevol contestació burleta i sense fonament. Tot seguit es va fer un període de silenci.
En breu, va tornar l'agent Willy amb el cafè per al seu superior, en Phills va agrair-li el gest i després de veure-se'l d'una glopada exageradament llarga, va mirar amb pena a en Fred que continuava ajagut en aquella trista cadira i finalment va concloure.
- D'acord, per avui ja n'hi ha prou. Ens veurem demà, no confonguis la meva retirada com una victòria a favor teu, recorda que quants més dies passes aquí més t'aïlles del món i mentrestant jo vaig cobrant el meu sou. Això és tot, que descansis de gust- va concloure l'inspector en to triomfal.
I després d'una mirada desafiant , l'inspector i l'agent van sortir plegats per la mateixa porta per on havien entrat.

(DOS MESOS DESPRÉS...)
Després d'aixecar-se amb una agilitat prodigiosa, en Fred ni va esmorzar ni es va rentar la cara. Un cop vestit, va sortir al carrer i es va para davant el primer quiosc que va trobar, va buscar desesperadament un diari, fins que en va trobar un. En la portada hi havia escrit en lletres destacades: <>. Després d'aquella fugaç lectura, un descontrolat somriure va sorgir lentament de la cara d'en Fred. Ara es dirigia cap al banc, on un ingrés d'una xifra de més de 6 dígits l'esperava. Era el premi dels russos per haver deixat fora de joc un dels inspectors més temuts per a tota l'organització soviètica. En Fred va continuar cap al seu destí, recordant les paraules del seu antic amic: "quants més dies passes aquí més t'aïlles del món i mentrestant jo vaig cobrant el meu sou".