Ein?, és un somni?

Un relat de: fartdolla

Feia fred recordo, duia un jersei gruixut de color vermell, sí, aquell jersei que em poso en dies normals com aquell. Estava refredat , mes ben dit congestionat.. saps que ? estava ben fumut que coi. Amés el meu caparró estava en ebullició constant degut als grans problemes que jo donava per fet que patia, be , els problemes de sempre que amb el temps encara hi buscava explicació, en definitiva estava distret. " Dues baguettes si us plau",,,, "ho sento per vostè però el forn és al costat". Caram ni el pilot automàtic funcionava be. Vaig decidir anar a seure'm a un esglaó d'un portal a l'atzar que just al moment s'obria i em va estimbar un bon cop a l'ombro que va fer tocar els timbals amb les meves costelles. A l'altre costat del carrer passava aquella noia maca del barri, perdó, maca per mi diuen, " ei, escolta! vols prendre un cafè?".... " cafè? Estic jo per cafès..". El mocador ja era com un fregall humit, el nas d'un pallasso i el cap un sac de gemecs. L'avia, pas a pas, anava superant les línies d'aquell pas zebrat i quan finalment ho aconseguí, el primer cotxe que fins llavors havia estat remugant en l'espera gairebé em mata a mi, que havia decidit passar. Era viu de miracle. "Crec que és l'hora de fer les maletes i fugir d'aquesta ciutat que tant he estimat".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: