Egle

Sota el maquillatge dels meus ulls
s'amaguen els fragments de la tristor.
Dolor que no pot ser calmat
per les teves mentides.


Poden passar els anys
i tot continuar igual
però jo ja hauré marxat
en el primer vaixell
que trobi al port.


Si la distància és l'oblit
vull ser ben lluny de tu
quan surti el sol
i desarmi la teva tempesta.


Potser així aprendràs a estimar,
a no donar esperant sempre una recompensa.
Però llavors ja no em trobaràs al teu costat.