Edith ( I part)

Era l'hora del pati i tothom estava força dispers, dispers en grups. Edith odiava els grups de persones, els considerava hermètics i impenetrables, també odiava a la gent inaccessible.

Tothom parlava de diversos temes i Edith no volia escoltar - simplement no l'interessava - però volia ser acceptada.

Ella era d'aquestes persones que consideren que no tens cap grup si d'entrada ja no saps estar sol, Edith sabia estar sola com també sabia que era l'altre gent la que havia fet que aprengués i que apreciés la soledat.

Tothom semblava entusiasmat amb allò que es parlava i allò que es deia. Edith no. Ella sabia tenir amics , però no estava disposada a aguantar moltes coses.

Dissimuladament s'apartà del grup.

Quina merda - va pensar. I era veritat. No hi havia ningú sol, absolutament ningú. Realment no es considerava una noia rara, tot i que sabia que alguna gent ho pensava ; però el fet d'estar sola i estar a gust la feia sentir rara perquè era l'única persona que estava en aquesta situació, o almenys això pensava.

Més d'una vegada li havien dit que no tenia sentiments - no era cert. Era cert que abans en tenia més, quan era petita...pel que fa a ara, solia passar moltes coses per alt però era clar que tenia sentiments.

Una persona sense sentiments no pensaria en com la veuen els altres alhora del pati pel fet d'estar asseguda sola entre les taquilles del passadís, una persona sense sentiments no miraria de ser acceptada.

Aquell era un dia carregat d'un excés de modèstia, que ella mateixa el traduïa en hipocresia. Edith solia odiar la gent falsa, la gent modesta que és conscient del que ha fet i del que sap de sobres. Edith no era intel·ligent, no era com ells - per molt que fossin modestos alhora de fer-li creure que si que ho era . Potser per això feia temps havia començat a donar importància a les persones intel·ligents , intel·ligentment modestes. Això era la classe de coses que Edith no estava disposada a aguantar i n'estava segura de que no era l'única. N'estava. Quan es va adonar de que si tots anaven en grup era perquè tots eren iguals, completament iguals , va deixar d'estar-ho.

En el fons aquella hipocresia camuflada amb una modèstia malvada era el que els unia a tots.