D'un viatge, un record

1- D'un viatge, un enyor (Anada)
2- D'un viatge, un desig (Niça)
3- D'un viatge, una benedicció (Roma)
4- D'un viatge, un record (Pompeia)
5- D'un viatge, un crit (Malta)
6- D'un viatge, una recerca (Tunísia)
7- D'un viatge, una amor (Tornada)
8- I si el viatge fos l'inici d'un amor (una vida sencera)
________

Et recordo, tot i la llunyania.

Ens separen milers d'estrelles i onades,
plenes d'adjectius.

He navegat a un record del nostre amor.

On les cuques de llum atrapades al cel
encara eren joves.

Vivíem una època on no érem incompresos.

Podíem caminar a la llum del dia.

No existien les ombres perquè el sol
no brillava fort.

Eren altres temps. Altres.

Ara, en canvi, la Pompeia, on havia viscut,
està fosa entre cendres grises.

M'he amagat rera ruïnes buscant el record
del teu bes, amagat entre pedres.

Havíem estat llargues vesprades,
banyats pels rojos i grocs que il·luminen
els nostres ulls.

Besant-nos.

Gaudint de la joventut de les terres,
encara fèrtils.

He recordat els últims esbossos en la meva
ment, i els he evocat, tot humitejant-me.

Olors liles i vermelles es barrejaven amb els records.

Banyaven tota la Pompeia.

Rememorant quan vam quedar colgats mentre
foníem el desig, ara no entès.

He passat l'estret de Sicília i Itàlia,
caminava sobre la mar, buscant rera
cada onada una carta teva.

No sé res de tu, ja fa quatre llunes.

Havia de dir-me que m'enyoraves.

I sols he trobat cartes amb lletres borroses.

Gastades, com les àmfores que guarden
tresors de vaixells enfonsats.

Des de les onades he pujat a penya-segats
per buscar-te.

Volia poder tornar a veure boscor. Verdor.

M'omple tant. Però No he vist res.

Tot d'un blau celeste marí.

M'he deixat caure. Recordant que et volia tenir.

Encara et recordo car la distància que ens separa.

I per això cada nit intento bordar al cel
un camí d'estrelles que t'apropi a mi.