Dues cadires

Un relat de: Joan G. Pons

Quan ho vaig explicar a un grup amical de noies i nois, em va semblar percebre un cert nivell d'incredulitat.

Ho van notar. Sols la Marta, em va animar a continuar.

-Contínua Joan !
-Començo. Gràcies Marta. Aquesta història és molt recent, encara noto quelcom inexplicable. Però ho explico. Vaig ser testimoni d'una conversa singular. Una conversa entre dues cadires. Afegeixo… dues cadires buides.
-Hola Cadira buida.
-Hola ! T'agraden els culs ?
-Què vols dir ?
-Som el suport dels culs de les persones.
-Discrepo Cadira. No som sols suport de culs, som suport de persones.
-Persones amb cul.
-Sí i amb moltes parts més.
-Et costa acceptar una part de les persones ?
-No, però m'agrada més la visió total de la Persona.
-Jo noto el seu cul.
-I també l'esquena… oi ?
-Noto més el seu cul.
-Crec que et limites.
-Per què ?
-La Persona té una riquesa en la seva totalitat. I amb això no menyspreo les seves parts ni les qualifico, però una part limita, tot i la seva riquesa parcial.
-M'ho amplies, Cadira ?
-Una mirada, una mà, un petó, una abraçada, tenen riquesa… però ho tenen molt més com expressió total de la Persona.
-Vols dir, que quan jo sento que algú seu, no sols és un cul, sinó una persona.
-Sí. I tu com Cadira aguantes a una Persona que té un cul i més parts.

Les dues Cadires buides, tot mirant-se, van fer silenci i dos llocs per seure, desitjaven acollir a persones i els seus culs.

Comentaris

  • Persones i Cadires, amb majúscula.[Ofensiu]
    Flanagan | 03-10-2008

    És el que més m'ha impactat d'aquesta història. El surrealisme que l'impregna també m'ha fet gràcia.

    enhorabona:)


    potolet

  • Genial![Ofensiu]
    annah | 10-09-2008 | Valoració: 10

    Una forma fenomenal d'expressar el què som: Persones.

    Generalment ens fixem amb parts de les persones: uns ulls bonics, un somriure amistós... i no veiem més enllà, no mirem la persona, que és el què realment importa.

    Una forta abraçada!

  • Xafades...[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 06-09-2008 | Valoració: 10


    Aquestes cadires s'haurien de queixar, perquè es deuen de sentir molt xafades per nosaltres.

    Salutacions i gràcies.

    ullsblaus1

  • Genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-09-2008 | Valoració: 10

    M'encanta el tema que has utilitzat (una conversa entre dues cadires) com a mitjà per a manifestar les teves idees del ésser humà com a compendi de cos i ànima. Molt ben trobat i molt ben escrit! Gràcies pel teu comentari

  • Genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-09-2008 | Valoració: 10

    M'encanta el tema que has utilitzat (una conversa entre dues cadires) com a mitjà per a manifestar les teves idees del ésser humà com a compendi de cos i ànima. Molt ben trobat i molt ben escrit! Gràcies pel teu comentari

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: