Dubtes

Tothom que em coneix una mica sap que odio volar. Que cada cop que he de fer-ho estic acollonit. Que he perdut moltes oportunitats per culpa d'un temor tan intens com irracional. No sabria dir si em fa més por enlairar-me o baixar, suposo que depèn del vol, pero (si em deixo aquest accent o d'altres -tan sols ho diré una vegada: un text tan curt no hauria d'admetre tantes dilacions- és perquè el teclat francès amb què escric en aquests moments només em permet posar é, è i à, a més de l'inefable ^) estic convençut que si estiguessin a punt d'afusellar-me no ho passaria pitjor. Fins ara sempre m'ha anat bé, pero tinc la sensacio que cada cop que volo i no em passa res hi ha més possibilitats que el proper vol sigui l'ultim, és a dir, que tingui la mala sort de palmar-la malgrat que, segons l'estadistica, només tinc una opcio entre un milio. En fi, el cas és que des de fa uns mesos em jugo la pell una setmana rere l'altra, vaig d'aeroport en aeroport, i no per capritx sino perque la meva estimada I (si, I) és hostessa i, després d'haver acumulat no sé quants milers de punts per viatjar, ara es dedica a gastar-los amb mi. La situacio és més greu del que sembla, perquè el metge m'ha diagnosticat que pateixo del cor i que si continuo volant a aquest ritme la meva esperança de vida s'escurçarà notablement. De tota manera, l'amor o el que sigui que sento per ella és massa fort com per plantejar-me renunciar-hi, i és impensable que l'I es jubili durant els propers trenta anys. Tot plegat fa que els meus dubtes (per una vegada, l'amor o el que sigui sembla ferm) es redueixin a saber què petarà abans, el meu cor o algun dels avions que cada cap de setmana em transporten per tots els racons del planeta. Aixo no és cap conte, ni cap article, ni tan sols és exactament un relat, pero per la rao que sigui, ara mentre teclejo decidit a acabar el text en aquest mateix paràgraf, el que em preocupa no és res que tingui a veure amb l'art de narrar o amb l'espècie d'historia que he intentat explicar, sino saber si, enlloc de posar mecànicament els que admet el teclat, no hauria estat millor renunciar a tots els accents.