Drac del Mont i na Griselda

(Avui os intentaré explicar-vos un conte, no se si va ser realitat o no, encara que de vegades els contes surten de les llegendes o de les històries explicades generació rera generació fins els nostres dies, renaixent de successos ocorreguts en els temps immemorials del nostre passat).

Be passem al conte que diu axis:
Hi havia una vegada en una terra inospita i molt llunyana en el temps anomenada "Catalonia" era un lloc molt muntanyós i en una d'aquestes muntanyes d'aquest país: Situarem nostre conte en terres de "L'ALTA-GARROTXA" (Terra acollidora) Acollidora avui encara en nostres dies per excel·lència)
Ve com os deia en una d'eixes muntanyes tenia sa morada un Drac molt ferotge i molt dolent, vivia en una cova al bell cim d'una muntanya anomenada el cim del Mont. Les poques gents de les rodalies el coneixien pel Drac del Mont.
Mireu si era de dolent que cada dia quant tenia gana es cruspia alguna camperola, i una vegada a l'any tenia de cruspir-se alguna donzella noble princesa o de sang Reial, i verge, si no era axis s'enfurismava tant que les flamarades que sortien dels seus queixals es veien de ven lluny, era llavors
quant mes atemorits tenia ha aquelles gents d'aquelles terres, era llavors quant esperaven una de mes grossa. Llavors es passava uns dies sens baixar del cim del Mont, fens que s'havia calmat la seva furiosa mala baba. De vegades es menjava una princesa i com que no era verge li sentava malament. Durant l'any les seves correries eren pels pobles rurals, ell des de dalt del cim del Mont dominava tota la bonica vall i axis podia triar quina jove es menjaria cada dia, per alimentar el seu estómac i sa crueltat i així anys rera anys. Diuen les habladuries de las gents d'aquella època que el Drac del Mont era molt vell, ell descendència no en tenia, era un vell solter, però tampoc sabien precisar la seva edat exacta, per què sempre des de temps molt llunyans generació rera generació l'havia vist igual.
Un any li va tocar la Vila de Besalú, Ferran de Montagut Baró de Sales de Llierca emparentat amb el Comte de Tallaferro que era qui comandava la Vila, aquest últim tenia tres filles, la gran la mes intel·ligent i bonica, l'hereva del seu petit Reialme la Comtessa de Tallaferro, i també hereva del seu oncle el Ferran de Montagut Baró de Sales de Llierca per tant també Baronessa la jove pubilla de tots aqueixos títols Na Griselda. Una donzella d'uns vint i pocs anys, de las tres germanes l'única que s'havia conservat Verge, les dues germanes mes petites ja tenien fills de solteres.
El Drac del Mont, baixà cap la Vila Comtal i s'encaminà a veure el Comte de Tallaferro i en arribar a la casa Palauet on vivien feliços entrar en ella; tots el pocs comvilatans quant se el creuaven pels carrerons de la Vila restaven esparverats, no sabien aquesta vegada on es dirigia, aviat varen descobrir on anava el malvat, va entrar a la casa on hi havia el Comte de Tallaferro assegut en el seu despatx amb el seu cossi i secretari el Ferran de Montagut Baró de Sales de Llierca, despatxant comtes dels seus vassalls dels diferents pobles que pertanyien a la seva jurisdicció. Traient foc pels queixals, cremant tot el que se li creuava pel seu davant, guardes cortinatges i mes coses; en arribar al despatx del senyor Comte. Ferran de Montagut Baró de Sales de Llierca i el seu cosí el Comte de Tallaferro, varen aixecar la vista i varen quedar horroritzats; el Comte li va preguntar; ¿Que es el que vols? ¡Tot esparverat! El Drac desprès de pensar-ho un xic li digué: Amb veu molt estrepitosa: ¡Vull! Vull la teva filla. ¿Quina? ¿Va dir el Comte? Drac li digué sens pensar-ho gens: ¡Vull la Griselda! La gran, la pubilla, l'hereva de tots els teus bens Senyor Comte i dels teus bens també Senyor oncle Monsenyor Ferran de Montagut. Molt esparverats per la demanda els dos al uníson varen dir: ¿Drac os la menjareu? EL Drac també s'ho va pensar una mica i respongué: No Monts Senyors a ella no me la cruspiré es intel·ligent i bonica, la vull per fer-la la meva esposa. Per què es tant formosa ella em donarà fills, ¿tants? Ja que te pinta de noia fèrtil, suara, sana... Seran tants Monts Senyors que desprès de nosaltres poblaran aquesta bella terra "Garrotxina", aquesta terra de "l'ALTA-GARROTXA". Aquesta terra tant acollidora i els nostres descendents ja d'ella no marxaran mai mes i també ells tindran descendència i feran fèrtils vostres camps i conreus Monts Senyors, ¡va! Comte sogre, crideu vostre filla, Na Griselda, ¡crideu-la ja! No em feu esperar mes. La vull aquí immediatament, digueu-li que te aquí el seu promès i futur marit. ¡Va! Apresureuvos que me la vull emportar ara mateix, ara mateix als meus dominis, al meu Reialme al bell cim del Mont, on la faré la meva muller i serà Senyora de tot el que posseeixo, aquesta jove no me la cruspiré amb ella com vos he dit tindrem una extensa colònia de petits Dracs que desprès es faran grossos.
Fi del primer capítol; Autor: Ferran de Montagut, escrit avui dia 25 de Juliol del 2003, dedicat al meu estimat pare que fa molts anys que va morir en record seu, ja que també avui cada any cel.lebravem el seu Sant Jaume, a casa es feia una gran festa. Aquest conte esta escrit en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.
Notes: Qualsevol semblança amb altre escrit o narració es impossible, ja que aquesta sols ha sortit de la meva ment, no li doneu mes voltes, no hi ha cap mes explicació. L'Autor: F.M.N.

E-Mails: ferran_de_montagut@hotmail.com unic_drac_del_mon_i_llierca@msn.com mas_el_sol_solet@hispavista.com aneu_a_la_merda@yahoo.es barondemontagut@terra.es nou_mon@hotmail.com
ferran.mujalinaspled@lycos.es feranmujalinaspleda@hotmail.com