Drac del Mont i na Griselda (Segon i últim capítol)

Un relat de: Ferran de Montagut

Segon capítol :
Notes: Recordarem una mica com va acabar el primer capítol: El Drac del Mont, va anar a casa del Comte Bernat I de Tallaferro que estava acompanyat del seu cosí Ferran de Montagut Baró de Sales de Llierca, despatxant en el seu despatx les rendes dels súbdits dels pobles de les rodalies de la Vila de Besalú i recordarem que de sobte s'hi presentà el temible Drac del Mont, i va demanar per emportares la filla gran l'hereva. Na Griselda, per tal de fer la seva muller, i que li donguesi molts Dracs petitets una vegada va ser portada en la seva presencia la jove i formosa noia verge per excel·lència el Drac l'agafa i va marxar com va anunciar als Monts Senyors cap al seu Reialme ubicat en el bell cim del Mont en una cova.
Aquí mes o menys va acabar el primer capítol, ara continuarem dient que...
Bernat I Comte de Tallaferro i el seu cosí Ferran de Montagut Baró de Sales de Llierca al sentir tot això i al veure com el Drac del Mont s'emportava a Na Griselda sa filla i neboda estimada sens remei, els dos es varen començar a plorar desconsoladament i amb ells tots els seus súbdits y varen plorar tant ja que tota la Vila de Besalú i els pobles dels veïnats Garrotxins ploraven aquella irremeiable pèrdua tant tràgica; un vell flautista de la Vila de Besalú tocava una trista melodia, fins hi tot semblava que del instrument de canya ven be li saltaven també unes tristes llàgrimes que s'unien a tots els comvilatans, al pare el Senyor Comte Bernat I de Tallaferro i al seu cosí Ferran de Montagut baró de sales de Llierca i a totes les altres Viles del Comtat i de las Baronies del costat de Besalú. A Besalú tenien un riu sec amb un pont Romà que es queia a trossos de no fer-lo servir per la manca d'aigua malmès pels anys i els temps. De tants plors i plors el riu aquell que havia restat sec tants i tants anys va retornar a fluir, amb les llàgrimes acumulades de totes aquelles bones gents i s'ompli tant que varen tenir de refer aquelles velles pedres del antic pont inservible, Romànic per tal de poder travessar al'altre canto abans passaven per dessota ara no podien fer-ho degut al gran cabdal que es va crear. Li varen posar per nom el Fluviol, però amb el passar dels anys i segles el nom es va anar canviant pel del riu Fluvià; i que encara en els nostres dies s'anomena axis. Avui encara travessa aquell riu amb les llàgrimes vessades del Bernat I Comte de Tallaferro pare de Na Griselda i las del seu cosí i oncle de la jove donzella en Ferran de Montagut Baró de Sales de Llierca i les dels pobles de les rodalies de tants i tants anys plorant la pèrdua de aquella filla neboda i estimada per a tot hom.
La noia crec que també va morir de pena, no va tornar mai mes a la Comtal Vila de Besalú, com va dir el Drac es quedà no sabrem mai si obligada ho al final va arribar a estimar al seu marit, aquell Drac del Mont que la va secuestrar de les mans dels seu pare, i que va morir plorant, i diu la història que ell el Comte, va morir ofegat en el riu aquell amb les llàgrimes vessades durant tants i tants anys, crec que es va suïcidar al no poder recuperar a la seva estimada filla Na Griselda, al igual que el seu oncle no es varen poder recuperar mai d'aquella terrible pèrdua.
On allí ella la Griselda també va tenir el seu Reialme com va anunciar el Drac del Mont. El que si us puc dir: Es que varen tenir un munt de Dracs tants, que avui en l'actualitat desprès de tants i tants segles encara per ses parets velles de la Vila s'hi passejant a les nits sobretot caloroses d'estiu, tots descendents del Drac del Mont i sa muller Na Griselda Contesa de Tallaferro i Baronessa de Sales de Llierca Reina i Senyora del bell cim del Mont. El que passa es que en l'actualitat els Dracs no son com l'avi el gran Drac, a l'àvia no tenen cap mena de semblança ja que ella era humana, com ella no ho varen poder ser mai, ja que tots varen anar sortint al seu pare, desprès per alguns besavis del Drac vell; però desprès de tants i tants segles avui ja no treuen foc pels queixals son inofensius, fastigosos, marronats, no s'alimenten de noies camperoles ni de princeses, ja que princeses poques en queden, avui sols s'alimenten de mosquits, ni han alguns que segon on estan situats de la Vila de Besalú, sobretot d'altres indrets aqueixos estan mes grassos que els altres dons es denota la que la previsió mosquitera i l'emplaçament es molt mes adequada i molt millor que segons quins llocs de la vella Vila Comtal.
******************
"EPILEG"

Varen passar segles i mes segles i els hereus del Bernat I Comte de Tallaferro i els hereus del Ferran de Montagut Baró de Sales de Llierca cosí del Comte, en record d'aquella formosa filla i neboda Na Griselda que el Drac es casà, en el cim del Mont edificaren una Capella es dedicada a la Verge del Mont en record d'aquella donzella noble que també era Verge i mai va perdre sa virginitat a pesar d'haver tingut tants i tants Dracs. Alguns diuen que la Capella s'edificà damunt la cova del Drac, ja que la cova en realitat mai es va trobar, ni tampoc les despulles de la jove donzella ni els ossos del Drac. Avui encara existeix dita Capella. I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos. No se si realment te quelcom de veritat els personatges varen existir. Aquí va la meva pregunta: ¿Es conta? ¿Es llegenda? ¿Es històric? Això quedarà sempre en el anonimat, mai se sabrà el que realment va passar, sols se sap i es pot visitar la capella que en el bell cim del Mont hi ha i que domina tota la vall de la "Garrotxa" hi ha la Vila del Comtat de Besalú hi ha un munt de Dracs petits fastigosos i gruixuts tal com va predestinar el Drac del Mont quant es va endur a Na Griselda del costat del seu pare i del seu oncle.

Fi del segon capítol i últim. ^
Potser mes endavant tindrà alguna continuació sols cal recollir mes informació.

Autor del relat: En Ferran de Montagut, escrit el 26 de Juliol de 2003, aquest conta en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

Notes: Aquest conte es dedicat a totes les persones de la Vila del Comtat de Besalú, als que poblen el cim del Mont, als de Montagut i als de Sales de Llierca i tots els que amb ell se sentin identificats per ser d'aquesta meravellosa terra de "LA GARROTXA" o la de "L'ALTA-GARROTXA" i als Gironins em general sens excepció de cap mena, i al públic en general siguin o no de fora de Girona. L'Autor: També dedica aquest conta al seu pare en record d'ell i a ell 48 anys desprès de la seva mort, pare vares ser per a mi un gran home i un bon home, sempre et portaré dins de mon cor.

Notes: Aquest conte no te cap relació amb altre conte llegenda narració o escrit, es sols un invent sortit de la meva ment, potser que hi ha alguna cosa treta de las veus populars, però desprès ha set transcrit a la meva manera d'explicar un conte. L'Autor: F.M.N.

E-Mails: ferran_de_montagut@hotmail.com unic_drac_del_mon_llierca@msn.com drac_del_mon_i_cos@hotmail.com ferran_de_montagut_cos@msn.com nou_mon@hotmail.com barondemontagut@terra.es ferran.mujal@lycos.com ferran.mujalinaspled@lycos.es mas_el_sol_solet@hispavista.com juandemontagut@latinmail.com aneu_a_la_merda@yahoo.es fnaspleda@hotmail.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

885608 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)