DORMINT AL PRIMER VAGÓ

Un relat de: Uknne Moon



Vaig carregada amb una cartera de pell negre i una bossa de paper a la mà esquerra. Tinc pressa i el metro és ple de gent. Entro al vagó i em repenjo, com puc, davant d'un dels seients. Una dona amb els cabells negres m'agafa del braç amb força .Em fa mal. Quan aconsegueixo treure-me-la de sobre camino cap a la l'altra punta del vagó, al costat de la porta. Força gent acaba de baixar a la següent estació. Per la porta entren tres homes joves i mal vestits, paren davant meu i em demanen diners. Els dic que no en porto de diners i arquejen les celles. Recordo unes monedes a la butxaca dels pantalons i els les hi dono.
Els tres homes marxen per la porta del final. Jo m'assec en un seient buit que hi ha al meu costat, però de seguida m'aixeco. No em trobo segura, alguna cosa em punxa a les cervicals.
Baixo una parada abans de la meva. És estranya aquesta parada, no sembla normal, està inmersa en una penombra, il.luminada tan sols per unes poques bombetes que pengen del sostre des d'uns fils negres .
Mentres pujo per les escales, sento com algú se m'abalança i m'agafa pel coll. Em giro i veig que es tracta d'en Jaume. A la cara li veig un gran somriure. Què fas aquí?, li pregunto. M'he saltat la classe, em contesta. Em pregunto com podia haver sabut que baixaria una parada abans i no pas en la meva de sempre.
Dalt les escales hi ha una gran sala amb una taula al bell mig. A sobre la taula, uns fulls de calendari. En Jaume seu al costat d'una dona baixeta i grasseta; molt lletja. A l'altra extrem de la taula hi ha un home. M'assec entre en Jaume i l'home. Parlem.
De sobte, l'home treu una ploma d'ocell, de dins un pot de plàstic, i em diu que es tracta d'una arma molt potent i perillosa. També n'hi treu una petita bola de plata i una agulla de pit no gaire bonica.
M'agafa la mà esquerra i m'hi clava la ploma . Fa mal, però no hi raja sang. En Jaume riu i la dona del seu costat també em vol punxar a la cama amb una agulla de cosir. M'aixeco i començo a còrrer tot rodejant la taula. Em persegueixen i finalment m'atrapen. L'home em clava l'agulla al dit polze i empeny fins al fons fins que l'agulla aconsegueix sortir per l'altra banda del dit. Crido.
Sembla que en Jaume ha desaparegut. Aconsegueixo desfer-me'n de l'home i arribo a l'altra cap de la taula. Descobreixo un llarg ganivet a terra, sembla esmolat. Amenaço l'home tot picant-lo a la mà amb el ganivet. L'agulla li cau de les mans i l'aparto amb el ganivet tot acostant-la cap a mi. Poso l'agulla dins d'un plat.
La dona s'acosta per darrera meu amb un ganivet encara més gran que el meu però també li pico a les mans i aconsegueixo prendre-li.
Alleugerada de l'ansietat, agafo el calendari, el poso sobre un plat brut de menjar i pregunto què fa això aquí.
De sobte em desperto. Les portes estan a punt de tancar-se a Fondo. He arribat a la meva parada. Crec que he tingut un mal dia a la feina.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Uknne Moon

1 Relats

0 Comentaris

568 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor