Dones i Homes

- Hola, bon amic Follet.
- Hola, Joan
- Estàs molt seriós.
- He escoltat una frase que em neguiteja i...
- Quina frase ?
- La dona parla. L’home es distreu.
- Si vols jo tinc un altre.
- Quina ?
- A l’home li agrada veure i tocar. A la dona rebre i sentir.
- Vaja... dos frases per sucar-hi pa.
- Vols que ho analitzem ?
- Sí, prescindint del home i dona.... en principi.
- No. No podem prescindir.
- Per què ?
- Son diferents.
- Ja m’has descol•locat....
- Cal tenir present per una bona comprensió del tema... “el fet diferencial”.
- Llavors no som iguals.
- Si i No.
- M’ho aclareixes ?
- Primer punt... No sou iguals.
- I llavors...
- Sols cal tenir-ho present. Agradablement.
- Segon punt ?
- Valorar la riquesa de la diferenciació.
- Com ?
- L’ésser humà té un conjunt de valors i la diferenciació, assumida positivament, aporta matisos estimulants i enriquidors.
- Un exemple.
- En el terreny emocional podem trobar un bon grapat.
- Segueix, si us plau...
- L’home li costa expressar el que sent. La dona no li costa gens. Una bona entesa afavoreix el diàleg amb una apertura acollidora.
- Per què els homes ens costa donar sortida a les emocions i en canvi a les dones... ?
- Sou diferents. Però no contradictoris.
- M’agrada...
- Els homes arrosseguen una certa capa cultural que els hi sembla que és una certa debilitat.
- Vull saltar aquesta barrera !
- Repeteixo, bon amic Joan, una acceptada diferenciació connecta (la barrera desapareix o és més petita) i engresca una dimensió creativa.
- Gràcies.
- Fins un altre conversa.