Dona

Un relat de: towanda

Dona,
aprèn a mirar la vida
amb els ulls del ventre,
amb l'esgarrifança de la pell,
amb el batec del teu sexe.

Dona,
aprèn a escoltar el món
amb l'eco del cor,
amb el murmuri de la sang,
amb la simfonia del teu cos.

Que la por sigui el teu esperó
i les certeses neixin dels teus dubtes.
Troba la força en la tendresa
i en la ràbia, el teu guerrer.

Que cap cicatriu t'endureixi la pell
ans les llàgrimes esdevinguin bàlsam.
Fes del desig la teva guia,
i de les mans, la nostra xarxa.

Dona, sigues dona.

Comentaris

  • enhorabona![Ofensiu]
    skup33 | 14-05-2007 | Valoració: 10

    caram caram, m'ha encantat! preciós... És d'aquelles coses que no sabràs mai què dir ni com explicar-te, no perquè no s'ho mereixi, sinó perquè les coses indescriptibles acostumen a no tneir paraules...

    molts petons,

    la teva filla! jajaja
    t'ho pensaves?

    ;)

    Alba

  • Benvinguda[Ofensiu]
    Densito | 09-05-2007 | Valoració: 9

    ostres, m´encantat el teu relat,
    transmeteis força i esperançes...
    una abraçada

l´Autor

towanda

1 Relats

2 Comentaris

2470 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor