Cercador
Dona
Un relat de: towandaDona,
aprèn a mirar la vida
amb els ulls del ventre,
amb l'esgarrifança de la pell,
amb el batec del teu sexe.
Dona,
aprèn a escoltar el món
amb l'eco del cor,
amb el murmuri de la sang,
amb la simfonia del teu cos.
Que la por sigui el teu esperó
i les certeses neixin dels teus dubtes.
Troba la força en la tendresa
i en la ràbia, el teu guerrer.
Que cap cicatriu t'endureixi la pell
ans les llàgrimes esdevinguin bàlsam.
Fes del desig la teva guia,
i de les mans, la nostra xarxa.
Dona, sigues dona.
Comentaris
-
enhorabona![Ofensiu]skup33 | 14-05-2007 | Valoració: 10
caram caram, m'ha encantat! preciós... És d'aquelles coses que no sabràs mai què dir ni com explicar-te, no perquè no s'ho mereixi, sinó perquè les coses indescriptibles acostumen a no tneir paraules...
molts petons,
la teva filla! jajaja
t'ho pensaves?
;)
Alba -
Benvinguda[Ofensiu]Densito | 09-05-2007 | Valoració: 9
ostres, m´encantat el teu relat,
transmeteis força i esperançes...
una abraçada

