Cercador
Dona meva
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Dona meva...
pels camins imparables de la teva coneixença,
he trobat somriures infinits del meu propi jo.
Dona meva...
he presenciat amb els meus propis ulls,
la poca varietat de poesia, en tres llibreries diferents de la nostra ciutat.
Dona meva...
pels deserts del meu pobre cor t'hi amagues tu,
que m'ajudes a continuar els camins de la meva pròpia coneixença,
que m'ajudes a trobar somriures infinits que encara no coneixia del meu propi jo.
( i no és cap contradicció!! )
Dona meva...
que m'estimes malgrat potser jo no t'ho demostri tant com tu,
tot i que t'estimi més a tu que a mi mateix,
perquè sé del cert que sempre t'estimaré eternament en el temps.
Dona meva...
t'estimo.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871384 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.