Dolors

Un relat de: Ferran de Montagut

Que un jorn vaig estimar a Dolors,
be això per a mi ja es passat...
A mi em sobre mare que siguis tu!
La que em ploris!

Vesteix el meu cos de mortalla amb la roba
tota...
Aquella que en l'arco tenia
preparada per el meu casament!

Hi desprès de que m'hagis amortallat,
treu-me aqueixos coralls...
Per què el meu amic Josep,
em va donar i no cregui que he mort!

Estimant quant em vegi...
Vindran totes les noies , menys la Dolors!
a posar-me cintes i flors;
sens ella vindran totes a veurem!

Per a besar mon rostre, ja dur i fred...
Mare! Si moro, sens el teu bes...
Marxar no vull!
Esperaré impacient el teu bes mare!

Mare del ànima, digues que la perdono.
Que la vaig oblidar a ella en el temps just;
però que jo sempre la vaig estimar...
Mes, que a ningú!

Que no hi va haver per la meva part...
Cap mena de traïció,
que ja l'oblido, hi que culpa...
No vaig tenir... Si ella me va estimar!

En las fagedes verds i negres
ploren els vents...
Hi en elles s'apaguen les estrelles del firmament,
aquella frescor que allí es respira, llueix i passa!

Ni el cruixir d'una biga, se sent dins ma casa
l'espelma que cremar tota la nit,
ara ja s'apaga, com s'apaga poc a poquet
ma vida!

En la llunyania s'escolten veus i rialles,
dolços cants de joia,
hi donant un últim sospir...
va morir aquell jove que a la Dolors va estimar!

Somniant amors...
Hi quant el seu cos moria...
allà en les seves estimades muntanyes d'aquells
Pirineus Gironins tot just clarejava!

Autor: En Ferran de Montagut, es Ferran Mujal i Naspleda, poema escrit avui dia 15 de Setembre del 2004, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" el que abans tenia un bonic "JARDÍ VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
E-mail: demontagut@yahoo.es el_primer_creador_de_somnis@msn.com ferran_de_montagut@hotmail.com mas_el_sol_solet@hispavista.com juandemontagut@latinmail.com baron_de_montagut@terra.es





Comentaris

  • Per a Carles Roure contestació al seu comentari...[Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 05-03-2005

    Amic relataire això de que no tenim Dolors t'ho deus creure tu! Tots mes o menys en tenim de dolors, però no es el mateix tenir un dolor d'esquena o d'un altre lloc que escriure un poema a una noia que es deia Dolors, dons suposso que ara comprendras el perquè del meu sol títol "DOLORS" una salutació molt cordial des de Pirineus de (Girona) Comarca de "L'ALTA-GARRATXA" aquest escriptor i també relataire deMontagut

  • carles roure | 03-03-2005 | Valoració: 6

    El meu amor se'n diu
    Dolors
    però de dolors no en tenim.

    Volia fer alguna cosa semblant a un poema, però sóc nul. Ho sento. (la Dolors riu, crec que més aviat, se n'enriu de mi -si, diu que si-)

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)