dolça sensació

L'aire desprèn fredor, la terra es congela, jo m'arrossego i deixo de pensar, estripo el contracte que em retén i em coacciona a seguir, em deixo anar i caic. Obro els ulls, l'aire és càlid i estic tota humida, mullada, l'espai és encisador, noto com les ones es barallen allà dalt, però, aquí, tot és paranormal, surrealista, el gran teatre està ple de quadres guixats de mil colors. Harmonia, pau, plenitud. M'arrebosso de paraules, m'impregno de senzillesa, gaudeixo d'aquesta incontrolable sensació, si, aquesta, aquella que tothom creu haver trobat o vol haver trobat per tapar tota la seva foscor.
Jo, he caigut aquí, me l'han regalat o me l'has regalat, tu, qui sap qui! algú m'ha brindat aquesta sensació i jo m'alimento d'ella, l'absorbeixo, la filtro per el meu cos, i deixo que es quedi, si més no, eternament.