dolça llaga

Ets una llaga que del tot mai es vol tancar
Quan en lluna nova temperes la teva coentor
Ingenu jo, tenc fe d'haver-me curat
I quan de sobte perversa et tornes a badar
Talment un pebre de cirereta tornes a fiblar

No hi ha benes en el poblat
per estroncar la sang que raja del teu tall
Ja n'he cercades i no n'he trobat,
cutícules primes que ma pell no percep
Que només tu pots cloure aquest esquerdat