Do de pit

Do de pit.
Al meu pit hi ha un do.
Un do que
com si d'un Lord es tractés
em saluda a diari
amb el seu barret.

Do es dins del meu pit,
allà és totes les nits:
les de lluna plena i
les de mitja lluna.

El sento molt endins.
El sento viatjar.
des de l'inici fins a l'infinit.
Sento tot el seu camí.

Nits blanques,
nits fosques
sentint aquest do al pit.

Primer al costat dret
desprès a l'esquerre,
s'instal·la ven bé al mig
i baixa als peus.
Ara és aquí.
Ara és als peus
Ara és al cap.
Ara és a l'infinit,
allà on mai acaba
i encara més enllà
puc imaginar
tot el seu tarannà.

De tant en tant
fa un descans,
surt cap a fora,
llavors puc dormir,
descansar en pau.

Nits fosques,
plenes de núvols,
i molt lluny sento la tempesta,
que ressona a fora.

Un llamp
un tro
un altre llamp
em tapo el nas.
Es a fora.

Nits sense lluna,
nits amb lluna
i una nit qualsevol,
do es de nou al pit.

Un do de pit
fins al infinit.