Diumenge

Vull cridar
i arrencar el que em crema a les entranyes.

La nostàlgia de la nit alegre
es transforma en solitud.
I la solitud és plena de buidor.

I després arribes tu,
i et descobreixes.
I el dolor és encara més amarg.

No tornaré a caure
als paranys del teu ball de disfresses.