Diumenge al matí.

Mira -em mires i dius-,
Aquest mil·límetre de tu no el coneixia.
El sol ens taca les pells
Amb cercles calents de matí de diumenge,
Mentre ens intenta veure, a través de les escletxes
D'una persiana censuradora.

Et miro mentre rius,
Mentre beses amb amor aquell nou mil·límetre,
Mentre, amb les mans, dibuixes sobre mi
Carreteres i camins de sensual tendresa,
I, en aquest instant, torno a desitjar-te,
Com ho he fet, a cada instant, aquesta nit.

T'abraço i acomodo la cara entre els teus pits,
Per palpar la blanca escalfor esquitxada
De petites pigues rosades, per besar-te
Amb suau delit els teus dos rosats mugrons.
Tornes a riure, i creues els dits de les mans
Per esvalotar-me el cabell i acostar-me més a tu.

Em rebel·lo, m'escapo d'aquesta pressió riallera
I baixo amb llengua aventurera fins el pou del teu melic.
No trobo encara cap mil·límetre -observo mentre ric-,
Que no conegués fins ara.
Les meves mans dibuixen sobre el teu cos matutí
Cartografies senceres de sensual tendresa.

Deixem que parlin els meus dits
I aquests moments de sabia destresa,
Aquests moviments dolços de líquid preàmbul,
Ens fan nostàlgics de la unió dels nostres cossos,
D'aquesta unió que se'ns dibuixa llunyana
Malgrat la seva indiscutible imminència.

I, de sobte,

Llisco al teu interior càlid,
Les teves cames es creuen i m'abracen la cintura.
A la meva esquena, el sol dibuixa
cercles calents de diumenge al matí,
I ens intenta veure a través de les escletxes
D'una persiana censuradora.

No vols estar-te de mossegar-me els llavis,
Ni jo vull que deixis d'esgarrapar-me l'esquena,
Les ungles traçant-me camins de passió extasiada,
Mentre arqueges els malucs per fondre't
Amb cada una de les meves embranzides.

La meva llengua als teus pits s'adorm,
Es recrea al paradís pigat dels teus mugrons,
Les teves ungles troben de nou el camí
Per aferrar-me, assedegades, les natges.
Et miro als ulls i em dediques un gemec.

Els teus cabells s'escampen, desbocats, al coixí,
Un petit crit encès se m'escapa,
M'agenollo al llit i et llevo en una abraçada,
I torno a sentir el càlid lliscar al teu interior,
Tornes a oferir-li el coll als meus llavis,
Tornes a agafar-me el cap per despentinar-me.

Em respires a cau d'orella,
Sento el ràpid bategar dels nostres cors,
Ara son les meves mans les que et troben les natges,
I les ajuden a pujar i baixar pausadament,
I tornes a encerclar-me la cintura amb les cames,
I em tornes a somriure entre gemecs.

I de cop girem els cossos,

Per què coneixem proper el moment,
T'aparto el cabell de la cara,
Els meus ulls troben cada gota teva de suor,
El sol et dibuixa rallada,
Retalls de llum de diumenge al matí
Sobre els teus pits, el teu melic, la nostra unió.

Et balanceges mentre em reclames el nom,
Demanes més, i així ho tens
Els meus dits polzes troben dures perles roses
Que et coronen la fermesa dels pits.
T'agafo per la cintura, vull que em notis ben endins,
Les pells estremides, el plaer que ha d'esclatar.

M'acaricies el tremolós abdomen,
T'ajups per besar-me els llavis,
Em llepes el coll amarat de salines gotes,
Gemeguem plegats, notem que l'esclat és pròxim,
M'ofereixes els pits i els llepo, els menjo, els atrapo,
I arriba el càlid, líquid, magnífic, infinit plaer.

Amb un crit aplacat ens rendim,
Caus lentament i t'adorms al meu pit.
Encara em trobo al teu interior,
Cartografia secreta que dibuixo amb delit.
Et faig un petó lent i concís a l'espatlla
I m'adormo amb tu per un moment.

El sol de matí de diumenge, s'escola per la persiana.